Fotografia estroboscòpica

Si mireu a baix del tot de la pàgina de les nostres pràctiques fotogràfiques experimentals, podeu veure que hem estat fent fotografia estroboscòpica. Nosaltres no ho sabíem però resulta que ‘estrobo’ en grec vol dir remolí, quelcom que té un moviment constant. L’estroboscòpia defineix l’acció constant: la que fa la nostra retina que captura 24 feixos de llum per segon o la que fa un flaix que pampallugueja constantment. La fotografia estroboscòpica perment captar les fases del moviment en una sola imatge, sobreposant les diferents posicions del subjecte o de l’objecte en moviment.

estrobo_vlm-7p estrobo_jmf-14p estroscopiques-11

COM HO HEM FET?
Primer de tot vam haver de buscar un lloc on no hi hagués llum, ja que era necessària un visibilitat zero per poder fer fotografies del que només il.luminava el flaix. Aquest flaix era un petit focus que disparava flaixos contínuament a gran velocitat. La quantitat de flaixos es podia graduar amb un regulador. Al fons de l’espai hi vam col.locar una tela negre perquè, si la paret era blanca quan hi tocava el flaix quedava massa il.luminat i la fotografia hagués sortit cremada. Enquadrant en direcció a la tela negra hi vam posar la càmera sobre un trípode. Només calia preparar l’acció, tancar el llum, engegar el flaix, apretar el disparador i fer el moviment davant la càmera. Sempre hi havia un parell de fotògraf darrere la càmera i un o dos que feien el moviment. El que cal és experimentar amb la velocitat d’obturació i la quantitat de flaixos, tot i que el temps d’exposició estandard que utilitzàvem era d’1.5” o 2”. Alguns grups també ho van fer amb temps més llargs. JORDI MARCÓ.

Deixa una resposta