Una setmana abans que marxés, la Lucia ens va anunciar que marxava a viure a Terrassa. Molts nens i nenes de la classe estaven tristos i fins i tot alguns ploraven.
Dijous 19 d’abril va ser el dia definitiu, el seu últim dia a l’escola. Entre tots li vam preparar un àlbum. A la portada hi havia una foto de tota la classe, dins hi vam posar les biografies de tots els nens i nenes i al final una recopilació de firmes perquè tingués un record nostre. Aquell dia ja no estàvem tristos, tots estàvem contents perquè la Lucia també ho estava.
Mai t’oblidarem! Adéu Lucia!
Aitor Ribó.
POESIA DEDICADA A LA LUCIA:
PER LA NOSTRA LUCIA
DES QUE LA
LUCIA VA MARXAR
LES CLASSES SÓN
MES AVORRIDES.
LA TROBEM
MOLT A FALTAR.
QUAN LI DÈIEM:
ESTÀS COM UNA CABRA
ELLA LA COPIAVA.
ET TROBAREM A FALTAR
MARIONA ALBANELL CERQUEDA
NORA BERTRAN BAREA.
