Enguany possiblement hem estat una de les escoles que hem celebrat més aviat la festa de la Castanyada, per cert, ha anat com un  refinall.

A les deu del matí monstres, castanyeres i reporteres sortien de l’escola.

Sortien de l’escola per anar a visitar i recollir les castanyes a l’Escola Bressol Pam i Toc i la Residència de la gent gran “Les Escoles”.

La visita i recollida de castanyes a la residència ha tingut un complement, l’actuació de la colla Flabiols de l’Escola i la presentació, en primícia, del ball modern que havíem d’estrenar a la tarda.

Des d’aquestes línies un primer agraïment, per una banda, al personal de la residència que ens ha rebut i acompanyat al llarg de tota la visita i, per altra, als avis i les àvies que han compartit aquells moments amb nosaltres.

I, de la residència cap a l’escola. Ha arribat l’hora d’espantar i recollir les castanyes dels i de les companyes.

Abans de començar ja regnava el terror a les aules. Els nervis a flor de pell feia que tothom crides sense cap motiu aparent, bé, motius sí, algun que altre mestre es dedicava a fer la broma picant fort a les portes, que és el senyal que fan els monstres abans d’entrar a les aules.

Quan tothom ja no sabia si el truc era de debó o era una broma, sobtadament entraven els monstres i aaaaaaaaaaaahhhhh!

Enguany hem habilitat una aula pels i per les nenes a qui els monstres els fan por, només hi han anat les castanyeres,  és així que podem afirmar que, enguany, tothom ha gaudit de la festa.

A la fi ha arribat l’esperada tarda. Acompanyats per una excel·lent afluència de públic, la qual cosa ens congratula i, a qui des d’aquestes línies volem felicitar la seva participació a la festa: aplaudint les actuacions, picant el ritme amb les mans mentre la canalla ballava i, respectant els espais que els hi tenien reservats. Hem estrenat una filera 0 per gent gran, embarassades… i, un cop no hi havíem de trobar, els hi hem deixat el nostre lloc a les grades, amb la qual cosa han pogut gaudir la festa encara de més a prop.

Un altre cop actuació de la colla Flabiols de l’Escola, Ball de la Castanya, Ball d’entrada de Gitanes, Castanyada, actuació sorpresa de l’alumnat de segon de cicle superior i música i balls de fi de festa.

I, abans de continuar, un altre agraïment, a la canalla pel seu comportament, molt especialment als i les més grans que ha ajudat al muntatge i desmuntatge: megafonia, cadires, cintes per limitar espais… Són d’aquells dies que orgullosament el mestres pensem: Quina canalla més ferma tenim! Petits i petites, preneu-ne model!

Agraïment al professorat, que no se sap d’on, però, malgrat el sol i la calor, malgrat l’… treuen aquella vitalitat que cal per ser mestres i es bolquen en la festa per tal que el seu alumnat participi i s’ho passi d’allò millor.

Pensem que un cop més la festa ha estat a l’alçada del que és la nostra escola, compaginant treball a classe i activitats lúdiques. Activitats que tenen valors afegits: donar significat al que fem, compartir el que fem amb les famílies i el poble amb general, fer activitats mestres i pares plegats (a la Castanyada l’AMPA hi té una intervenció potent) i, sobretot, cohesionar escola (alumnat, mestres i famílies) i que la canalla tingui una visió positiva de l’escola, la qual cosa faci que l’animi a venir-hi amb ganes i la motivi a treballar de valent perquè vol que la seva sigui  la millor escola del món.

Abans d’acabar reconèixer que hi ha hagut errades. Sempre preguntem si les castanyes estan al punt de torradetes, si són bones …i acabem dedicant un súper aplaudiment als pares i les mares que, tot i la calor, torren unes castanyes que resulten ser delicioses. Amb retard, però, cliqueu aquí que aquests aplaudiments són per vosaltres.

Finalment, el nostre agraïment a la canalla de primer d’ESO que ens han vingut a veure, abraçat, besat… mostrat la seva estima, que han compartit balls amb segon de cicle superior i, demanar-los-hi que el curs vinent, quan sisè deixi de ser sisè i passin a l’institut, procurin que ells també sentin que, malgrat travessar el carrer, allí hi ha companys i companyes que des del primer dia faran que se sentin com a casa. Una abraçada!