Vaig rebre un missatge…
On som?
C/de l'Orri, 66
25700 La Seu d'UrgellTelf.: 973 35 08 82
C5009368@xtec.cat
Calendari
-
Articles recents
- Nova web de l’escola
- Deures d’estiu 6è
- Certamen de lectura en veu alta des de casa
- Ballem!
- PREINSCRIPCIÓ CURS 20-21
- Fem música… fem un xilòfon!
- Fem un circuit a casa!
- Aprenem a fer malabars!
- Zumba
- Sortida a CARDONA
- Setmana contra l’assetjament i ciberassetjament
- Happy Saint George’s Day!
- Receptes!
- La llegenda de Sant Jordi
- Confinament – plataforma EIX
ENLLAÇOS D’INTERÈS
Comptador de visites
i no us penseu que era un missatge qualsevol, era un missatge dins un sobre. Un sobre blanc com la neu, amb una lletra clara i rodona que deia: “Obre’m”
Al veure’l quasi em cau l’entrepà de les mans! estava posat amb molta cura dins la meva motxilla, just a la butxaca on hi guardo l’esmorzar i el berenar. Vaig mirar-me’l del dret i del revés per esbrinar si hi havia el meu nom en algun lloc o per si podia endevinar de qui era la lletra però res de res.
Em moria de ganes d’esquinçar el sobre i descobrir quin missatge guardava dins seu però just quan havia trobat un raconet tranquil per fer-ho, va aparèixer el Ferran cridant com un esperitat: “Mar, Mar, corre, vine! no endevinaràs mai que ha passat!”
El Ferran és el meu veí. És més gran que jo, ha fet els 10 anys fa poc. Cuida tots els animalets de la ciutat i sempre té una història per contar…Vaig sospirar perquè la única cosa que em venia de gust en aquest moment era llegir-me aquest missatge misteriós…
– Va, Ferran, diga´m que ha passat ?…
El Ferran estava a punt de començar la seva història (segurament una tortuga que havia fet piragüisme al Segre amb un gat, com l´altre dia…) però es va fixar en el sobre que duia a la mà i em va dir, tot estranyat :
– Tu també, has trobat un missatge a la teva motxil·la ?
-Algú me l’ha posat dins la motxil.la! – va contestar tot nerviós.
-L’has obert? – vaig preguntar.
– No! però segur que és un missatge secret, o bé un val per Portaventura, una invitació, un enigma, una recepta màgica per fer un encanteri, una nota pels pares, un…
– Prou, prou! – vaig cridar tapant-me les orelles. Quan el Ferran comença a imaginar no hi ha qui el pari!
Ja no podia esperar ni un segon més per veure que hi havia dins. Quin neguit!
– Mar, l’obrim els dos a la vegada?.Vinga, a la de tres. Una, dos i ..
Els dos alhora, vam estripar els sobres.
De dins del sobre d’en Ferran en va caure un paper plegat pel mig i del meu una clau petita, d’aquelles que surten a les pel·lícules de misteri.
-Ferran llegeix que diu la nota. Au, va… Quins nervis!
“Allò que trobaràs a l’interior et guiarà al tresor”
– No entenc res – va exclamar el Ferran
– Noi jo tampoc, però de ben segur que no és casualitat que els dos hagim rebut aquests misteriosos sobres. Alguna cosa està passant i l’hem d’esbrinar.