Daily Archives: 24 d'abril de 2014

El sabó de casa

Leave a reply

Jo us parlaré de com es feia el sabó. Abans el sabó per rentar la roba i per rentar-se es feia a casa però ara no es fa ja que es compra fet. El sabó el fan les màquines que fan tot el treball.
Aquesta feina es feia des de fa molts anys (encara hi ha gent que ho fa, però poca ), des de l’antiguitat.
Fer sabó era molt fàcil d’aprendre, només necessitaves que algú t’ho ensenyés i molta pràctica. Hi havia molta feina perquè havies de passar molt de temps remenant-lo (fent-lo).
Els ingredients per fer sabó eren aigua, sosa càustica i oli de qualsevol tipus. També es necessitava un recipient gran per posar la barreja i un pal per remenar.
El sabó es feia posant primer l’aigua, desprès la sosa càustica i llavors es remenava molt bé. A continuació s’hi posava l’oli i es tornava a remenar . Durant uns cinc dies ho havies de remenar molt bé
Alguna gent treballava al poble (a casa), tot i que algunes persones volien treballar a fora per guanyar més diners. Aquesta gent anava de poble en poble i de ciutat en ciutat per guanyar-se millor la vida. Feien sabó i el venien.
Aquesta feina de fer sabó ha desaparegut tot i que hi ha gent que encara ho fa. La gent que fa anar el sabó de casa diu que la roba queda molt neta.

FONT: La tieta Lola i a ella la va ensenyar la iaia.
Carme Cervelló Garcia.

2CSB

Abril 2014

El Ferrer

Leave a reply

La feina antiga que he triat jo és el ferrer,

aquest ofici va existir durant al segle XIX, quan el poble de Flix vivia  de la terra.
La feina del ferrer consistia en arreglar les eines agrícoles i ferrar els cavall, rucs, etc…
Els materials que utilitzaven eren el ferro i el carbó. El ferro el compraven i el carbó el treien de la mina.
L’ofici s’aprenia fent d’aprenent en una ferreria, el meu reiaio per aprendre l’ofici va anar a les mines de Faió.
Els ferrers sempre tenien molta feina, tenien més feina els caps de setmana perquè hi venia gent de fora.
El meu reiaio treballava al garatge de casa seva, com molts ferrers.
Les eines que utilitzaven eren les encluses, el martell, les alicates, les claus, el ganivet, el fornal,…
Una de les feines que feien era ferrar els cavalls es feia seguint aquests passos:
Primer és treia la ferradura vella, després és netejaven els cascos del cavall i els aplanaven, ficaven la ferradura nova o reparaven la vella i per últim és col•locava al cavall.
El meu re iaio no treballava sol l’ajudava el seu fill. El seu horari era de dilluns a dissabtes de 6 del matí  a les  10 de la nit i els diumenges treballaven fins als migdies. Treballaven sempre al poble.
Es podia aprendre l’ofici fent un curs d’aprenent i sempre tenien feina.
Aquest ofici ha desaparegut perquè han evolucionat les eines del camp i per tant les eines antigues han desaparegut.
La feina de ferrer consistia en arreglar les eines agrícoles i ferrar els cavalls, rucs, etc…
He triat aquest ofici perquè el meu reiaio va ser ferrer.
Fonts: Josep Sangrà, Carme Cirac, Araceli Sangrà i Antonio Aguilà (iaio, iaia, mama i papa).

Núria Aguilà Sangra
2CSB
3-04-14

El carreter

Leave a reply

El carreter era un ofici que es feia abans, ara us explicaré  moltes coses sobre aquest ofici.
L´ofici de carreter consistia en portar mercaderies d’un lloc a un altre. Es va deixar de fer a meitat del segle xx.
L’ofici s´aprenia de pares a fills i amb la pràctica de l’ofici. Tenien molta feina per què havien de fer un munt de viatges cada dia ja que era l’únic mitjà de transport que hi havia.
S’utilitzava el carro, que el feia el fuster, i cavalls, mules o ases  que venien de les  quadres o les granges de la zona.
Treballaven als camins i a les poques carreteres de la zona. Utilitzaven el carro i unes cordes per lligar els animals i  transportar mercaderies d´un poble  a un altre.
Treballaven sols no tenien un horari. Treballaven fora del poble i els viatges duraven molt de temps i eren molt pesats.
L’ofici de carreter que consistia en transportar mercaderies d’un lloc a un altre, ha desaparegut per la millora dels mitjans de transport i la comunicació.

Fonts d’informació:
Gerard Rodes Horta, Jose Luis Merino Del Rio i Angelines Bodes Terron.
Imatge:
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/11/la-reflexio-de-la-jornada.html

Anna Rodes Merino
2CSB

L’aixada

Leave a reply

Des de molt de temps existeix l’aixada.
L’aixada va existir cap a l’any 4500 a.C, va existir a Egipte i a l’Índia entre el 4000 i 3000 a.C. Abans era de fusta i de pedra però va anar canviant fins a ser de ferro.
Abans un pagès o un senyor que tenia un terreny de cultiu havia de tenir una aixada per remoure la terra perquè abans no hi havia nous instruments però ara ha millorat molt i ara hi ha noves eines i màquines pel camp.
L’ofici s’aprenia per altres persones més grans que ho feien, era una feina pesada. Si hi havia molta terra per remoure havien de treballar en grup perquè cansava molt treballar un sol. Els homes o la gent treballaven al camp, fora del poble. Abans la gent que treballava al camp no tenia cap horari i treballava de sol a sol.
Ara aquesta feina tan feixuga gairebé no existeix perquè n’hi ha coses més modernes com per exemple el tractor.

Nallely Murillo 2CSA

Les Nines

Leave a reply

Fer nines no era un ofici, era més bé un passatemps. Les nines eren més delicades que les d’avui en dia, perquè estaven fetes de fil ferro, fil, roba i llana. Aquestes nines de vegades es venien i així es podia obtenir un petit ajut econòmic.
Aquesta activitat es va realitzar després de la Guerra Civil, s. XX; i s’ha anat deixant de fer a mida que han aparegut noves màquines.
Les nines podien ser de qualsevol mida. Per fer-les utilitzaven fil ferro, que compraven al ferrer, fil, llana, que treien del ramat que tenien, i roba, que podia ser de qualsevol tela i de qualsevol mida.
Per començar a fer la nina, s’havia de fer l’esquelet, amb el fil ferro, després s’anava fent la silueta amb el fil i la llana, que era per donar-li volum. Per fer el cap, s’havia de fer una mena de pilota amb el fil ferro, i després ho cobrien amb fil i llana; però en proporció amb la resta del cos. Per finalitzar el cap, s’agafava un tros de tela de color carn, o del color elegit, i es brodava els ulls, a gust de l’autor, pestanyes, i una boca. Per fer el cabell, s’havia de posar llana per donar-li volum i cosir-ho pel damunt amb el fil del color triat. Per ajuntar-ho agafaven un ganxo en forma de “S” i enganxaven el cap amb el cos.
Per dominar el fil ferro es necessitaven alicates, i per cosir, l’agulla adequada. Normalment treballaven a les cases o anaven a tallers on es podia aprendre a fer nines.
Per fer una nina tardaven molt, ja que era molt costós, de vegades no sortia bé i s’havia de desfer. Algunes vegades, les modistes, compraven els cossos i els caps fets i elles els hi feien els vestits, i després les venien.
No tenien cap horari es feia quan tenien temps o al plegar d’alguna altra feina.
Ara amb les noves tècniques, es dissenyen i es fan nines més estables i sofisticades. Les persones només les han de transportar de màquina en màquina o de poble en poble.
Ara també hi ha gent que fan nines però amb altres materials. Majoritàriament la gent aquestes nines les fa per caracteritzar a algú.
Vaig triar aquesta activitat perquè crec que no valorem i no donem importància al que fem nosaltres a mà, encara que estigui molt més ben fet. Ho volem fet tot per una màquina i les màquines embruten i contaminen el medi ambient.
FONT: Isabel Mestres (la meva iaia)

Cristina Guiu Carrasco
2CSB
3-04-2014

 

 

El Barber

Leave a reply

He triat aquest ofici antic perquè m’interessa molt ja que fa més de 150 anys que a la meva família hi ha hagut barbers.
Aquest treball consistia en afaitar i tallar el cabell a la gent. Antigament alguns barbers, com el meu besavi, també eren dentistes (arrancaven els queixals).
L’ofici s’aprenia, normalment de pares a fills però si alguna persona volia aprendre aquest ofici podia anar a alguna barberia o una acadèmia a que li ensenyessin l’ofici.
Tenien molta feina, sobretot les vigílies de festes perquè venia molta gent per estar apunt per als dies de festa. Tenien un horari molt intensiu.
Per fer la seva feina utilitzaven aigua i el sabó per afaitar, colònies i massatges per després de l’afaitat, “polvos talco” pels pelets que deixaven. També utilitzaven brotxes, navalles per afaitar, diferents tipus de tisores, màquines manuals per tallar els cabells.
Normalment treballaven a la barberia i als llocs que els manaven. De vegades tenien un ajudant, normalment els barbers treballaven al poble.
Aquest treball ha desaparegut perquè avui en dia els homes s’afaiten ells mateixos amb noves màquines que van sorgir.
Vaig triar aquest ofici perquè quasi tots els meus avis i besavis han treballat de barbers i vaig pensar que seria molt interessant explicar aquest ofici.
Font: Sr. Magin Pujol (el meu avi).
Núria Daura Pujol
2CS-B
3-04-2014

El Pregoner

Leave a reply

El pregoner avui en dia es molt diferent del antic. El d’ara porta un cotxe amb altaveus, … l’antic caminant pel poble cridant la atenció i l’escoltaven la gent.
Quan es despertaven es vestien, i el seu fill anava a buscar la llet a el lleter. Se bevien la llet tots, el pregoner agafava una trompeta o un tambor i quan ho havia agafat  tot anava cap a l’ajuntament, ara a Flix es diu “Ajuntament vell” i l’alcalde li deia el que havia de dir i se’n havia de recordar, se’n anava  amb la trompeta o amb el tambor per tots els carrers de Flix. (Podria ser a molts llocs però jo parlo de Flix). Tocava la trompeta o el tambor i cridava l’atenció de la gent, deia el que li havia dit l’alcalde, i deia:
-El senyor alcalde us fa saber…
Quan el pregoner era vell li ensenyava aquells anys d’experiència i ho feia igual o millor que el pare seu. Això va passar fins la actualitat.
Aquesta informació me ho ha dit el meu pare i la meva mare.

Gerard Ranís Pérez  2CSA

La ploma

Leave a reply

Ara es molt fàcil escriure perquè tenim bolígrafs, Pilots i plomes estilogràfiques. És més còmode i més net perquè no ens taquem a l’escriure.
Abans  hi havia la ploma d’escriure. La ploma d’escriure consistia en una ploma d’una au, que la gent sucava en un tinter per escriure.
Aquesta feina va existir abans de que apareguessin els bolígrafs i els Pilots.
Els materials que utilitzaven eren una ploma d’ocell o un tinter. La ploma prové d’un ocell i la tinta prové de vegetals naturals. Podien treballar a casa, a l’escriptori… als llocs que volguessin. Podien treballar sols o amb algú. No tenien cap horari en concret, si volien escriure escrivien a l’hora o el dia que volguessin.
Les plomes d’escriure han desaparegut perquè han aparegut bolígrafs, pilots i les plomes artificials que son mes fàcils de utilitzar.
Aquesta informació me l’ha donat la meva àvia.

Chadia Moussati 2CSA

Que còmodes són els contenidors!

Leave a reply

Què en sabeu dels contenidors que hi ha pel poble i/o tenim a casa? Què en penseu del reciclatge que fem ara per tornar a reaprofitar-ho tot? Doncs abans això no existia i ara us explicaré què feien per desfer-se de les deixalles fa uns quants anys.
Abans hi havia un senyor que era l’escombriaire (“basurer” dit vulgarment) que recollia tots els residus del poble! Imagineu-vos quanta brossa recollia en un dia, potser uns 1.000 quilos aproximadament! Però encara que agafés la brossa de tot el poble no n’hi havia tanta com ara perquè abans no hi havia envasos ni tampoc aquella cançoneta: “Encara que siguis de plàstic…”
Aquest escombriaire tenia un remolc i un ase per transportar la brossa i una trompeta per a fer-la sonar cada vegada que passava per un carrer. Bé us explicaré més a fons en que consistia aquest treball: l’home passava un o dos dies a la setmana pel matí amb el remolc i el seu ase, al davant del remolc hi havia un seient on seia ell i guiava a l’ase, passava pels carrers i , com he dit abans, feia sonar una trompeta i les persones d’aquell carrer sortien amb la brossa i la tiraven al remolc. També a la porta hi podia haver un ganxo on allí hi penjaven la galleda amb la brossa i el mateix escombriaire l’agafava. La veritat és que jo penso que ficar-la al ganxo era més pràctic perquè si estaves dormint quan passés no t’havies d’aixecar i podies dormir o estar a casa tranquil•lament. Després anava a tirar la brossa a un abocador (“ vertedero” en castellà).
Aquest treball ja es feia a començaments de 1900 i es va deixar de fer fa, més o menys, 30 anys. El perquè de que aquest ofici ja no es faci és perquè s’han inventat els contenidors i també s’ha inventat el reciclatge.
Aprofito per dir que s’han de tirar les deixalles al seu lloc per fer que el medi ambient vagi millor.
Aquesta redacció la dedico a la meva mare i a la meva àvia perquè són les persones que m’han ajudat a aconseguir aquesta informació i sense elles no hagués pogut fer res. Gràcies!

Maria Pomares Garcia
2CSA

Els aiguaders d’abans

Leave a reply

Durant els anys quaranta, hi havia gent que anava a buscar aigua a les fonts a canvi de diners. Ara això seria una cosa sense fonament perquè tothom té aigua corrent a casa.
Era un ofici que s’aprenia fàcilment ja que sol calia mirar com ho feien els altres. Però calia tenir molt equilibri perquè portaven un càntir a cada braç i un al cap. Com és normal, aquesta aigua que et portaven a casa tenia un preu, no era pas un servei gratuït, els aiguaders es guanyaven així la vida.
De vegades tenien molta feina perquè les fonts podien estar molt lluny o hi podia haver molta gent que volia aigua. Com es pot suposar treballaven pel carrer i sols. Utilitzaven uns càntirs molt grossos fets per ells mateixos que generalment eren de ferro.
Normalment treballaven a demanda i l’horari podia variar en cada aiguader. Finalment diré que treballaven al poble.

Pere Bricat Rius
2CSA