Els nens i nenes de 4t el dia 12 de febrer vam anar a Sant Joan Despí per conèixer les obres que Josep Maria Jujol va fer en aquesta població.
La primera construcció que va fer en aquesta ciutat va ser per encàrrec de la seva tia, atorgant-li plena llibertat per a decidir al seu gust, només amb la condició de ser dues cases parelles. És la Torre de la Creu, també anomenada Casa dels ous per les formes arrodonides de les seves cúpules. La casa està formada per cinc cilindres de diferents mides i alçades amb una paret al mig que la divideix en dues cases simètriques. Més endavant s’hi han fet reformes i algunes parets han canviat. Actualment és l’Escola Oficial d’Idiomes.
A la Torre de la Creu ( 1913-1917 ), s’hi entra per un portal de ferro forjat que té unes formes inspirades en la natura. Al voltant hi ha un jardí, més gran per la part de darrera, que abans era més extens.
La façana és de color blanc, amb algunes sanefes blaves.
Destaquen a la part superior les cúpules, que en un principi estaven recobertes amb trencadís de vidre que brillava molt amb el sol però es desprenia amb facilitat. La filla de Josep Maria Jujol, també arquitecta, el va canviar per trencadís de ceràmica de color groc, verd, marró i blau. Així mateix són molt curioses les formes del ferro forjat dels balcons, el parallamps en forma de creu… Des de dalt es pot veure tota la plana del Llobregat.
La part interior actualment es comunica en diferents espais, però destaquen les dues escales de cargol, amb baranes de ferro i fusta. A la part inferior hi ha una mena d’agafador de ferro per no caure.
És una casa molt lluminosa, amb gran finestrals. Les parets són blanques amb relleus, alguns d’ells amb paraules.
Una part del terra és original, de ceràmica hidràulica.
La part subterrània era la carbonera, amb rajoles de vidre per tal de tenir llum natural.
Una altra casa que vam visitar va ser Can Negre. Era una masia antiga que en Josep Maria Jujol va reformar per encàrrec del Sr. Pere Negre.
La seva família era molt religiosa i tenien conreus de vinya. La reforma va trigar quinze anys, perquè feien les obres després de la verema, quan ja havien collit el raïm i l’havien venut. Tot i que les obres van durar tan de temps finalment les reformes van quedar inacabades. A dalt de tot s’hi havia de construir un mirador perquè el Sr. Pere Negre pogués veure els camps de conreu i també les estrelles, ja que era molt aficionat a l’astronomia. Aquest projecte es va quedar amb la instal·lació d’una cadira coberta, feta d’obra, dalt de la teulada.
A l’exterior, la part superior de la casa té un acabat de formes ondulades que ens fa pensar en el mantell de la Verge Maria. El que crida més l’atenció és una balconada coberta, una tribuna, que sembla una carrossa. La façana està decorada amb relleus i esgrafiats de colors ocres sobre blanc, amb motius vegetals, d’aus i missatges dedicats a la Verge Maria. A la part central de la façana hi ha formes corbes ataronjades decorades amb gotims de raïm. Els finestrals i les portes són les mateixes que les de la masia original.
Un cop acabada la casa i el jardí de Can Negre, van quedar envoltats per una reixa de ferro forjat. Jujol va empedrar el terra i hi va construir uns bancs recoberts amb la tècnica del trencadís. Al costat també hi ha un pou amb una font. Actualment, després de la reixa hi ha una plaça.
A la part interior de la casa, a la planta baixa hi ha unes sales que antigament eren l’entrada principal, amb el celler, el menjador, la cuina i una sala més petita on el Sr. Negre hi tenia el seu despatx. Aquí vam poder veure un racó molt especial on hi ha unes portes de fusta pirogravades i acabades en punxa que tenen un mecanisme d’obertura especial que permet que es pleguin sobre elles mateixes per la part superior, per tal de no xocar amb les parets. A dins hi ha un retaule del s. XVI dedicat a Santa Tecla, on Jujol en va repassar els daurats.
Per pujar al pis de dalt hi ha una escala molt especial. Jujol volia simbolitzar la pujada al cel. Està pintada de blau jujolià amb detalls de color blanc de formes ondulades com si fossin núvols, que a la part més alta acaben en una espècie de remolí on hi ha un àngel suspès amb les ales obertes. D’aquesta figura i formant un octàgon, hi surten unes línies blanques en relleu que arriben fins a unes caixes de sabates reciclades de color vermell i amb inscripcions daurades. Penjat a la paret de l’escala també s’hi pot veure un plafó daurat de fusta, de forma arrodonida, amb el nom dels propietaris.
En arribar al primer pis, enmig de l’escala, per aprofitar l’espai, hi ha una calaixera amb un mecanisme especial que permet arribar bé al fons dels calaixos.
En aquest primer pis és on hi ha la sala principal i al final la tribuna que dona a la plaça. Hi vam poder entrar en petits grups i vam observar que el terra era de fusta i que les finestres tenien un mecanisme especial per poder-les obrir. Així mateix hi havia una petita obertura giratòria a la part inferior, que serveix de ventilació. Hi ha dos seients que tenien un petit esglaó que els senyors Negre, Pere i Engràcia, feien servir per a posar-hi els peus. En el vidre central, antigament hi havia una imatge de la Verge que s’ha despintat amb el sol.
Al costat hi ha l’habitació “dels ocells”, on dormien els senyors. Es deia així perquè les parets són plenes d’ocells pintats de tots colors.
A l’altra banda hi ha una altra sala.
Al mateix pis, al fons, hi ha una capella que té una porta de fusta molt majestuosa recoberta de vellut de color verd. La capella és petita i molt decorada. A l’altar, en colors daurats, hi ha escrits el nom de Josep M. Jujol i de la seva filla Teresa, però de manera dissimulada. Els racons tenen unes grans petxines posades a l’inrevés. A les parets hi ha pintures d’àngels en tons daurats i blau jujolià. Al mig hi penja una gran làmpada que pot pujar i baixar mitjançant un mecanisme que hi ha a les golfes. Així mateix des de les golfes es pot contemplar la cúpula de la capella. En aquestes golfes, abans hi guardaven el menjar: el gra, fruites… i altres coses. Des de les golfes, que tenen un sostre embigat de fusta, es podia accedir a una escaleta que anava fins a la cadira coberta que hi ha a la teulada.
L’edifici de Can Negre es va convertir en un dels símbols jujolians més importants. Després de la seva reforma, Jujol va exercir d’arquitecte municipal de la vila durant la seva darrera etapa professional.
Actualment el Centre Jujol_Can Negre és un espai cultural de la ciutat i també l’Escola Municipal d’art.
Tot seguit vam anar passejant a veure altres cases que va projectar Josep Maria Jujol però que estan habitades, per la qual cosa no es poden visitar per dins, només les vam poder veure per fora.
Aquestes cases son:
La casa del constructor del poble, el Sr. Serra Xaus, que està en una cantonada i té forma de “L” però a la part central hi ha una espècie de gran cub i a la part superior una mena de superposició de cubs.
La part exterior està pintada de blanc, però a sobre de totes les finestres hi ha esgrafiats amb les figures de dos ànecs iguals encarats simètricament. Per a Jujol no era cap dificultat fer aquests dibuixos perquè era ambidextre. El motiu pel qual va pintar dos ànecs era que quan estava construint-se la casa, va veure passar una noia que perseguia dos ànecs i va voler deixar-ne constància d’aquesta manera.
A la cantonada de davant hi ha la vivenda que Jujol es va construir per a ell mateix, “Casa Jujol”. Són dues cases simètriques, una la va fer per la família i l’altra era per llogar. Actualment hi viuen descendents de Jujol i sembla ser que la tenen molt ben decorada. Un cop a l’any es pot visitar, durant l’Open House (festival 48h).
Aquestes vivendes tenen la forma de dues L unides per la part més curta. Cadascuna té un petit pati davant. Totes les obertures de la casa estan decorades amb esgrafiats de color blau jujolià que contrasta amb el color blanc de la façana. En una part hi diu “Déu hi sia” i també altres motius florals.
Seguint pel mateix carrer, anat cap a la plaça, trobem “Casa Rovira”, on Jujol va intervenir en la decoració de la façana. Com que els propietaris eren agricultors, tenien fruiters i vinyes, hi ha aquests motius esgrafiats de color terrós per tota la façana. Enmig hi ha la imatge de Sant Antoni de Pàdua, i també la paraula “Arboricultor”
A la plaça del poble hi ha una església, dedicada a Sant Joan Baptista.
Durant la guerra civil va quedar molt malmesa i després es va reformar.
La primera tasca que hi va fer Jujol va ser la capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. També va projectar alguns vitralls molt acolorits que alhora serveixen d’obertura de ventilació. Una cosa que va sorprendre molt als habitants de Sant Joan despí, va ser el Sagrari (lloc on es guarden les hòsties consagrades), ja que el va fer de manera molt original, reciclant una màquina que s’utilitza per a ensulfatar les vinyes, aprofitant-la i adaptant-la.
Finalment, també és obra de Jujol la decoració en guix del púlpit (plataforma elevada que feia servir el sacerdot per a parlar als que assistien a la missa). En aquest va guarnir el púlpit amb una frase en llatí construïda a partir de lletres molt ondulades i amb gran volum, ja que la cal·ligrafia era una de les seves passions.