Un dia a la nit Skulduggery que és un detectiu, va anar a buscar la seva aprenenta, la Valquiria que vivia a Dublín.

 

– Valquíria! Baixa! – va cridar Skulduggery

– Perquè? Són les 2 del matí – va dir la Valquiria

– Tenim feina. – va dir Skulduggery.

– Ara baixo!- va cridar.

 

Mentrestant al port:

 

– Aparteu-vos del mig!- va cridar una veu greu.

– I si no, què ens fareu? – va dir el grup de punks.

– Us mataré! – va dir l’home tot enrabiat.

– Ja, ja, quina gràcia. Som cinc contra un. – va dir el punk i tot seguit va moure el cap perquè els quatre punks ataquessin a l’home.

Llavors va ser quan l’home es va esquivar el primer atac i va treure un revòlver gegantí i va començar a disparar. Tenia 6 bales i les cinc van tocar al mig del cap dels punks.

– Dusk! Marxem!- va ordenar a un vampir del seu costat mentrestant que es guardava el revòlver.

El vampir amb una agilitat impressionant va fer un salt i va passar davant l’home.

– Anem baró Vengeous? – va dir amb un fil de veu

– Sí, anem al castell a buscar la bèstia.

Mentrestant al castell una noia molt veloç i musculada mirava dalt de la teulada si arribava algú per lluitar.

En aquell precís moment van arribar la Valquiria i l’Skulduggery conduint un ferrari negre. Van baixar del cotxe i al mateix temps l’Skulduggery va encendre una bola de foc i la va tirar a la teulada del castell. S’havia adonat de la presència d’aquella noia, i en veure-la va abaixar la guardia. Va cridar un nom.

– Tanith Low, som nosaltres!- Va dir. En sentir-lo la noia va fer un bot i va baixar corrents per la paret.

• Hola – va dir amb un to de veu arrogant

• Hola, venim ajudar-te a matar en Vengeous i la bèstia.

• Molt bé, però no necessito ajuda d’un detectiu esquelet i una nena de dotze o tretze anys.

• Eh! – va cridar la Valquíria enfadada. – En tinc catorze i soc la filla d’un escriptor famós.

• Sí?, un d’aquest jovenets que tenen 33 anys?

• No, de George Caín. – Va dir orgullosa Valquíria.

• No! no m’ho puc creure, em portaràs a veure la casa del teu avi? Sóc fan d’ell des dels divuit anys!

• Si deixa que ens quedem.

• Vale, però és perillós, aviso.

Llavors es va sentir un cotxe negre i va aparèixer del no res.

• Correu, dins el castell, són ells! – va dir ràpidament a les dues noies mentre se les emportava sense que s’haguessin adonat de res.

En Vengeous va baixar del cotxe i va dir al vampir que busques gent, que hi havia un cotxe.

El vampir va manar a un grup d’infectats que busquessin a l’església i al castell.

En Vengeous ja era dins el castell i de cop hi volta va sentir que algú li deia:

• Has estat bé a la presó?

• Eh? Per fi! Et mataré Skulduggery! – va dir molt enfadat amb els ulls del tot rojos. Va treure una espasa i un revòlver i va començar a tallar l’aire i disparar intentant de tocar l’Skulduggery. L’Skulduggery anava fent unes passes minúscules i movent-se amb una agilitat impressionant.

Mentrestant la Valquíria anava agafant un bagul que hi havia dins un armari i la Tanith Low l’ajudava. Van anar a l’església un altre cop però els estava esperant el Dusk, el vampir. Llavors sense moure’s de lloc tenia el bagul sota els seus peus. Havia anat corrent i els havia pres el bagul sense que se n’adonessin. Era molt ràpid.

• Aquest es meu, mentrestant que jo el mato tú cremes el bagul.

• Sí. Va dir Valquíria

Amb un moviment va clavar el vampir a la paret tot agafant-lo per el jersei i li va dir:

• He vist tot el que has fet per prendre el bagul a la nena. No ets prou ràpid, tu no m’has vist.

En Dusk se la va quedar mirant amb els ulls fora d’òrbita, no sabia que fer, l’havia encastat a la paret.

• Adéu – va dir la Tanith, li va clavar al mig del pit l’espasa i al mateix temps li havia tallat el cap. La Valquíria només havia vist com el deixava clavat a la paret i després havia començat a cremar el semidéu, la bèstia.

Llavors va aparèixer l’Skulduggery amb el Vengeous gairebé mort, el va tirar al foc i va tirar una bola de foc gegant.

 

 

FI O NO.

 

Otger Pardes Fuses