Dansa popular d’arreu de Catalunya.

La llegenda diu que en Ferriol era capità d’una quadrilla de lladres. Després de cada robatori, anaven a la taverna, on el vi no faltava mai, i acabaven amb la juguesca de veure qui podia fer uns quants passos de ball o d’equilibri amb tant d’alcohol engolit. Al cap de molt temps, en Ferriol va voler canviar de vida; en intentar convèncer la seva trepa, aquests ho prengueren com una covardia i el mataren. El van enterrar sota una bóta de vi a la taverna, bóta que no acabava mai el seu contingut. L’hostaler, investigant el motiu de tanta abundància, va trobar que el dit estirat del sant tocava la bóta. D’aquí la dita de la “Bóta de Sant Ferriol, que no s’acaba mai”.

El galop. Danses catalanes i jocs dansats. El sac de danses. Editorial Alta Fulla. Barcelona, 1994.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/XGU7AQ5w5YU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]