Al taller de revista el José Carbonero ha escrit un petit conte fantàstic d’elfos i ninjas. Aqui el teniu:

 

Quan encara hi havien dracs, vivien en un poble dos nois que es deien Jacrof i Merlon.

Jacrof, era un elf fosc, guerrer i li agradava molt lluitar contra els dracs. Quasi sempre portava una samarreta de tirants negra molt ajustada, uns texans, unes botes, i una espasa ampla penjada a la esquena.

Però Merlon era un druida que portava una túnica vermella, uns guants negres, un barret vermell i unes botes. També portava una vareta de mag professional.

Un dia els dos amics van anar al bosc a lluitar contra altres nois. Aquell dia es van trobar a dos nois que eren idèntics a ells, solament tenien una cosa diferent, la roba. En Cahfge que era com Jacrof era igual però de color blanc i en Fesun que era com Merlon, era igual però era de color taronja.

Aquell mateix dia van anar al bosc tenebrós, a la casa d’en Jacrof per ensenyar-li al seus pares els amics que hi havia fet.

Els seus pares es van posar molt contents però al germà d’en Jacrof no li agradaven perquè deia que no eren de fiar. Ell que era un aprenent de ninja veia amb el txacra de l’ull blanc que tenien una aura maligna.

Al cap de 3 anys es van tornar a trobar a un dinar que es feia cada any a la vora del llac. Va aparèixer un dimoni molt gran i lleig que es deia Palte que es va cruspir a gairebé tothom que va anar al dinar. Però el germà d’en Jacrof va tallar al dimoni per la meitat amb l’espasa d’en Jacrof. Tots li van estar agraïts excepte en Jacrof.

A en Jacrof no li agradava que agafés la seva espasa perquè era massa poderosa per a un aprenent de ninja. Al final en Jacrof el va perdonar però li va dir que no ho fes més.

Van passar un munt més d´aventures tots cinc, i conte contat, conte acabat.

José M. Carbonero 6è