Category Archives: Música 2007-08

2n – El so del saxòfon greu i molt greu.The Muppet Show

Hem escoltat i vist aquesta audició i vídeo dels “Teleñecos”, a ritme de Jazz, amb un saxofonista i un percussionista ben divertits. El saxofonista es queixa que aquella partitura és massa fàcil per ell -tan sols ha de fer dues notes: una greu i una molt greu-, però acaba acceptant tocar-la. Al final apareix un percussionista que li treu protagonisme, però…[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/CgfZVNv6w2E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ara podeu veure la versió de 2n:[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/11iD38h5VLE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

6è – Giuseppe Verdi i l’òpera Aïda

Hem fet aquesta presentació sobre qui era Giuseppe Verdi i sobre la seva òpera Aïda.

[slideshare id=272397&doc=verdi-1203459626539113-4&w=425]

Podeu escoltar alguns fragments de les següents obres de Verdi:

La Marxa triomfal de l’òpera Aïda.El cor d’esclaus hebreus de l’òpera Nabucco.La donna e mobile de l’òpera Rigoletto, cantada pel tenor Luciano Pavarotti.El brindis de l’òpera La traviata.

2n – El ball de Sant Ferriol

Dansa popular d’arreu de Catalunya.

La llegenda diu que en Ferriol era capità d’una quadrilla de lladres. Després de cada robatori, anaven a la taverna, on el vi no faltava mai, i acabaven amb la juguesca de veure qui podia fer uns quants passos de ball o d’equilibri amb tant d’alcohol engolit. Al cap de molt temps, en Ferriol va voler canviar de vida; en intentar convèncer la seva trepa, aquests ho prengueren com una covardia i el mataren. El van enterrar sota una bóta de vi a la taverna, bóta que no acabava mai el seu contingut. L’hostaler, investigant el motiu de tanta abundància, va trobar que el dit estirat del sant tocava la bóta. D’aquí la dita de la “Bóta de Sant Ferriol, que no s’acaba mai”.

El galop. Danses catalanes i jocs dansats. El sac de danses. Editorial Alta Fulla. Barcelona, 1994.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/XGU7AQ5w5YU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

3r – Contrapàs xinxina i Els nyitos

Contrapàs xinxina[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/L5zMb6TRcW0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Els nyitos (Sant Julià de Vilatorta). Els nyitos són uns éssers molt petits, invisibles, que a través de l’orella entren dins el cap i es mengen el cervell, sobretot la memòria, que n’és la part més dolça. Potser ve d’aquí que el ball que us presentem sigui tan grotesc i estrafolari. Sembla ser que el ballaven una parella de vells disfressats pels dies de Carnaval… “Alsina, Pep; El Carnaval. Cançons i danses per celebrar les festes. Col·lecció Olla de grills. Graó editorial. 1988“.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/UK-aLakpDlw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Visita al taller del LUTHIER Fernando Caldera

Aquest dimecres vam poder visitar el taller del luthier Fernando Caldera (pare del Ferran i la Lídia), que es troba a prop de l’escola. Va ser molt interessant poder veure tot el procés de creació d’una guitarra, pas a pas, mentre ens anava explicant com es feia.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/9Yu_HZ_Ue-c" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Moltes gràcies!

2n – Cantem i ballem

Cantem cançons:

La cigonya[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KvDP3eSOl_o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tinc un arbre amic[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RAW9UAc6fkU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I ballem la solipanta, una dansa popular catalana prou divertida per Carnaval. Més que una dansa era un joc, i servia per triar qui seria el regidor de les festes de Carnestoltes. Es juga de la manera següent: dues fileres encarades, els Joans i els Peres. Tots posen els braços en creu i segueixen les ordres del que canta la cançó. Qui abaixa els braços o cau a terra, paga penyora.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7qn79sXdTDc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]