A final d’agost vam anar a el parc aquàtic de Monzon. Hi havia un tobogan gegant que feia caragol i era molt alt. A l’arribar a dalt hi havia dos tobogans d’aigua. Un era individual i l’altre era de dos. Si volies pujar al de dos havies de portar un flotador de dos, que te’l donaven a baix. Quan baixaves semblava que anessis a sortir del tobogan.

Després hi havia un altre que era per a més petits, però també era ”xulo”. Tu pujaves i et trobaves dos tobogans, molt petits però que anaven molt ràpid, després si pujaves una mica més n’hi havia un de més gran i més llarg però anaves més lenta. Sempre al final dels tobogans. N’hi havia piscines per a que caiguessis a l’aigua. Després hi havia un altre tobogan que hi cabien sis persones, i no parava de caure aigua, igual que als altres.

Allí vaig conèixer una nena que es deia Katia. Juntes vam poder pujar a molts llocs.

Aquell dia m’ho vaig passar molt bè. M’agradaria tornar un altre dia.

Carla Franquet Dalmau