Un poble es deia La Muntanya Pelada perquè es trobava a la falda d’una muntanya que tenia una roca al cim i res més. Ningú hi volia pujar perquè creien que hi havia esperits.
Un dia, tres persones del poble que no creien en esperits van voler pujar la muntanya per passar els dies que els quedessin de vida abans de morir.
Primer es van trobar vent, després pluja, neu… També sentien unes veus que els deien: “Fugiu, marxeu!”.
Quan per fi van arribar a dalt de tot, el vent es va aturar, va parar de ploure i nevar. Va sortir el sol i es va eixugar la roba. Van sentir les campanes del poble, els va venir la son, es van adormir… i ja no es van despertar.
|
Quina història! L’hem representada sobre aquesta música del compositor rus Modest Mússorgski.
|
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kRnpVs6vGV4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
M’ha agradat molt.
La Muntanya Pelada és molt divertida.
M’ha agradat molt escalar la Muntanya Pelada.
És molt divertit fer d’esperit i també ser dels que l’escalen per trobar què hi ha a dalt.
M’ha agradat molt fer d’esperit.
M’ha agradat molt la música de Mússorgski.
M’ha agradat tot el que hem fet amb la música de la muntanya pelada.
La música és molt bonica.