Fa molts anys, en un país llunyà, vivia un princesa molt maca, anomenada Zulema. La fama de la seva bellesa, es va estendre per tots els regnes veïns, des d’on començar a arribar prínceps i cavallers, que volien fer la seva esposa, però ella les rebutjava a tots.

Un dia el seu pare, el Rei, en veure que la seva filla no es decidia per cap príncep li va dir: “Zulema, filla meva, organitzar un torneig i el guanyador serà el teu marit”
La princesa al sentir això es va posar molt trist, perquè volia a Omar, un aposto jove que treballava al palau, el qual també estava enamorat de la princesa, però com que era pobre no podia aspirar a casar amb ella.

El dia del torneig s’apropava. Omar i la princesa no sabien que fer. Un dia Omar li va dir la princesa: “He tingut un idea, lluitaré en el torneig i es va vèncer, el teu pare no tindrà més remei que concedir la teva mà, què et sembla?.”

La princesa al sentir això, va veure un raig d’esperança, Omar era alt i fort i sabia lluitar, tenia moltes possibilitats de guanyar. La princesa li va dir abraçant: Em sembla una idea estupenda, però com et reconeixeré?

“Ho sabràs aniré diferent a tots” va dir Omar

I va arribar el gran dia, tot el poble estava allà, els participants van arribar en els seus preciosos cavalls engalanats i les seves armadures lluents, plata uns i negres altres.

Quan ja el rei havia de donar l’ordre,per començar, va aparèixer un genet vestit amb una armadura vermell brillant, va demanar al Rei permís per lluitar, aquest se li va concedir i el torneig va començar.
Els cavallers lluitaven i s’anaven eliminant, només quedaven ja dos, un d’armadura negra i el cavaller de vermell, els dos eren molt bons no se sabia qui anava a guanyar. El cor de la princesa bategava precipitadament, Omar no podia ser cap altre que el cavaller de vermell.
De sobte un cop del vermell, va donar de ple al de negre, que va caure d’un cop al terra.
Tot el poble es va posar en peu cridant: “¡Vencedor, vencedor!”
La princesa va estar a punt de desmaiar quan el cavaller inclinant davant el Rei i la seva família, va descobrir el seu rostre, era Omar!. El monarca no s’ho podia creure “¡Tu!” Li va dir.
Omar li contesto: “Senyor, us demano perdó pel meu atreviment, però amo a la vostra filla”. I la teva filla meva?”, Pregunto el Rei
Jo també pare”, va dir la princesa.

El rei, va mirar als joves i va veure que realment es volien molt i com coneixia Omar i sabia que era un bon noi, va donar el seu consentiment perquè es van casar.
El casament es va celebrar amb tots els luxes, les festes van durar mesos. Zulema i Omar van ser molt feliços i anys més tard, quan el Rei es retir, ells es van convertir en els Reis d’aquell llunyà país, on van governar amb bondat, saviesa i encert, per la qual cosa van ser sempre molt estimats.

FI

Joel Gallart Valencia