Film final
Ja podeu veure el nostre film a l’apartat “Films finals” del nostre bloc!
IES Bellvitge és a i funciona amb WordPress MU
Vegeu-ne els Entrades (RSS)
i els Comentaris (RSS)
Theme by Xavier Gomez (Bezerik)
Ja podeu veure el nostre film a l’apartat “Films finals” del nostre bloc!
IES Bellvitge és a i funciona amb WordPress MU
Vegeu-ne els Entrades (RSS)
i els Comentaris (RSS)
Theme by Xavier Gomez (Bezerik)
juny 1st, 2008 a les 21:00
Hola!
Vosaltres vau optar per una història “quasi sense història”, per situar uns personatges en un moment d’una història de la qual no sabem el desenvolupament. Aquest tipus de narració sempre resulta complicat i és difícil mantenir la tensió o atenció de l’espectador, encara és més difícil crear emocions intenses. Tot i així, us en vau sortir. Creiem que ho vau aconseguir, al menys en part, gràcies al treball dels personatges. Les seves característiques estan ben treballades i les actrius, com senyalava el Pep Garrido durant el debat, fan un molt bon treball. L’Elisabeth Prandi, directora de fotografia i realitzadora, també ho destacava en un comentari que va deixar a la llibreta: “M’ha agradat molt l’actuació. Felicitats.”
Tècnicament la pel•lícula també és molt acurada i estèticament el resultat és bo. Hi ha plans molt intensos. En aquest sentit, volíem destacar el pla a les escales mecàniques, quan la càmera s’eleva de les amigues cap al cel: heu aconseguit una emoció purament cinematogràfica! I això és molt difícil i molt bonic.
Felicitats!
juny 3rd, 2008 a les 15:18
Que dir del film final del IES Bellvitge. Aquesta història que mig expliqueu a part de deixar-nos a tots intrigats, ens vau fer pensar molt, com un petit paper amb una història dins podia significar tant per els vostres personatges. El pla tant comentat, de les escales mecàniques és molt bo i es nota que està
treballat, quan la camera s’ aixeca i veiem a les dues amigues, és increïble. Les tres actrius van fer un paper tan expressiu que va transmetre totalment l’ emoció no compartida amb un punt de vista perfecte.
Però el petit o gran detall final, del famós “homeless” ens va sorprendre, no ho esperàvem.
Felicitar-vos per el vostre film final perquè si, és evident, que ha estat un dels millors i esperem veure-us a París d’ aquí a pocs dies.
juny 3rd, 2008 a les 16:00
Hola! Som de l’IES Castell d’Estela.
De veritat, ens ha agradat molt el vostre film. Es un dels més diferents de la resta, i les actuacions no semblen gens forçades!!
Potser el que ens intriga més es el contingut del paper… Ens podrieu dir que es suposa que hi posa?!
juny 3rd, 2008 a les 16:29
El film final ens ha cautivat molt per la manera en què s’han expresat els sentiments de cada personatge, i com ens mostren les reaccions en referència a una cosa tan insignificant com un paper. Aquest paper fa que el curt sigui misteriòs i intrigant a causa de no saber el seu contingut.
El que ens ha cridat més l’atenció ha sigut el personatge “sense sostre” perquè el primer cop que el veiem, quan xoca contra la noia,no dóna cap importància a la situació; i en canvi el final és qui dóna un nou sentit a l’història amb l’ús del paper.
Hi han hagut plans que ens han impactat pels canvis sobtats.
En definitiva la pel·licula ens ha agradat molt, tot i sent una història bastan complicada d’entendre.
kuideuvos mol
ptnss.
juny 3rd, 2008 a les 17:06
Be ja us ho vaig dir pero no em cansare de repetir-ho!!!
Em va encantar el vostre film i veu aconseguir molt be la intriga cap al públic sobre k posa el paper.
A més les actrius ho van fer molt be i son molt maques 🙂
Segur k heu treballat molt dur x aconseguir-ho i us felicitu de tot cor!!!
juny 18th, 2008 a les 09:04
Hola companys i companyes de l’IES Ballvitge!
Hem vista el vostre film hi ens em sentit emocionats! Encara que el principi l’hem trobat una mica lent, però després hem trobat que ja no anava tant lent i que els problemes de les tres noies anaven més ràpids.
Hi han hagut dos plans que ens han agradat molt, el primer ha sigut quan la primera noia ha trobat el paper, quan la càmera estava ajaguda al banc, l’altre pla que també ens ha agradat ha sigut quan les dues noies pujaven per les escales mecàniques, en general ens a agradat molt tot el curt.
Tenim una curiositat, estem intrigats per saber el que posava al paper, per una banda us diríem que ens ho expliquéssiu, però per l’altre comprenem que en aquest misteri es un rau la gràcia de la pel·lícula.