Epagneul bretó

Per: Marti M.                                          Dilluns, 10-5-2010

És un gos molt apreciat pels caçadors.Quan nota la presència d’una llebre o una perdiu, es queda amb una pota alçada apuntant. A més té un olfacte excepcional.

De Wikilinguae:

Foto_1

Noms alternatius: Bretón Americà ,Pointer Bretón ,Wiegref Bretón
Epagneul Breton

El Epagneul Bretón és una raça de gos criat principalment per a la caça d’aus. Encara que s’inclou entre els spaniel, per les seves característiques de treball és més semblat a un pointer o un setter. El nom de la raça es deu al fet que va ser desenvolupada, durant el segle XIX, a la província de Bretanya, a França.

Aparença:

El Spaniel Bretón estàndard és bastant atlètic, compacte i de constitució sòlida, encara que sense ser pesat. Les potes són llargues, i el seu pas és també llarg, elàstic i lleuger. La seva expressió facial és d’intel·ligència i vigor i la seva actitud vigilant.

Alguns Spaniels Bretones tenen per naturalesa la cua curta, i uns altres neixen amb una cua llarga que sol tallar-se a una longitud de 3 a 10 cm. Als països on el tall de la cua és il·legal, els Spaniels Bretones amb cues llargues han de tenir-la a l’altura del llom o una mica més a baix.

Gràndària: Els Spaniels Bretones haurien de tenir una altura entre 44,45 i 52,07cm en la creu, sent les femelles de menor altura que els mascles. Un Spaniel Bretón sa i bé constituído hauria de tenir un pes d’entre 16 i 19 kg, depenent de l’altura.-

Temperament:

La raça es va criar originalment com un gos de caça furtiva i aviat es va veure que era un gos fàcil d’entrenar, sensible i bondadós. Els Spaniels Bretones són excel·lents com a animals domèstics, a més de ser bons gossos de treball en el camp. La majoria no deixa escapar una oportunitat de rebre una carícia o una abraçada. Són actius i requereixen exercici freqüent, sent important disposar d’un terreny barrat on puguin córrer. Com a animals domèstics, els Spaniels Bretones són excel·lents gossos de companyia però necessiten molt exercici físic i mental, a més de freqüents oportunitats de socialització. Si no es dóna suficient exercici, amor i socialització, poden tornar-se destructius o desenvolupar hàbits antinaturals, no representatius de la raça. Encara que són intel·ligents, els mascles tenen un caràcter més despreocupado i són fàcils de persuadir, mentre que les femelles usen la seva intel·ligència per aconseguir els seus objectius i poden ser una mica més difícils. En resum, el Spaniel Bretón és un popular animal domèstic, al mateix temps que manté la seva funció original com a gos de caça.

Font:Wikilinguae.-Moltes Gràcies!!


EL PANDA GEGANT

Fitxer:Giant Panda 2004-03-2.jpg

Per: MARTA G..-                                               Dilluns, 10/05/10

El panda gegant o ós panda (Ailuropoda melanoleuca) és un mamífer que pel seu polze va ser classificat juntament amb el panda vermell i l’ós rentador, però els exàmens genètics han pogut demostrar que és de la mateixa família que els óssos, com demostra la gran semblança de la resta del cos. Havia estat, doncs, mostrat com a un exemple increïble d’evolució convergent sense que fos cert.

Els resultats dels darrers estudis confirmen la hipòtesi que el panda i els óssos es van separar evolutivament fa entre 18-25 milions d’anys.

Actualment és un animal en perill d’extinció ja que viu del bambú de la selva xinesa que cada cop és més escassa.

És el logotip de la primera organització ecologista a nivell mundial: WWF(World Wide Fund for Nature)

Esquema familiar:

Ursidae
Ursinae
Tremarctinae
Ailuropodinae
altres cronoespècies (A. microtaA. wulingshanensisA. baconi)
panda
A. melanoleuca melanoleuca
A. melanoleuca qinlingensis

Font:Wikipèdia.-Moltes Gràcies!! 🙂