Poesia medieval

Heu de fer un comentari d’algun dels poemes següents, seguint aquest esquema:

  • Cansoneta leu e plana de Guillem de Bergadà.
  • No·l prenatz lo fals marit de Cerverí de Girona
  • A vos, dona verge Santa Maria de Ramon Llull
  • Així com cell…. d’Ausiàs March
  • Colguen les gents… d’Ausiàs March
  • Elogi dels diners d’AnselmTurmeda
  • Desert d’amics… de Jordi de Sant Jordi
  • La balada de la Garsa e l’esmerla de Joan Roís de Corella

Comentari d’un poema

El comentari del poema ha de ser el guió de l’exposició oral que fareu, per tant, ha de ser un text esquemàtic que ha de tenir l’estructura següent:

Introducció

  • tema de poema
  • context literari
  • importància en l’obra de l’autor

Anàlisi del contingut

  • explicar amb les vostres paraules el que diu el poema i en quines parts el podem dividir.

Anàlisi dels aspectes formals

  • estrofes, versos, rima…
  • figures retòriques

Relació entre la forma i contingut

  • Comparar el que explica amb la forma d’explicar-lo

Conclusió

  • Idea bàsica del poema
  • Aspectes que us han agradat
  • Aspectes que no us han agradat

Per ajudar-vos a fer el comentari aquí teniu  un resum de mètrica.

També us he preparat el comentari d’un poema perquè us serveixi de referència:  Em plau d’atzar…., de JV Foix

Anselm Turmeda: Elogi dels diners

Raimon

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”.
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.

VOCABULARI

Tort: injustícia, mentida
Orat: beneït
Haja: tenir
Vituperi: ofenses, insults
Beati quòrum: fer dir a una persona el que vols sentir
Ledesma: legítims
Brega: baralla
Tantost: tot seguit
Magre: prim
Leixant: deixant
Gords: grossos
Bords: bastards
Vull: avui
Oc: si
Jas: té
Dan: mal

Ramon Llull: A Vós, dona verge…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vCOumLh0KUA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Comentari del poema

A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler, qui·s vol enamorar
de vós tan fort que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, qui és maire d’amor.
Qui vós no vol, no ha d’on s’enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e·l saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què·ls faria?
E vós, Dona, si·us plai, façats membrar,
entendre, amar a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels convertir, preïcar,
e·ls crestians facen pacificar.

Mant hom se vana que morria
pel vostre fill, si loc venia;
mas paucs són cells qui·l vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.

Llocs on es parla català

Les fronters lingüísitques no coincideixen amb les fronteres polítiques. La major part de les grans estructures polítiques, els estats, són plurilingües, és a dir, s’hi parla més d’una llengua. A Espanya es parla, català, castellà, gallec, basc, aragonès, bable… I també podem observa que una llengua es parla a més d’un estat. El castellà es parla a Espanya i a la major part de l’Amèrica central i del sud.

Això també passa en el cas del català i l’explicació d’aquest fenomen ens el dóna la història.

Les invasions germàniques al segle V fan desaparèixer l’imperi romà i provoca la fragmantació del llatí que donarà lloc al català i a totes les altres llengües romàniques. Al segle IX ja hi ha plena consciència que el que parla la gent ja no és llatí sinó una altra cosa que a l’època defineixen com a romanç.

Aquest català primitiu es parla en un territori que es diu la Marca Hispànica i que els historidors catalans defineixen com la Catalunya Vella i que incloïa els comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. Aproximadament és la meitat de la Catalunya actual. Al segle XII aquest territori ja rep el nom de Catalunya, està governat pel comte de Barcelona i s’espandeix i amb la conquesta de Lleida i Tortosa Catalunya ja té els límits que té avui en dia. Neix també la corona catalanoaragonesa com a conseqüència del casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.

Al segle XIII s’incorporen a la corona València i Mallorca que són repoblats majoritàriament per catalans i catalanes i el català s’espandeix a aquests nous territoris. Al segle XIV Pere el Cerimoniós repobla la ciutat sarda de l’Alguer amb gent de Barcelona i el català continua sent la llengua que parla una bona part de la població. Jaume II al segle XIII fixa la frontera entre Catalunya i Aragó deixant sota soberania aragonesa uns quants municipis de parla catalana, l’anomenada Franja de Ponent. Com a conseqüència del tractat del Pirineus Felip IV de Castella (i III d’Aragó) cedeix al Lluís XIV el comtat del Rosselló i part de la Cerdanya sense consultar les Corts Catalanes. En aquests territoris es produirà una progressiva imposició del francès. Amb la desparició de la corona d’Aragó i la imposició del centralisme dels borbons per Felip V el domini lingüístic català  quedarà sotmès a la nova divisió administrativa.

El resultat de tot plegat és que la llengua catalana avui en dia es parla en territoris administrats per quatre estats diferents: és l’única llengua oficial d’Andorra, comparteix l’oficialitat amb el castellà en tres comunitats autònomes a Espanya (Catalunya, València i les Illes) però encara no té reconeixement oficial a la Franja de Ponent (Aragó),  té un cert reconeixement a l’Alguer i és pràcticament ignorada per l’estat francès al Rosselló i la part de la Cerdanya sota adminstració francesa.

Josep Pla

Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Mas Pla de Llofriu, 1981). És l’escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Dedica la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa, que ell mateix comença el 1956, es reprèn d’una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. Com altres escriptors catalans, és un home de cultura francesa; els seus models literaris són Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica parteix de Leopardi, Voltaire i Montaigne. Des de molt jove, es planteja la literatura com a professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d’on escriu cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l’aportació que fa d’aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s’ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. Per qüestions de caire polític i ideològic, és l’escriptor que ha aixecat més controvèrsia, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la guerra civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Obté quatre vegades el Premi Crítica Serra d’Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d’Or. La seva obra es reedita constantment.


Per tenir més informació de Josep pla clica aquí.

Llegir més

La pell freda

La pell freda és un malson. Amb aquestes poques paraules, Albert Sánchez Piñol ha resumit la seva novel·la. És un malson per al protagonista i també ho podrà ser per a tu, que t’endinsaràs en un món fantàstic ple de sorpreses per descobrir uns personatges amb uns caràcters que són antics com la vida mateixa.
Llegir més

Comentari d’un text literari

Aquí teniu l’esquema d’un comentari literari de text que serveix tant per un text narratiu com per un text poètic. Per poder fer el comentari bé us adjunto en document pdf un resum de teoria literària tant pel que fa a la narrativa com a la poesia.

Resum de teoria literària

  1. Numereu les línies
  2. Llegiu atentament el text i busqueu al diccionari el sentit de les paraules que no domineu prou.
  3. Llegir més