Hola famílies! 

Ja sabeu que toca aquest febrer… la celebració del Carnestoltes i el dia de la nena i la dona a la ciència! I aquesta setmana ha estat ben moguda i divertida amb aquests dos esdeveniments.

Les diferents consignes que ens va deixar el rei carnestoltes van ser les següents: 

Dilluns: “Amb un complement que portaràs, en personatge de pel•lícula et transformaràs”. I quins personatges més xulos van aparèixer pels passadissos i pati de l’escola.

Dimarts: “Vestit d’un color vindràs o un complement de color portaràs i a tots i totes ens impressionaràs”. A nosaltres ens va tocar de color verd. Vam acolorir les classes amb els nostres complements tan xulos.

Dimecres: “En un personatge d’època et convertiràs amb el complement que portaràs” Ens vam teletransportar al passat entre barrets, corbates, vestits i escuts de cavallers.

Dijous: “Un pijama portaràs i fent el somnàmbul et despertaràs”. Quina desfilada de pijames vam fer per totes les aules. Teníem tanta son aquell dia que no ens vam enrecordar de canviar-nos a primera hora al sortir de casa. 

Divendres: “Un complement has de fer i relacionat amb el bosc ha de ser”. I avui ha estat el gran dia. Tot ens hem reunit al pati, sempre respectant les distàncies de seguretat, i hem ballat i fet una desfilada per classes. Ens ho hem passat la mar de bé.

Mireu quines fotografies més xules han quedat pel record! 

A reveure i fins a la propera.

Benvolgudes famílies Jujolaires,

L’hivern a arribat al Jujol i el cicle mitjà ha estat l’encarregat de decorar el vestíbul. Per tal d’ambientar la nostra escola, l’alumnat ha preparat una decoració d’allò més original. Barrets de “llana”, guants “tèrmics”, “estels” al cel, flocs de “neu” caient i l’arbre decorat amb “neu”. La veritat és que la creativitat dels vostres fills i filles és desbordant. I la resta de l’escola està encantada amb aquesta decoració tan espectacular.

Ens ha quedatr molt bé!!

Hola, famílies Jujolaires.

Com cada any els alumnes de tercer i quart han de triar el nom que portarà la classe i que ens acompanyarà tot el curs. Dintre de projectes investigarem sobre la seva obra i vida per tal d’apropar-nos una mica més encara a la cultura i l’art.

Aquí us deixem els noms d’aquests artistes. Podeu fer, si voleu, una mica d’investigació a casa amb els vostres fills i filles, segur que els encanta! Els artistes són:

3r A  Frida Khalo

3r B  Banksy

4t A  Jordi Koalitic

4t B  Antoni Gaudí

 

El dijous 20 de febrer ens va visitar el pintor Oriol Arumí, que és l’artista que vàrem triar com a nom de la classe de 4t A.
Vam tenir la sort de què ens dediqués el seu temps, ja que ell viu a Lleida i es va desplaçar per a poder-nos conèixer. Estem molt contents i li estem molt agraïts!
Ja feia un parell de dies que sabíem que vindria i l’esperàvem amb molta curiositat. Tot i així, veure´l arribar quan tornàvem del pati, ens va impressionar bastant… Representava que la persona que havíem anat coneixent a través de fotografies, retrats i obres seves, ara la teníem entre nosaltres.
La nostra trobada va ser al passadís, just a l’entrada de la classe on hi ha el seu nom escrit amb unes lletres molt grans i una mostra dels treballs que hem fet inspirant-nos en la seva obra. Va ser molt emocionant i totes les reaccions eren d’admiració i respecte.
Un cop a dins de la classe, l’Oriol Arumí ens va fer una demostració de com a través d’un senzill gargot a la pissarra podíem arribar a veure-hi una forma inspiradora per a fer un dibuix ben bonic, que en aquest cas va ser d’un elf.
Seguidament, mitjançant un power point amb fotografies i obres, ens va anar explicant la seva trajectòria com a artista des de la seva infantesa fins a l’actualitat.
Vam poder veure alguns dibuixos que conserva de la seva infància o adolescència i també de quan l’ajuntament o alguna entitat del seu poble natal, Ripoll, li encarregava algun pòster per a les festes locals. En l’estil d’alguns d’aquests dibuixos hi podíem observar la influència de l’artista Pilarín Bayés, a qui ell admirava i també de les il·lustracions plenes d’objectes i personatges a la manera del l’il·lustrador de la col·lecció d’On és en Wally?.
Després ens va explicar com el seu pas per la universitat i els seus aprenentatges a l’escola de dibuix i pintura, anaven influint en les seves obres d’il·lustració i les seves pintures, que en aquella època van passar a ser més experimentals.
També ens va parlar de la seva etapa com a professor, ja en terres de Lleida, i els seus inicis com a pintor muralista. Vam poder veure obres on començava a experimentar amb la fotografia, tècnica que posteriorment ha anat utilitzant de manera més constant en la seva obra.
També ens va mostrar alguna obra de l’època en què va viatjar al Camerun, on va estar-s’hi dos anys.
En l’etapa següent va tornar a Lleida per viure la seva paternitat. D’aquesta època ens va ensenyar un retrat preciós del seu fill quan va néixer i alguns dibuixos hiperrealistes que ens van impressionar bastant; només fèiem que preguntar-li si eren reals o eren fotografies.
Ens va posar alguns vídeos sobre el procés d’elaboració de murals de gran format, alguns fets per encàrrec i altres en algun dels festivals sobre pintura mural on participa sovint, ja que actualment és una de les seves facetes professionals, a part de la pintura de format més petit, d’estil figuratiu.
Vam poder veure moltes obres seves, algunes que ja coneixíem; això, lluny de semblar-nos repetitiu, ens entusiasmava encara més. Gràcies a les seves explicacions vam poder aprendre que les seves obres reflecteixen el moment personal pel que passa quan les fa. L’Oriol ens ho explicava de manera molt natural i la seva comunicació sincera la vam agrair mostrant molta atenció durant tota l’estona. Anàvem fent-li preguntes sobre allò que ens interessava més i ell satisfeia la nostra curiositat. A l’aula es va crear un clima molt bonic de calma, interès i afecte.
Finalment ens va fer alguns dibuixos i la seva original signatura que conservarem com a record del seu pas per la classe que porta el seu nom, però segur que el record principal serà l’estona tan agradable que vàrem passar amb ell. Ens servirà per motivar-nos encara més per a continuar fent alguns treballs plàstics inspirant-nos en la seva obra.
Ens consta que per a ell també va ser una bona experiència perquè en va deixar constància en les seves publicacions a Facebook i a Instagram on, acompanyades d’una fotografia amb el grup classe, va escriure aquestes paraules:
“Ahir vaig estar al col·legi Josep Maria Jujol, a Barcelona, amb la classe de 4t A, que sorprenentment m’han escollit per donar nom a l’aula, i coneixen la meva obra quasi millor que jo. Vaig passar una estona molt agradable amb ells!
Contrariament a algunes veus que sento de tan en tant jo veig que pugen unes noves generacions molt alegres, sensibles i preparades. Ole!”
“Amb els joves artistes de la classe de 4tA de l’escola Josep Maria Jujol, a Barcelona. Tot un honor haver-los pogut explicar coses de la meva trajectòria artística i veure l’interès que hi ha posat. Gràcies Teresa, i bona tasca!”

Gràcies Oriol!

A 4t hem iniciat el projecte de “La línia del temps”, centrant-nos en La Prehistòria i L’Edat Antiga.
A classe hem començat fent la lectura del llibre “El viatge al país dels Lacets” d’en Sebastià Sorribas i, els dies 31 de gener i 4 de febrer, vam sortir de l’escola per a fer l’activitat “Com vivien els nostres avantpassats” al Museu Arqueològic, on vam aprendre moltíssim sobre la Prehistòria i les seves etapes. Persones especialistes en el tema ens van explicar moltes coses a partir de la comparació de diversos cranis i eines que havien fet servir els diferents tipus d’Homínids.
Primer de tot ens van parlar sobre l’Australopitec, mostrant-nos una reproducció del primer crani que es va trobar d’aquesta espècie: la Lucy. Li diuen així perquè en el moment en què es va descobrir, a la ràdio sonava aquesta cançó dels Beatles. Aquest crani era bastant diferent del nostre i estava adaptat a la força que havia de tenir a la mandíbula per tal de poder mastegar els aliments crus, ja que en aquella època encara no havien descobert el foc. Després ens van parlar sobre l’Homo Hàbilis. Se li diu així perquè va anar demostrant habilitats per a inventar i construir eines bastant rudimentàries però molt útils per a la caça i l’alimentació. Se sap que agafava millor la posició vertical i que fabricava utensilis picant unes pedres contra les altres però sense aconseguir formes punxegudes. A continuació ens van parlar sobre l’Homo Erectus. S’anomena així perquè quan el van descobrir era l’Homo fòssil més antic que podia caminar dret. Aquest va descobrir el foc a la natura, provocat pels fenòmens naturals com els llamps, el sol, la caiguda d’estels, els volcans… Gràcies a l’ús del foc ja podien coure els aliments i no calia tenir tanta força a la mandíbula per a mastegar; per això va anar canviant bastant la forma del crani.
Finalment va arribar el torn de l’Homo Sapiens, és a dir l’antecessor directe de l’ésser humà modern. Va aparèixer entre 150.000 i 40.000 anys i va desenvolupar unes formes de vida i mecanismes de subsistència (caça i recol·lecció) que li van permetre adaptar-se, de forma més o menys eficaç, al medi ambient.
Vam poder aprendre que els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats: posició vertical i marxa bípeda, canvis en el crani i desenvolupament del cervell, alliberament de les mans, aparició del llenguatge…
També que la fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals. Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir una vora tallant. Més endavant van fer servir sílex, que és un mineral que es pot polir molt bé, traient capes fins arribar al nucli. Afegint-lo a un mànec de fusta i enganxant-lo amb cordes i pegament natural (a partir dels ous de les aus), van poder fabricar eines més complexes. I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com ara els ossos i les banyes d’animals, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors…
Després de tots aquests aprenentatges vam anar a fer un taller per a experimentar amb la pintura rupestre. A sobre d’un cartró, vam fer dibuixos semblants als que feien els nostres avantpassats de la prehistòria, utilitzant els dits i pintures de color vermell, ocre i negre, fetes amb pigments naturals.
A classe seguirem fent diferents activitats per a seguir treballant en aquest projecte tan interessant.
Us deixem una mostra de les fotos que vam fer durant la visita.

Les clases de cicle mitjà hem acomiadat aquest primer trimestre i ho hem fet de manera ben divertida, fent una mica de tot: bon cinema, tastet de neules, jocs, música, ball… Un bon comiat abans de disfrutar d’uns quants dies de vacances ben merescudes.

Han estat moltes les activitats interessants que hem fet al llarg del trimestre i per això us en volem fer coneixedors.
Hem engegat els projectes del nom de les classes després d’un procès de tria entre les moltes aportacions de materials sobre diferents professionals del món de les arts plàstiques. Després de la defensa de totes les propostes i les votacions, els noms són aquests:
– 3r A: Alma Thomas
– 3R B: Miss Van
– 4t A: Oriol Arumí
– 4t B: Quino
– 4t C: Lyona

Intentarem endinsar-nos en el món de les creacions d’aquests/es artistes combinant aquesta tasca d’Expressió artística amb els Tallers que durant aquest 1r trimestre ja hem engegat amb molt d’èxit. Al llarg del curs en farem sis:
– Dibuix
– Pintura
– Paper
– Teixit
– Escultura
– Dansa

A més a més d’aquestes activitats de cicle, els cursos de 3r i 4t hem participat en activitats dintre i fora de l’escola. Els cursos de 3r hem visitat una estació de metro, hem fet un itinerari per la Vila de Gràcia, hem anat al Museu de les Aigües i hem participat als Tallers organitzats amb motiu del Dia Internacional de les persones amb discapacitat. Els cursos de quart, a part del que us vam explicar a l’article anterior, hem escoltat contes populars gitanos gràcies a la Fundació Pere Closa que treballa en la seva difusió.
Us deixem unes imatges representatives de tot plegat:

Us desitgem que passeu unes bones festes nadalenques i l’any vinent ja us explicarem més coses sobre el que anirem fent.

Aquesta setmana passada els cursos de 4t hem estat molt actius I per això aprofitem l’ocasió per a compartir les nostres activitats en aquest bloc:
Per fi, el passat dia 24 d’octubre els nostres fillols i filloles de P3 estaven preparats per a rebre’ns! Tot i les ganes que teníem de conèixe’ls, havíem d’esperar que s’anessin adaptant a l’escola abans de presentar-nos a les seves aules. Mentrestant les mestres tutores dels tres cursos de 4t i les dues de P3, han hagut de fer un bon trencaclosques per a distribuir de la millor manera possible tant alumnat.
Va ser una trobada molt emotiva. En alguns casos va ser fàcil connectar i en d’altres no tant. Caldrà tenir paciència i deixar passar una mica de temps per a conèixer-nos.
El proper dimecres ens tornarem a veure per a jugar una estona i el dijous dia 31 d’octubre celebrarem junts la castanyada. Serà la primera festa que compartirem i segur que ens ho passarem molt bé!
Us deixem algunes imatges per tal d’il·lustrar aquest primer contacte.

D’altra banda, també us volem compartir unes imatges sobre el taller “Coneguem els invertebrats” que vam fer a les aules de 4t el passat divendres dia 25 d’octubre. Va ser molt interessant veure i tocar alguns dels animals sobre els que estem investigant en el projecte “INVERTEBRATS” que tenim en marxa. Hem pogut completar la feina de recerca i comprovar directament el que estem estudiant sobre els nombrosos grups d’invertebrats que existeixen.

El dia 31 de maig vam fer la darrera sortida d’aquest curs, que va ser força especial perquè hi anàvem tot l’alumnat del Cicle Mitjà. A l’escola ens hem anat relacionant a l’hora del pati i a les sessions dels Tallers Artístics però ha estat molt bé poder compartir bons moments fora del nostre espai habitual. Jugant a la platja ens hem divertit molt però sobretot ha sigut fantàstic viure l’experiència inoblidable de navegar en un veler guiats per persones especialitzades en el tema. Alguns i algunes era el primer cop que ho féiem!

Aquest tercer trimestre és curt però força intens. Les clases de quart hem fet un munt d’activitats molt interessants i us en deixem unes imatges perquè pogueu veure que bé que ens ho hem passat experimentant, escoltant històries, fent d’arquitectes, anant al Planetari Municipal, preparant-nos per la festa del monogràfic…

No ens imaginàvem que ens agradaria tant experimentar amb uns pulmons de xai. Voleu saber què va passar quan vam bufar amb una canyeta per l’orifici dels bronquis? Doncs… Els pulmons es van inflar tant, que ens semblava increïble! I van canviar de color! Al principi no gosàvem gaire a diseccionar-los per veure’n les seves parts però de seguida ens vam engrescar i estàvem molt encuriosits per observar al natural els bronquíols, la tràquea.I el teixit esponjós dels pulmons ja no ens feia angúnia. No podíem parar de tocar! Aquest experiment, jutament amb el lapbook que vam muntar va servir-nos per a aprendre moltes coses sobre l’aparell respitatori.

A Casa Anita, a l’activitat de “Contacontes” vam escoltar unes històries magnífiques i alguna una mica terrorífica! També vam poder participar explicant alguna experiència personal de por que, de la mà de la narradora, es va anar transformant en còmica. Finalment, amb l’ajut d’unes cartes on hi havia diferents imatges, vam poder crear unes històries ben fantàstiques.

En el marc de la Setmana d’Arquitectura, el Col·legi d’Arquitectes organitza l’activitat “Arquitectes a les aules”, vam fer un taller on, amb la dinamització de dues joves arquitectes, vam dissenyar i crear maquetes de diferents espais que poden formar part d’una ciutat: biblioteca, parc, hospital, centre esportiu… fins i tot aeroport!
Tot això ho vam fer treballant en grup i amb materials reciclats. Finalment vam ajuntar els diferents treballs per a dibuixar els carrers a sobre de dues taules grans i formar la gran maqueta de la ciutat que tenim exposada al passadís.

Vam visitar el Planetari Municipal on, mitjantçant una maqueta van explicar-nos de manera molt entenedora els moviments de rotació i translació de la Terra, el dia i la nit i les estacions. Gràcies a la cúpula vam descobrir agunes constel·lacions i a partir d’unes projeccions vam poder veure diferents tipus de cossos celestes, alguns del nostre Sistema Solar i d’altres de molt més enllà. És un tema que ens fascina! Un bon començament pel nostre darrer projecte d’aquest curs: L’Univers.

Durant tot el curs hem fet moltes activitats enfocades al Monogràfic sobre Josep Maria Jujol: Sortida a Sant Joan Despí, concreció del tema per al nostre projecte, investigació, preparació de la presentació al drive, Sortida al Park Güell, treballs plàstics, assaig de la dansa… però a mesura que s’anava acostant el dia de la cloenda, el 24 de maig, l’activitat era cada cop més intensa. L’alumnat i les mestres estàvem molt engrescats i il·lusionats per a muntar la festa, l’exposició i mostrar a les famílies un tast de tot allò que hem anat preparant, sobretot aquest darrer trimestre.

En el proper article us explicarem com vam gaudir d’un bon dia de jocs a la platja i d’un “Bateig de vela” d’allò més emocionant conjuntament amb els companys i companyes de tercer.
Fins aviat!

Els nens i nenes de 4t el dia 12 de febrer vam anar a Sant Joan Despí per conèixer les obres que Josep Maria Jujol va fer en aquesta població.
La primera construcció que va fer en aquesta ciutat va ser per encàrrec de la seva tia, atorgant-li plena llibertat per a decidir al seu gust, només amb la condició de ser dues cases parelles. És la Torre de la Creu, també anomenada Casa dels ous per les formes arrodonides de les seves cúpules. La casa està formada per cinc cilindres de diferents mides i alçades amb una paret al mig que la divideix en dues cases simètriques. Més endavant s’hi han fet reformes i algunes parets han canviat. Actualment és l’Escola Oficial d’Idiomes.

A la Torre de la Creu ( 1913-1917 ), s’hi entra per un portal de ferro forjat que té unes formes inspirades en la natura. Al voltant hi ha un jardí, més gran per la part de darrera, que abans era més extens.
La façana és de color blanc, amb algunes sanefes blaves.
Destaquen a la part superior les cúpules, que en un principi estaven recobertes amb trencadís de vidre que brillava molt amb el sol però es desprenia amb facilitat. La filla de Josep Maria Jujol, també arquitecta, el va canviar per trencadís de ceràmica de color groc, verd, marró i blau. Així mateix són molt curioses les formes del ferro forjat dels balcons, el parallamps en forma de creu… Des de dalt es pot veure tota la plana del Llobregat.
La part interior actualment es comunica en diferents espais, però destaquen les dues escales de cargol, amb baranes de ferro i fusta. A la part inferior hi ha una mena d’agafador de ferro per no caure.
És una casa molt lluminosa, amb gran finestrals. Les parets són blanques amb relleus, alguns d’ells amb paraules.
Una part del terra és original, de ceràmica hidràulica.
La part subterrània era la carbonera, amb rajoles de vidre per tal de tenir llum natural.

Una altra casa que vam visitar va ser Can Negre. Era una masia antiga que en Josep Maria Jujol va reformar per encàrrec del Sr. Pere Negre.
La seva família era molt religiosa i tenien conreus de vinya. La reforma va trigar quinze anys, perquè feien les obres després de la verema, quan ja havien collit el raïm i l’havien venut. Tot i que les obres van durar tan de temps finalment les reformes van quedar inacabades. A dalt de tot s’hi havia de construir un mirador perquè el Sr. Pere Negre pogués veure els camps de conreu i també les estrelles, ja que era molt aficionat a l’astronomia. Aquest projecte es va quedar amb la instal·lació d’una cadira coberta, feta d’obra, dalt de la teulada.
A l’exterior, la part superior de la casa té un acabat de formes ondulades que ens fa pensar en el mantell de la Verge Maria. El que crida més l’atenció és una balconada coberta, una tribuna, que sembla una carrossa. La façana està decorada amb relleus i esgrafiats de colors ocres sobre blanc, amb motius vegetals, d’aus i missatges dedicats a la Verge Maria. A la part central de la façana hi ha formes corbes ataronjades decorades amb gotims de raïm. Els finestrals i les portes són les mateixes que les de la masia original.
Un cop acabada la casa i el jardí de Can Negre, van quedar envoltats per una reixa de ferro forjat. Jujol va empedrar el terra i hi va construir uns bancs recoberts amb la tècnica del trencadís. Al costat també hi ha un pou amb una font. Actualment, després de la reixa hi ha una plaça.
A la part interior de la casa, a la planta baixa hi ha unes sales que antigament eren l’entrada principal, amb el celler, el menjador, la cuina i una sala més petita on el Sr. Negre hi tenia el seu despatx. Aquí vam poder veure un racó molt especial on hi ha unes portes de fusta pirogravades i acabades en punxa que tenen un mecanisme d’obertura especial que permet que es pleguin sobre elles mateixes per la part superior, per tal de no xocar amb les parets. A dins hi ha un retaule del s. XVI dedicat a Santa Tecla, on Jujol en va repassar els daurats.
Per pujar al pis de dalt hi ha una escala molt especial. Jujol volia simbolitzar la pujada al cel. Està pintada de blau jujolià amb detalls de color blanc de formes ondulades com si fossin núvols, que a la part més alta acaben en una espècie de remolí on hi ha un àngel suspès amb les ales obertes. D’aquesta figura i formant un octàgon, hi surten unes línies blanques en relleu que arriben fins a unes caixes de sabates reciclades de color vermell i amb inscripcions daurades. Penjat a la paret de l’escala també s’hi pot veure un plafó daurat de fusta, de forma arrodonida, amb el nom dels propietaris.
En arribar al primer pis, enmig de l’escala, per aprofitar l’espai, hi ha una calaixera amb un mecanisme especial que permet arribar bé al fons dels calaixos.
En aquest primer pis és on hi ha la sala principal i al final la tribuna que dona a la plaça. Hi vam poder entrar en petits grups i vam observar que el terra era de fusta i que les finestres tenien un mecanisme especial per poder-les obrir. Així mateix hi havia una petita obertura giratòria a la part inferior, que serveix de ventilació. Hi ha dos seients que tenien un petit esglaó que els senyors Negre, Pere i Engràcia, feien servir per a posar-hi els peus. En el vidre central, antigament hi havia una imatge de la Verge que s’ha despintat amb el sol.
Al costat hi ha l’habitació “dels ocells”, on dormien els senyors. Es deia així perquè les parets són plenes d’ocells pintats de tots colors.
A l’altra banda hi ha una altra sala.
Al mateix pis, al fons, hi ha una capella que té una porta de fusta molt majestuosa recoberta de vellut de color verd. La capella és petita i molt decorada. A l’altar, en colors daurats, hi ha escrits el nom de Josep M. Jujol i de la seva filla Teresa, però de manera dissimulada. Els racons tenen unes grans petxines posades a l’inrevés. A les parets hi ha pintures d’àngels en tons daurats i blau jujolià. Al mig hi penja una gran làmpada que pot pujar i baixar mitjançant un mecanisme que hi ha a les golfes. Així mateix des de les golfes es pot contemplar la cúpula de la capella. En aquestes golfes, abans hi guardaven el menjar: el gra, fruites… i altres coses. Des de les golfes, que tenen un sostre embigat de fusta, es podia accedir a una escaleta que anava fins a la cadira coberta que hi ha a la teulada.
L’edifici de Can Negre es va convertir en un dels símbols jujolians més importants. Després de la seva reforma, Jujol va exercir d’arquitecte municipal de la vila durant la seva darrera etapa professional.
Actualment el Centre Jujol_Can Negre és un espai cultural de la ciutat i també l’Escola Municipal d’art.

Tot seguit vam anar passejant a veure altres cases que va projectar Josep Maria Jujol però que estan habitades, per la qual cosa no es poden visitar per dins, només les vam poder veure per fora.

Aquestes cases son:
La casa del constructor del poble, el Sr. Serra Xaus, que està en una cantonada i té forma de “L” però a la part central hi ha una espècie de gran cub i a la part superior una mena de superposició de cubs.
La part exterior està pintada de blanc, però a sobre de totes les finestres hi ha esgrafiats amb les figures de dos ànecs iguals encarats simètricament. Per a Jujol no era cap dificultat fer aquests dibuixos perquè era ambidextre. El motiu pel qual va pintar dos ànecs era que quan estava construint-se la casa, va veure passar una noia que perseguia dos ànecs i va voler deixar-ne constància d’aquesta manera.

A la cantonada de davant hi ha la vivenda que Jujol es va construir per a ell mateix, “Casa Jujol”. Són dues cases simètriques, una la va fer per la família i l’altra era per llogar. Actualment hi viuen descendents de Jujol i sembla ser que la tenen molt ben decorada. Un cop a l’any es pot visitar, durant l’Open House (festival 48h).
Aquestes vivendes tenen la forma de dues L unides per la part més curta. Cadascuna té un petit pati davant. Totes les obertures de la casa estan decorades amb esgrafiats de color blau jujolià que contrasta amb el color blanc de la façana. En una part hi diu “Déu hi sia” i també altres motius florals.

Seguint pel mateix carrer, anat cap a la plaça, trobem “Casa Rovira”, on Jujol va intervenir en la decoració de la façana. Com que els propietaris eren agricultors, tenien fruiters i vinyes, hi ha aquests motius esgrafiats de color terrós per tota la façana. Enmig hi ha la imatge de Sant Antoni de Pàdua, i també la paraula “Arboricultor”

A la plaça del poble hi ha una església, dedicada a Sant Joan Baptista.
Durant la guerra civil va quedar molt malmesa i després es va reformar.
La primera tasca que hi va fer Jujol va ser la capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. També va projectar alguns vitralls molt acolorits que alhora serveixen d’obertura de ventilació. Una cosa que va sorprendre molt als habitants de Sant Joan despí, va ser el Sagrari (lloc on es guarden les hòsties consagrades), ja que el va fer de manera molt original, reciclant una màquina que s’utilitza per a ensulfatar les vinyes, aprofitant-la i adaptant-la.
Finalment, també és obra de Jujol la decoració en guix del púlpit (plataforma elevada que feia servir el sacerdot per a parlar als que assistien a la missa). En aquest va guarnir el púlpit amb una frase en llatí construïda a partir de lletres molt ondulades i amb gran volum, ja que la cal·ligrafia era una de les seves passions.