Dins el regne dels fongs hi ha tres grans grups; els “bolets”, els llevats (que són unicel·lulars) i les floridures. Aquests darrers són cendres que creixen en matèria orgànica i són fàcils de trobar damunt els nostres aliments. Ahir vam estudiar el que han aparegut al damunt de unes càpsules de Petri amb medi de cultiu agar. Les floridures són conegudes per fabricar antibiòtics, per combatre als bacteris i amb d’altres fongs amb els que competeixen per l’aliment.
Avui em observat un organisme procariota, amb cèl·lules sense nucli, que forma colònies en forma d’espiral (d’aquí el seu nom). Aquesta és una espècie autòtrofa, que fa la fotosíntesi, que viu en llacs salins.
Avui per fi la “màgia” de la biologia s’ha materialitzat, ha nascut la papallona rei (Papilio machaon). Aquesta és una de les espècies de papallona diürna més boniques i espectaculars i grosses d’Europa.
La metamorfosi és un procés quasi màgic que tots em observat de en els cuc de seda (Bombix mori). Però és molt estès als insectes, i se’ls anomena holometàbols als que la tenen en el seu cicle vital. Per contra els insectes amb el desenvolupament directe s’anomenen homometàbols. Els insectes holometàbols són la majoria, coleòpters (escarbats), sifonàpters (les puces), els dípters (les mosques, tàvecs, típules i mosquits), els himenòpters (formigues, borinots, abelles i vespes), entre d’altres. Els lepidòpters (les papallones) són el grup d’holometàbols que fa els canvis més espectaculars, els insectes que fan la metamorfosi més famosos.
Doncs bé, el passat dia 7 de juny, els alumnes de primer de la ESO, vam anar a buscar insectes, i en una mata de fonoll van trobar una eruga de papallona rei (Papilio machaon). Aquesta espècie és possiblement la més espectacular de la fauna europea. La vam posar en un terrari al laboratori, i ara a cada dia observem la seva evolució.
El procés és ben “màgic”, en menys de tres dies a la crisàlide ja se li veuen els futurs òrgans de la papallona adulta.
Aquesta setmana hem anat a buscar mostres d’algues al port esportiu de Blanes. Ens ha sortit algues brunes i roges.
Entre les algues ens ha sortit molts animals que utilitzen les algues com a refugi i aliment. Entre ells hem vist un juvenil de bivalve.
També hem trobat el “cadàver” d’una barqueta (Valella vallella) on ple de larves nauplius de crustaci s’hi alimentaven.
Aquests trimestre amb els alumnes de primer hem observat mostra de microorganismes. En aquest cas hem trobat un protozou típic d’aigua dolça, el Parameci (Paramecium caudatum), ciliat que s’alimenta de bacteris que troba a l’aigua dolça. El més característic és el seu desplaçament per medi de cilis, uns pels que mouen i cobreixen tota la superfície d’aquest organisme unicel·lular.
