Fa molts i molts anys, en un poble petit, amb una font molt molt gran, dins una plaça molt petita, era Artesa de Lleida, aquell poblet tan verd i petitet.

Havia la Vanessa Bela, que fa 49 anys que estudiava en aquella petita escola en aquell poblet tan verdet d’Artesa de Lleida, igual que Júlia Rola. Les dues dones que en aquells temps eren nenes van voler tornar al seu poble perquè volian fer una festa dels cinquanta anys, amb amics, professors, però allò no va resultar tan fàcil…

Les dues dones van arribar ala poble, a buscar els seus amics i professors. Van preguntar i preguntar on vivien però ningú no ho sabia, van mirar al llistin tots els noms i els telèfons de 11 persones que estaven en la seva classe en aquells temps, però tampoc no van trobar a ningú, on era tothom?, havien canviat de poble!, on havien anat?, on estaven?!.

Van deixar de banda els alumnes de la seva època, i van començar a parlar dels professors i van dir:

– Bé, doncs, deixem de banda els nostres companys, i ens dediquem als professors?_ va preguntar la Júlia.

– Si, venga, mirem al llistin i preguntem a les persones d’Artesa_ va respondre la Vanessa amb ànim.

Van fer tot això, i els resultats al llistin van ser 0, i els hi van preguntar a les persones i…els i van dir que l’Anna Morlans, estava de viatge a Estats Units, perquè era el seu cinquantè aniversari amb el seu marit, de casats, la Laia Griñó estava vivint a Vielha amb els seus pares, i la directora del col·legi, els hi van dir que estava morta, ja fa 16 anys. Les dues dones, es van quedar de pedra!!, que devia passar?!…

Al final sense esperanç, les dues dones Vanessa , i Júlia van anar a l’escola a veure com estava, si veian algú per casualitat…

Van anar a secretaria a parlar amb la nova directora, però no hi era !.

Pum!, de cop es van tancar les llums, no veien completament res, i és van espantar molt, van córrer a obrir les llums i …van trobar les 11 companyes d’infantesa, reunides allí, fent-li una sorpresa !!

Van començar a parlar i a parlar de la seva vida com cotorres, que si estaven casades, que si tenien fills…

Conte, contat ja s’ha acabat!!¡¡

Laia Pascual Espinet