En Perot ha tornat a fer de les seves. Aquest cop ens ha deixat un pergamí dins el seu barret per demostrar-nos que ha passat per l’escola.
Hem hagut de respondre moltes preguntes sobre ell, la seva vida i la seva professió.
Com que ho hem fet tan i tan bé, ens ha deixat un regal. Després de seguir les seves orientacions hem anat a parar a l’ajuntament. L’alcalde ens ha donat el premi, era un llibre molt bonic d’en Perot Rocaguinarda.

L’AMPA de l’escola llevant ens va organitzar una xerrada amb l’historiador Xavier Roviró. Gràcies a aquesta xerrada vam poder coneixer moltes més coses sobre en Perot Rocaguinarda, fet que ens ajudarà en el desenvolupament del nostre projecte d’enguany.

Xavier R. Va venir a parlar dels bandolers, principalment d’en Perot Rocaguinarda.
En Perot va viure al segle XVI i XVII, abans de ser bandoler.
Servia a un senyor molt ric, que es deia Carles de Vilademany.
Molta gent creia que en Perot donava els diners als pobres però això no es cert, també diuen que en Perot sortia amb la Mercè de Pecamins però no s’ha demostrat si és cert o si es fals.

En Perot duia espasa, pedrenyal, trabuc i punyal.
Era molt enginyós i molt bon bandoler, en poques ocasions havia agut de matar.
Els seus pitjors enemics eren els Cadells, la Unió i els Mossos d’esquadra.
L’atracament més important va ser al Castell de la Conca de Barbarà, que es troba al costat de Tarragona. Va anar-hi amb 86 homes de la seva quadrilla, aproximadament.
Quan el perseguien normalment s’amagava en el serrat dels tres còdols (Oristà), a les cuines d’en Rocaguinarda (a Taradell) i a casa d’alguns amics.

En el 1611 se’n va anar a Nàpols amb l’exèrcit del Rei. L’ultima cosa que se sap es que va enviar una carta reclamant la seva part de l’herència ja que el seu germà gran es va morir
Des de llavors no se n’ha sabut res més.

Això és un resum de tot el que ens va dir en Xavier Roviró.

Agraïm a l’AMPA i a en Xavier Roviró per fer possible aquesta trobada.