Resum.

Qui pensa que algú s’ha tornat boig?, això ho diu a la primera història. La persona que s’ha tornat boja, no és per naturalesa sinó que la ment ha deixat de controlar el cos, i si no és controla, el cos fa el que vol.

Si el cos està al món real, i la ment al món de la fantasia, la persona es pensa que està en un altre món. La ment ens tranquil·litza fent flotar el cap d’imaginació, la ment és com una peça d’imaginació.

El cos ens protegeix, si no tenim cos no existim, el cos fa el que diu la ment per exemple:Cos balla els braços! El cos l’ha d’obeir si no la obeeix no pot controlar-se. També el cos l’hem d’adornar com ara fer-li tatuatges, pírcings, el maquilla, el vesteix…No l’hem de deixar tal com ens ha fet la natura ni quedar-nos nus . Però encara que l’hàgim canviat sempre hi ha el rastre de la ment, com que el cos l’alimentem, la ment també s’ha d’alimentar, però només té un aliment:Paraules, contes, textos, dictats… Amb la ment també podem educar el cos, com ara: no fer rots, no fer pets… L’educació no és per empipar-nos, només per demostrar que tenim cap.

La ment pot fer bonic el cos amb els seus propis poders.

Opinió personal.

Aquest llibre m’ha agradat molt, i també he après moltes coses sobre aquest llibre. El recomano segur que us al·lucinareu de cap a peus. Però també m’ha agradat per les historietes divertides.

amina drizi