El dijous 20 de febrer ens va visitar el pintor Oriol Arumí, que és l’artista que vàrem triar com a nom de la classe de 4t A.
Vam tenir la sort de què ens dediqués el seu temps, ja que ell viu a Lleida i es va desplaçar per a poder-nos conèixer. Estem molt contents i li estem molt agraïts!
Ja feia un parell de dies que sabíem que vindria i l’esperàvem amb molta curiositat. Tot i així, veure´l arribar quan tornàvem del pati, ens va impressionar bastant… Representava que la persona que havíem anat coneixent a través de fotografies, retrats i obres seves, ara la teníem entre nosaltres.
La nostra trobada va ser al passadís, just a l’entrada de la classe on hi ha el seu nom escrit amb unes lletres molt grans i una mostra dels treballs que hem fet inspirant-nos en la seva obra. Va ser molt emocionant i totes les reaccions eren d’admiració i respecte.
Un cop a dins de la classe, l’Oriol Arumí ens va fer una demostració de com a través d’un senzill gargot a la pissarra podíem arribar a veure-hi una forma inspiradora per a fer un dibuix ben bonic, que en aquest cas va ser d’un elf.
Seguidament, mitjançant un power point amb fotografies i obres, ens va anar explicant la seva trajectòria com a artista des de la seva infantesa fins a l’actualitat.
Vam poder veure alguns dibuixos que conserva de la seva infància o adolescència i també de quan l’ajuntament o alguna entitat del seu poble natal, Ripoll, li encarregava algun pòster per a les festes locals. En l’estil d’alguns d’aquests dibuixos hi podíem observar la influència de l’artista Pilarín Bayés, a qui ell admirava i també de les il·lustracions plenes d’objectes i personatges a la manera del l’il·lustrador de la col·lecció d’On és en Wally?.
Després ens va explicar com el seu pas per la universitat i els seus aprenentatges a l’escola de dibuix i pintura, anaven influint en les seves obres d’il·lustració i les seves pintures, que en aquella època van passar a ser més experimentals.
També ens va parlar de la seva etapa com a professor, ja en terres de Lleida, i els seus inicis com a pintor muralista. Vam poder veure obres on començava a experimentar amb la fotografia, tècnica que posteriorment ha anat utilitzant de manera més constant en la seva obra.
També ens va mostrar alguna obra de l’època en què va viatjar al Camerun, on va estar-s’hi dos anys.
En l’etapa següent va tornar a Lleida per viure la seva paternitat. D’aquesta època ens va ensenyar un retrat preciós del seu fill quan va néixer i alguns dibuixos hiperrealistes que ens van impressionar bastant; només fèiem que preguntar-li si eren reals o eren fotografies.
Ens va posar alguns vídeos sobre el procés d’elaboració de murals de gran format, alguns fets per encàrrec i altres en algun dels festivals sobre pintura mural on participa sovint, ja que actualment és una de les seves facetes professionals, a part de la pintura de format més petit, d’estil figuratiu.
Vam poder veure moltes obres seves, algunes que ja coneixíem; això, lluny de semblar-nos repetitiu, ens entusiasmava encara més. Gràcies a les seves explicacions vam poder aprendre que les seves obres reflecteixen el moment personal pel que passa quan les fa. L’Oriol ens ho explicava de manera molt natural i la seva comunicació sincera la vam agrair mostrant molta atenció durant tota l’estona. Anàvem fent-li preguntes sobre allò que ens interessava més i ell satisfeia la nostra curiositat. A l’aula es va crear un clima molt bonic de calma, interès i afecte.
Finalment ens va fer alguns dibuixos i la seva original signatura que conservarem com a record del seu pas per la classe que porta el seu nom, però segur que el record principal serà l’estona tan agradable que vàrem passar amb ell. Ens servirà per motivar-nos encara més per a continuar fent alguns treballs plàstics inspirant-nos en la seva obra.
Ens consta que per a ell també va ser una bona experiència perquè en va deixar constància en les seves publicacions a Facebook i a Instagram on, acompanyades d’una fotografia amb el grup classe, va escriure aquestes paraules:
“Ahir vaig estar al col·legi Josep Maria Jujol, a Barcelona, amb la classe de 4t A, que sorprenentment m’han escollit per donar nom a l’aula, i coneixen la meva obra quasi millor que jo. Vaig passar una estona molt agradable amb ells!
Contrariament a algunes veus que sento de tan en tant jo veig que pugen unes noves generacions molt alegres, sensibles i preparades. Ole!”
“Amb els joves artistes de la classe de 4tA de l’escola Josep Maria Jujol, a Barcelona. Tot un honor haver-los pogut explicar coses de la meva trajectòria artística i veure l’interès que hi ha posat. Gràcies Teresa, i bona tasca!”
Gràcies Oriol!
