Heu de fer un comentari d’algun dels poemes següents, seguint aquest esquema:
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”.
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.
VOCABULARI
Tort: injustícia, mentida
Orat: beneït
Haja: tenir
Vituperi: ofenses, insults
Beati quòrum: fer dir a una persona el que vols sentir
Ledesma: legítims
Brega: baralla
Tantost: tot seguit
Magre: prim
Leixant: deixant
Gords: grossos
Bords: bastards
Vull: avui
Oc: si
Jas: té
Dan: mal
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vCOumLh0KUA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler, qui·s vol enamorar
de vós tan fort que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, qui és maire d’amor.
Qui vós no vol, no ha d’on s’enamor.
Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e·l saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què·ls faria?
E vós, Dona, si·us plai, façats membrar,
entendre, amar a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels convertir, preïcar,
e·ls crestians facen pacificar.
Mant hom se vana que morria
pel vostre fill, si loc venia;
mas paucs són cells qui·l vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.
Recordeu que per comentar el poema heu de seguir l’esquema que trobareu a l’apartat de literatura i que es diu Resum de mètrica i figures literàries.
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917). Poeta, narrador, assagista i dramaturg. És considerat un dels màxims experts internacionals sobre l’obra i la personalitat de Picasso, de les quals ha fet estudis que han estat traduïts a una desena de llengües. Juga un paper important en la represa de la literatura catalana de postguerra com a creador i editor de la revista Poesia i organitzador de recitals. Ha traduït obres de Rimbaud i de Balzac, entre d’altres. Ha recollit l’obra poètica a Poemes de l’alquimista, i les proses sobre art i literatura a Quaderns de l’alquimista. Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d’Or d’obres completes (2006).