Hi havia una vegada una nena que es deia Sofí que va anar amb els seus pares en Joan i l’Amèlia de vacances. Els pares de la Sofí eren molt simpàtics i van decidir anar a un campament on tot era sol i tranquil·litat i tothom s’ho passava bé.

Quan va arribar la mare va dir que féssim el sopar i així se’n podrien anar aviat a dormir perquè feia molt de fred. Però… passava una cosa que no hi havia menjar i la nena es va oferir voluntària per anar ella a buscar el menjar. I sí, se’n va anar tota sola a buscar el menjar.

Va arribar a la tenda i va demanar: peix, carn, fruita, etc. El senyor va dir que eren moltes coses però li va donar.  De tornada la nena anava caminant pel bosc tota sola quan es va trobar enmig del bosc. No sabia cap a on tirar!! Hi havia tres laberints i solament un portava al campament però no s’adonava de que cada vegada que entrava en un laberint en sortia un altre.

Va provar d’entrar en un que la va portar al desert. Tot estava ple de sorra. Un altre la va portar al mar que casi s’ofega però no hi havia manera de trobar el del campament. La nena molt i molt disgustada es va posar a obrir moltes portes però seguien apareixent i apareixent més i més laberints.

Mentrestant al campament s’anava fent de nit i la nena no apareixia. Els seus pares i altra gent del campament cridava: Sofí, Sofí, però no responia ningú. Tothom va anar a cridar als guardaboscos però els guardes van dir que era molt de nit per sortir ara a buscar-la i que hi anirien l’endemà a primera hora de la matinada. Els pares, però no podien esperar més i van sortir a buscar-la però unes quantes persones els van aturar i els van dir que no era una bona idea, que era molt perillós sortir aquestes hores. El millor que podien fer era anar a dormir i que demà ja la buscarien.

Mentrestant la Sofi seguia i seguia obrint les portes, però ja no sabia cap a on tirar!!
Havia provar totes les portes i cap de elles era la del Campament… de sobte, de la part més llunyana del bosc va venir un llop.

La nena al veure’l es va quedar de pedra perquè li feia por el llop. Però el llop no li volia fer res i la nena el va acariciar. El llop va fer que pugés a la seva esquena i tot trotant va portar a la nena al campament on ella volia anar.

La nena es va posar súper contenta, els seus pares se van emocionar moltíssim i tots els del campament també. Tots van estar contents i feliços.

Nerea Molina Garcia