Ara ja no hi ha gaires campaners perquè quasi totes les campanes de les esglésies van automàticament. Les campanes gairebé totes són antigues però s’ha modernitzat el seu mecanisme.
Abans sí que hi havia molts campaners. El campaner era la persona que s’encarregava de fer campanes per les esglésies. L’ofici s’aprenia molt fàcilment, era un ofici familiar, passava de pares a fills. Tenien força feina perquè a més a més de fer campaners i fer-les tocar, també feien canons i estris de cuina (cassoles, culleres, paelles…). Eren com si fossin ferrers, artesans del ferro.
Per fer les campanes utilitzaven bronze, estany, ferro forjat i plom. Tots aquests materials provenien de les mines i els fonen per donar la forma que volien. De ferramentes utilitzaven el martell, eines de forja i encluses.
Els campaners per fer les campanes feien el següent : primer fonien el metall i li anaven donant forma a la campana i per últim la polien i ja tenien la campana feta.
Tenien algun ajudant i solien treballar al poble, als baixos de casa seva tenien el taller. No tenien cap horari perquè antigament es treballava de sol a sol.
A més a més de fer campanes, la feina d’un campaner era saber com tocar les campanes de l’església segons el moment ja que per cada motiu es tocava d’una manera diferent: quan hi havia missa tocaven d’una manera, quan es moria un home tocaven d’una manera, quan es moria una dona es tocava d’una altra manera, quan s’avisava que hi havia foc es tocava diferent…

Marina Azor Gomez 2CSA