Núria Ayuso Carreras (alumna)
Xavier Sàbat (tutor)
Institut Vicens Vives
Girona

El treball de recerca que he realitzat aquest curs és l’estudi de l’estat ecològic de l’Onyar.

Els objectius que he volgut assolir amb la realització del treball són: conèixer millor l’Onyar, determinar l’estat ecològic de l’ecosistema fluvial, veure com l’estat de l’Onyar evoluciona al llarg del seu recorregut, observar l’impacte humà en el riu, saber treballar amb els macroinvertebrats com a indicadors biològics per tal de determinar l’estat del riu, i  analitzar els paràmetres fisicoquímics.

La Directiva Marc de l’Aigua promulgada per la Unió Europea considera els rius com a sistemes naturals, i l’estat de les ribes determina el seu estat ecològic.

Per fer l’avaluació de l’estat ecològic he  utilitzat  índexs biòtics com el  BMWPC, que té en compte la comunitat de macroinvertebrats; i el QBRISI, que observa el bosc de ribera. També he considerat els indicadors tradicionals, paràmetres fisicoquímics com la terbolesa, la conductivitat, l’amoni, els clorurs, els fosfats, els nitrats, els nitrits i el carboni orgànic total.

Metodologia
La metodologia seguida en els índex biològics consistí en prendre mostres a tres punts del curs fluvial, i fer un mostreig dels macroinvertebrats que trobem al riu per l’índex BMWPC i fer una observació de la vegetació de ribera per l’índex QBRISI.
En els paràmetres fisicoquímics he utilitzat les dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua que realitza controls periòdics de l’aigua del riu.

Conclusions
La conclusió general del treball és que el riu Onyar està fortament condicionat per les activitats humanes i presenta un bon estat ecològic en la seva capçalera, però ràpidament és produeix una davallada en la seva qualitat.
També s’ha de considerar que la seva conca és petita i molt humanitzada. El cabal és baix  en absència de precipitacions i això produeix una concentració dels contaminants. El contrast entre l’estat del riu en el tram de Brunyola i el riu al pas per Girona és molt accentuat.

Tercer i quart d’ESO
Instituts de Sils i Palamós
Sils / Palamós

1.  Extracció de l’ADN

Objectius

• Extreure ADN de bleda, kiwi o el de la pròpia saliva

Protocol de l’experiència
Pots descarregar-te el protocol per treballar amb l’alumnat.

Què tenim? (Material)
Per cada experiment necessitem: aigua de l’aixeta, gots de plàstic incolor d’un sol ús, un tub de plàstic incolor i amb tapa hermètica (només si el voleu guardar), sal comuna, detergent per al rentavaixella, alcohol de desinfectar (de 96º), quatre culleres soperes de plàstic, Eppendorf, una broqueta de barbacoa, mocadors o tovallons de paper per netejar-se, kiwi, bleda o la pròpia saliva.

Què fem? (Com ho fem?)
Extraurem l’ADN del kiwi, bleda o la pròpia saliva amb l’ajuda de sal, detergent i alcohol.

Què passa? (Què observem?)
S’obté un filament d’ADN.

Per què passa? (Els conceptes científics)
Es trenquen les cèl·lules per òsmosi amb la sal. Es desnaturalitzen les proteïnes i precipita l’ADN.

2. Representació en 3D de l’ADN amb llaminadures  

Objectius

• – Elaborar un model en 3D de l’estructura de l’ADN.
• – Introduir el model proposat per Watson i Crick de l’estructura secundària de l’ADN.
• – Potenciar la creativitat de l’alumnat a través de la construcció d’un model científic.

Què tenim? (Material)
Model d’ADN amb material reciclat, llaminadures de diferents formes i colors, escuradents, tires de goma.

Què fem? (Com ho fem?)
Mostrarem un model d’ADN amb material reciclat que ens servirà també com a guia per a realitzar un model d’ADN amb llaminadures. Aquesta esdevindrà una obra col·laborativa on tothom qui vulgui podrà participar per tal de construir-la.

Què passa? (Què observem?)
L’ús del model és una estratègia didàctica que ens permet entendre amb més facilitat el model de doble hèlix com és l’ADN, alhora que potencia la creativitat .

Per què passa? (Els conceptes científics)
James D. Watson i Fancis Crick van rebre el premi Nobel pel descobriment de l’estructura de doble hèlix de l’ADN. No podem deixar de recordar que el descobriment es va fer gràcies a la feina de molts altres investigadors que abans que ells van treballar en “ el secret de la vida”. La més destacable fou Rosalind Franklin qui va donar la pista amb la fotografia 51, fotografia feta a l’ADN per un dels seus alumnes amb la tècnica de difracció de raigs X on la forma de creu indicava que l’estructura era en forma de doble hèlix. Aquesta fotografia va ser mostrada a Watson per Maurice Wilkins sense el permís de Rosalind Franklin.
La herència o informació genètica està en totes les nostres cèl·lules, en les molècules anomenades àcid desoxiribonucleic l’ ADN, o DNA en anglés.
L’ADN és un polímer format per una doble cadena de polinucleòtids enrotllades helicoïdalment sobre un mateix eix formant una doble hèlix . Cada nucleòtid conté una desoxiribosa (sucre pentosa), un grup fosfat i una bases nitrogenada que pot ser: adenina (A), timina (T), citosina (C) o guanina (G). Els grups fosfats es disposen cap a l’exterior i les bases nitrogenades cap a l’interior aparellades per pont d’H.  A i T són complementaries entre si, també ho són: C i G. Així les dues cadenes són complemèntaries.
L’estructura de la doble hèlix  de DNA és semblant a una escala de cargol en espiral, on els esglaons són les bases nitrogenades (adenina, timina, guanina i citosina)aparellades i unides per pont d’H. El grup fosfat i la desoxiribosa serien els dos costats de l’escala disposats alternativament.