Minuts Lumière

.

VISTES DELS GERMANS LUMIÈRE

Dones netejant la roba al riu
lumiere2

Blai Amat: Aquesta imatge al devant de tot es veu unes dones que fregan roba i com que en el minut aquest no ia so dons no se sap si estan cantan o parlant entre elles. Despres mes a dalt hi ha tres homes que sembla que la camera els cridi l’atenció i van miran perque segurament no saben que és. A dalt de tot de la imatge es veu un home pero que no se li veu tot el cos i es veu com va passant per alla al derrera.

David Auladell:

Marta Gorgoll: és una imatge molt curiosa ja que es veuen tres parts, una són les dones netejant, l’altre els homes mirant cap a la càmara i l’altre a dalt es veu com un home passa i torna a passar per davant. Està molt ben trobada i és molt original. Si miressim el video es podia veure com els homes que estàn mirant la càmara hi ha un moment que estan tan quiets que semblen estatues però de cop un aixeca el braç i es començen a moure. Molt curiosa.

Sortida d’una nau del port
lumiere_vaixell

Albert Cullell: En aquest minut podem observar com ja sembla més cinema que documental ja que en la meva opinió penso que és un moment amb molta acció i impressionant a l’hora , això ho van aconseguir filmant de molt a prop el vaixell així sembla immens que es la mateixa tècnica que la de la porta de la fabrica dels treballadors .També dóna la sensació que l’espai entre els homes i el vaixell és molt petit però no, és molt més gran del que sembla. Jo mateix el primer cop que vaig veure el minut em vaig pensar que el vaixell se n’havia emportat un dels homes que estaven per allà.

Sergi Roura: Aquest potser és un dels minuts més interessant de tots. La imatge està enquadrada com si diguéssim “mirant cap avall” perquè no es vegi la part alta del vaixell (on acaba), però si es vegi tota la seva part inferior i la gent, així sembla que sigui una màquina gegant. Aquest enquadrament també ens fa l’efecte de que la gent estigui a dos pams del vaixell, que el puguin tocar només allargant la mà, però segurament estaven bastant més lluny d’això. Al poder veure’s la gent que hi havia també ens maximitza l’efecte de grandària del vaixell. Al estar enquadrat en una espècie de picat, sembla que la gent sigui més baixa o més petita, i que el vaixell, que ocupa tota la part que resta de la imatge, sigui gegantí. També dóna una sensació de potència i força quan (aparentment) trenca unes cadenes com si res amb les que estava enganxat al port.

Pau Pujol:

Sortida de la fàbrica I, II, III
lumiere5

Lídia Márquez:
Joan Carmona:
Moha Tohla: Aquí es on es va grabar des de 3 punts diferents en qual la primera vegada es va grabar d mes lluny que semblava que la gent no pugués ni passar tot el piló de gent i més quan passaven els caballs am els carros adarrere i en el segon i en el tercer enfocat de més aprop semblava molt mes gran la porta i que els caballs i la gent passés més facilment.

Arribada del tren a l’estació
lumiere4

Joel Colomer: En aquest minut,  l’enquadrament abarca una part de la via per on més endavant passa el tren, i també a la gent que l’està esperant, que sembla impacient i amb pressa, en la meva opinió, tot i que segurament aquesta sensació ens la dóna el fet de que la seqüència està rodada una mica a càmara ràpida (fet que en aquell temps encara no es podia acurar del tot). La càmara agafa una perspectiva amb la qual queda per sota l’alçada del cap de les persones, tot i que això permet agafar tot el cos de la gent que esta situada una mica més lluny, esperant el tren. En la meva opinió, la part que més em crida l’atenció, és quan el tren arriba i la gent es reflexa a les parets de la locomotora (la qual cosa no se si pensar que és casualitat, tot i que “decora” en certa manera el minut) i també, personalment, em fa gràcia que just quan el tren arriba on està la gent, tothom es comença a moure de cop, caminant amunt i avall i també són gracioses algunes senyores que al caminar, amb càmara ràpida, dónen un toc humorístic. I bé, al final del minut ja és quan tothom comença a pujar al tren i precisament això és com si la mateixa seqüència es despedís del públic que la mira, ja que el que interessa és tot el moviment que hi ha durant l’arribada del tren.

Vera Teixeira:

Enganxall d’un camió
lumiere3

Ferran Valenzuela: El que m’ha semblat millor d’aquest minut és que primer surten un parell de cavalls i penses que serà un carruatge normal i corrent, amb un parell de persones i de sobte comencen a sortir cavalls i cavalls al darrera i al final un carro ple de pedres molt grans.

Marc Ferrer: En aquest minut una de les coses k ma agradat més es com veure que cada cop van apareixen més i més cavalls com si es tractessin d’uns dibuixos animats, i tot això nom per arrossegar un carro amb unes quantes pedres i patint m’entres els encarregats de controlar els cavalls nomes fan que picar-los. En la meva opinió el minut està bé i fins i tot fa una mica de gracia però em fan una mica els cavalls que pateixen massa.

Jordi Marcó:

ELS NOSTRES MINUTS LUMIÈRE