Fa pocs mesos va passar una aventura molt alucinant a un nen que es deia Jan, Jan Pascual.

El nen tenia cinc anys era de família molt rica i aquest nen casi que no coneixia als seus pares, sol els veia els diumenges i el nen vivia amb la cangur que era una noia molt modesta, honrada, amable i tímida, es deia Alexandra Espinet però li deien Alex. Com ja es habitual cada tarda després del col.legi l’Alexandra portava a en Jan a la plaça “Joan Oró” on hi havia un parc pels més petits.

Un dia després de l’escola quan estaven al parc, en Jan es va trbar una capseta:

• Buah, què és això? Li vaig a pregunatr a l’Alex- dirigint-se cap a ella.

• -Què és això carinyo?- pregunta l’Alex.

• No ho se, ho he trobat per allà- contesta en Jan.

L’alex intrigada mirant la capseta es preguntava que podia ser aquell objecte tan estrany i mirant i mirant, es va trobar un botó. I es clar no se li va ocurrir res més que apretar-lo. Els dos assentats al banc, intrigats pel que podia passar…

• No passa res, es una caca aquesta capseta, llençe-la- diu en Jan.

I just llavors els dos assentats al banc disgustats… ¡BAH!

No se com, però va passar, van caure per un túnel, els dos espantats, no sabíen el que estava passant i llavors arriben al final del túnel i cauen en una colxoneta. Els dos es feien creus del que passava just llavors es van fixar que davant dels seus nassos hi havia una pantalla gegant amb un senyor en ella i els hi deia coses:

• Hola espía PPP ja ha fet la seva missió?-

Els dos no sabíen el que estava passant i just en aquell moment…

• Hep!, vosaltres no sou el agent PPP, que feu aquí? Això es una empresa ultra-secreta, bé, ara ja no ho és.-

La noia contestà seguidament:

-Nosaltres, son dos persones molt normals i ens hem trobat una capseta al parc, em apretat el botó i… ¡BAH! hem caigut per aquest túnel, estem espantats no sabem què és això- va dir la noia neguitosa i en Jan no deia res estava tan espantat que li tremolaven els peus.

• Això que dieu vosaltres de capseta es el mòbil GPS del agent PPP sense això no el podem localitzar i això es un greu problema perquè ell està a dintre d’un projecte, rescatant a un jove, bé això a vosaltres no us interessa, pero… m’heu de prometre una cosa, tal com t’havia dit és una empresa ultra secreta i no ens pot descobrir ningú o sigui que no ho podeu dir a ningú això, d’acord?

Els dos impressionats per aquell senyor de la empresa ultra secreta que va confiar en ells per guardar el secret.

Ells és clar, van dir que sí.

Aquella nit en Jan li va dir a la seva cangur:

• Jo de gran seré espia i em diré l’agent JJJ. Però no li puc contar aquest ultra secret a la meva mare.

• No!- va replicar ràpidament l’Alex-Es clar que no, es trencaria el secret.

• Bona nit Jan!

Fi

Lídia Borrell