Aquesta setmana hem començat la lectura en veu alta de la novel·la de Carles Sala i Vila Cornèlius i el rebost dels impossibles
Premi Folch i Torres l’any 2009, aquesta novel·la ens presenta el poble de Tort, un llogaret de muntanya que «no té un pam de pla», on viuen, a més de la Mar i l’avi Lluc (que és cec), tot de personatges força estrafolaris: el doctor Amnesi (que tot ho oblida), en Non de Can Tou (que sempre dorm), la bona de la Bonifàcia, la temorenca Angelina de Can Trèmols, la xerrameca Rut de can Mot i el callat Ot de can Mut, o les Tres Mais: la Maifred, la Maison i la Maisol.
Al poble dels guerxos, com s’anomenen els seus habitants, arribaran el nen Tobies i el vell Cornèlius, que s’instal·laran a la Casa Estreta per tal de muntar-hi un rebost d’impossibles. És impossible donar allò que tenim en excés i rebre a canvi allò que ens falta? Si la Maison pogués prendre el que a en Non li sobra, si l’Ot i la Rut poguessin equilibrar-se millor… «Com que no sabia que era impossible, ho vaig fer», diu la cita inicial del llibre. S’aconsegueix amb una mena de ciència delicada, màgica i poètica, amb potets d’essència, cargols de mar i l’«aiguablava».
Però és clar, no tot és tan fàcil. A vegades n’hi ha prou de tenir el que ens mancava per voler-ne encara més, i els guerxos es tornaran cada dia més queixosos. D’altra banda, en Cornèlius, sempre seriós, té una nostàlgia irresistible pel mar.
La Mar i en Tobies, amb la inestimable ajuda d’en Lluc —el característic cec de la tradició, que en realitat hi veu millor que ningú—, no s’hi hauran d’esforçar poc per endreçar de nou la situació.
Què us sembla la història? Us agrada? Penseu que és una història versemblant o fantàstica? Trobeu que a vosaltres us manca alguna cosa? Teniu alguna cosa en excés per poder compartir amb els altres?
el conte que esta lleguin la imma es mol divertit y els personagtes que mes m´han agradat an estat la mai son la mai fred i la mai sol
El Cornèlius! Quins records…
Quan jo vaig fer 5è el vaig llegir en veu alta, com ara la Imma us el llegeix a vosaltres i no m’he pogut estar de dir-vos que ens va encantar.
Vam riure molt amb alguns noms que són ben humorístics, com els que diu l’Erika: la Maison i la Maifred. Ens va semblar una novel·la plena d’humor, però també de tendresa. Jo us volia dir que si li hagués de posar un adjectiu al Cornèlius seria generós. Quan us l’acabeu, ja em direu si hi esteu d’acord.
Una abraçada,
Lara.
Aquet llibre m’agrada molt. Em pregunto que porten en el carro? en Cornelius i en Tobies. Rebost imposible que podrá ser?. El meu personatge faborit es l’avi lluc. ;-D
Aquesta novela es molt divertida.
El meu personatge preferit es la Maison.
El capitol de la nit perduda no hem semblava que era la cabra.
A mi ma agradat molt cuán la Maison va anar al revost dels imposibles i en cornelius li va preparar la pocio crec que es una novela omoristica i de misteri tinc molte ganes de que en tobies li digui el secret a la Mar!! 🙂
A mi m´agradan molt les tres mais sobre tot la mai fred i la mai sol perque son una mica cotilles 😉
Es una nobela molt humorística.
Es molt divertit pero havui havia desaparegut el cornelius i no savem parque i ens em quedat amb la intriga.
Aquest llibre o recomaneriem tots els de la classe perque fa molta intriga quan s’acaba un capitol i es molt humoristic.
Jo volia que no s’acabes la novela.
M’agradat molt la novela:-)
Encara que escrigui un mica tard a mi m’ha agradat mot tot el llibre en general no sabria dir que es el que mes m’ha agradat.
Jo algun dia vull agafarlo de prestec i de lectura cuan pugui.
Al final la canço que diu es molt chuli.
A mi man agradad tots els personatjes.
i el final del llibre com acaba???
i si us plau no em digeu que le de llegis
es molt divertit m’he le llegit tot i es molt dibertit i entretingut. 🙂
6654
El meu personatge preferit es la Nit