Hem començat el segon trimestre i les tardes de l’escola s’han omplert, novament, d’espais plens de propostes enriquidores. Els nens de P3 ja ens hi acompanyen.

A l’espai d’art aquesta vegada hem iniciat el temps que estarem plegats posant una pregunta sobre la taula:
què és fer art?
El primer dia que ho vam demanar la resposta majoritària va ser: fer art és pintar, pintar com el Joan Miró.
L’últim dia la resposta va ser més elaborada i possiblement més conscient. Tots ells ja havien estat a l’espai d’art, se’ls havia provocat altres aspectes, qüestionat pensament … aquesta vegada se’ls feia una pregunta concreta.
A la conversa de l’ últim dia van sortir coses boniques com aquestes:

“ Fer pintures que ens imaginem al cavallet. Mirar una cosa, el què tenim al davant i pintar-ho amb colors varis. Mirant l’orquídia molta estona, cada vegada que la mirava em sortia més bé”.

“Fer art és aprendre a pintar diferents coses que no sabem pintar. Abans no sabia pintar orquídies i ara si. L’he mirada molta estona i ara ja en sé”

“ Explicàvem coses que ens imaginàvem amb pedres i pals i anem explicant coses, el cel i l’avió”

Ens fa feliç constatar com en els espais van emergint nous pensaments provocats per la pròpia acció, individual i compartida.

Aquest espai ofereix als nens i nenes material que ajuda al desenvolupament dels quatre àmbits que conformen la matemàtica:
-La lògica com a cultiu del raonament, la numeració i el càlcul com a coneixement dels nombres, les mesures com a aproximació quantitativa de la realitat i la geometria com a representació mental de l’espai.
L’experimentació del material és el fil conductor de tots, ja que als quatre àmbits, els processos mentals que fa l’alumne són els mateixos. Amb això volem crear situacions que permetin que els nens i nenes observin, experimentin, reflexionin i treguin conclusions d’allò que han fet.
Al llarg de la sessió ells i elles posen paraules a les accions realitzades i a les relacions descobertes, això els ajuda a estructurar el seu pensament.
A l’espai de juguem i pensem no només utilitzen la comprensió, sinó també la intuïció, la pràctica, la memòria, la creativitat…
El tipus d’organització fomenta l’activitat autònoma ja que ells decideixen allò que volen fer, quan i com, dóna la possibilita que projectin i planifiquin el seu joc, alhora que respecta el seu ritme personal d’aprenentatge, ja que cadascú farà i assimilarà allò que pugui pel seu nivell de desenvolupament.

M.Àngels Molinero

A l’espai de la caseta passen i es diuen moltes coses. Us presentem un parell de converses com a mostra d’allò que hi podrieu veure o escoltar:

H- El nen té mal de panxa
I- Li posem una vacuna
M- Li faig menjar. Li he fet una magdalena, un ou i pa. Si el pa no el vol, ja me’l menjaré jo. Tenim moltes coses, potser ja n’hi ha prou.
I- Jo porto macarrons

O, AQUESTA ALTRA:

J- Jo no cal que llegeixi això (el rètol de la botiga) perquè jo sóc el que ven. Què vols?
H- Una cuixa de pollastre
J- Set amb quaranta-vuit
A- Li has de donar canvi
J- Potser n’hi donen o no. Jo vaig anar a un bar i vam donar quasi tots els diners i no ens van tornar gairebé res.
A- Vull això
J- 3,48
A- T’ho pago demà. Però demà m’has de donar canvi, eh? Ja és demà, té. Dóna’m 3 de canvi.
J- No, no, dos. Ara es tanca la botiga.

Anem arribant a l’espai d’art. Mentre ens posem la bata aprofitem per saludar-nos i donar la benvinguda als nens i nenes de les diferents classes. Com cada dia, abans de començar, ens trobem a la rotllana per recordar algunes normes, presentar la proposta del dia, compartir les nostres inquietuds o bé expressar què tenim ganes de fer. Avui una nena ens ha comentat molt il·lusionada: “Potser de gran voldré ser artista!”
L’ambient de l’aula és tranquil. Cadascú treballa amb el seu full, els pinzells, escollint i combinant els colors que més li agraden. Deixen anar la seva imaginació i dibuixen boscos, platges, sols, animals, mapes…
En acabar tots manifesten que per uns instants han pogut fer d’artistes i que estan satisfets amb les seves produccions. I que a més a més, els artistes de debò no s’enfaden quan les seves obres no els queden bé, sinó que busquen una solució i ho intenten arreglar.
Us presento unes quantes fotografies per tal que vosaltres mateixos pogueu valorar i admirar als nostres grans artistes!

A l’espai de la caseta, el millor és poder ser sempre qui et ve de gust. Ara sóc Súperman, després botiguer, quan me’n canso sóc el pare o la mare o metgessa o una gata o un dinosaure o …

Per poder ser tots aquests personatges tenim pintures per la cara per poder fer-ho més real. També hi ha capes, vestits, faldilles, barrets i una pila de roba per escollir.
L’únic que cal fer és imaginar i deixar-te anar.

Apa, aquí teniu unes mostres de tot el que passa a l’espai de la caseta i disfresses perquè pugueu veure com ens divertim.

A l’espai de construccions les històries flueixen, històries llargues, curtes, entre dues persones, entre més persones. Històries que giren al voltant de ciutats, pobles, cases, edificis, places, túnels, però també al voltant de balances, boscos, esglésies, teatres, menjars… i mentre es teixeixen les cares dels
nens varien però n’hi ha una que apareix a tots els rostres en algun moment, és la cara de concentrats i concentrades…