A continuació teniu l’explicació de com són els principals textos periodístics.

ARTICLE D’OPINIÓ

FUNCIÓ

Els articles d’opinió expressen l’opinió del seu autor o autora sobre un tema o fet determinat. L’objectiu o intenció de la majoria d’articles és opinar per tal de donar claus per a la interpretació dels fets o temes d’actualitat al públic lector. Són personals i subjectius.

TIPUS

En els diaris i revistes hi ha dos tipus bàsics de text d’opinió:

· L’article d’opinió és un text sense periodicitat fixa firmat per professionals que col·laboren esporàdicament amb un diari o publicació determinada.

· La columna, en canvi, és un text, de periodicitat i ubicació fixa escrit per un col·laborador també fix, que acostuma a tenir certa afinitat amb la línia del diari.

CONTINGUTS

Els articles i columnes d’opinió enfoquen i tracten qüestions ben diverses, des de les més anecdòtiques i intranscendents fins a les més serioses i complexes, des de temes de la vida quotidiana fins a qüestions d’alta política.. Són, per tant, heterogenis i heterodoxos temàticament

Tot i això, la majoria dels articles es poden agrupar en un d’aquests àmbits temàtics:

• INFORMACIÓ INTERNACIONAL: comenten interpreten els esdeveniments polítics o qüestions social d’àmbit internacional
• INFORMACIÓ NACIONAL i REGIONAL: tracta el s esdeveniments polítics d’àmbit nacional autonòmic o regional
• SOCIETAT O ASPECTES SOCIALS: expressen opinions i punts de vista sobre temes socials. No van necessàriament lligats a l’actualitat immediata.
• VIDA QUOTIDIANA: comenten fets o qüestions socials més concrets, específics i quotidians. No estan, tampoc, necessàriament lligats a l’actualitat immediata.
• CULTURA/ ART: comenten i opinen sobre qüestions artístiques i culturals

PROCÉS
Com els textos literaris, l’elaboració d’un article és personal i cada autor o autora té les seves pròpies formes de crear i escriure. Tot i així, es poden enumerar un seguit de passos que s’acostumen a seguir a l’hora d’escriure aquest tipus de text:

· Triar un fet, esdeveniment o tema d’actualitat

• Buscar documentació i informació diversa sobre aquest fet o tema
• Redactar l’esborrany de l’article
• Revisar i redactar definitivament l’article

ESTRUCTURA
L’estructura bàsica d’un article d’opinió és la següent:

• INTRODUCCIÓ: explicació dels fets, temes o qüestions d’actualitat que es volen tractar
• COS DE L’ARTICLE:
  • Ampliació, explicació dels fets, relació o comparació amb altres fets anteriors, contextualització
  • Opinió, argumentació: exposició de l’opinió o punt de vista,
• CONCLUSIONS: reafirmació de les opinions expressades/ propostes i mesures a prendre

LLENGUATGE
Els articles d’opinió presenten una gran diversitat lingüística i estilística. Segons el tema que tractin poden anar des d’un registre periodístic i una llengua standard fins un registre literari amb totes les seves característiques. Els articles d’opinió, com els textos, literaris admeten un estil propi de cada autor o autora.

L’ EDITORIAL

FUNCIÓ

Les editorials, que acostumen a aparèixer en les primeres pàgines dels diaris o revistes, són portantveus de la línia ideològica de la publicació. La finalitat de les editorials és informar i convèncer alhora; crear corrents d’opinió i per tant, influir i intervenir en la vida política del país i en l’opinió pública.

CONTINGUT
En els diaris de gran difusió les editorials expliquen, relacionen, interpreten i valoren els fets d’actualitat que es consideren més rellevants de la jornada. En d’altres tipus de publicació les editorials donen el seu punt de vista sobre fets relacionats amb la temàtica de la revista o bé comenten i aclareixen els continguts i intencions de la revista. Sempre reflecteixen una opinió col·lectiva i, per tant, mai van signades.

ESTRUCTURA

L’estructura de les editorials és similar a la dels articles d’opinió. Està condicionada per l’espai i la posició que tenen dins els diaris.

LLENGUATGE I TO

A diferència dels articles, el llenguatge és més uniforme i standaritzat. I el to de les editorials més seriós. En expressar unes idees col·lectives, ha de ser neutre i no té trets personals. Tot i això cada revista o diari té el seu propi estil d’editorialitzar.

L’ ACUDIT

FUNCIÓ I CONTINGUTS

En qualsevol tipus de publicació, l’opinió no es vehicula només a través dels textos sinó també a través dels acudits i altres il·lustracions, dibuixos i aportacions iconogràfiques. Tot i que alguns es refereixen a temes no actuals, els acudits, vinyetes i tires gràfiques acostumen a estar lligats a l’actualitat i recullen, potser millor que cap altre tipus de text les opinions latents dels ciutadans. Són una una forma gràfica d’expressar opinió, a través de la qual, moltes vegades, es vessen les crítiques més punyents de la situació social i política.

TEXT DE REFERÈNCIA

OFENSES A DÉU

Sartre, en el seu drama, A puerta cerrada, va revolucionar, l’arcaic concepte cristià de l’infern. Va condemnar a viure eternament en una luxosa habitació tres persones d’impossible convivència.

Al final descobreixen la funesta realitat: “ Això és l’infern. El foc, el sofre i les calderes han estat només una burla de Déu. L’infern són les altres.

Per a Ricard Maria Carles els maltractaments no constitueixen causa de nul·litat matrimonial. Segons el cardenal, el “ matrimoni no s’anul·la mai” Els cristians estan obligats a viure en un infern durant tota la seva existència perquè així ho disposa la llei de Déu. Però Carles s’oblida que la religió, la superstició i el fanatisme i la intolerància ofenen molt més Déu que aquells que practiquen l’ateisme per no creure-hi

Josep Mª Loperena

El Periódico 26 de Setembre del 2002

NOTÍCIA

FUNCIÓ
La notícia és un text narratiu amb una estructura definida que té com objectiu informar de la manera més clara i ràpida possible dels esdeveniment d’actualitat.

PROCÉS D’ ELABORACIÓ
Per elaborar una notícia és recomanable seguir el següent procés:
Triar l’esdeveniment de què es vulgui informar

• Identificar i buscar les fonts d’informació necessàries. Les fonts poden ésser directes, de les persones afectades o coneixedores del fets, o bé indirectes, extretes d’altres mitjans o documentació. Cal comprovar i verificar sempre que la informació obtinguda sigui fiable i contrastada.
• Obtenir la informació gràfica. Realitzar les fotografies i buscar o elaborar altres recursos visuals: gràfics, infografies, que completin la informació escrita.
• Ordenar i seleccionar la informació més adient i rellevant. La selecció s’ha de fer tenint en compte l’espai de què es disposa per al text definitiu.
• Redactar i il·lustrar la notícia.

CONTINGUTS I ESTRUCTURA
La notícia es caracteritza per una estructura interna específica i una estructura externa complexa i diferenciada de qualsevol altre tipus de text

• Estructura interna: La notícia ha de donar informació sobre les sis qüestions periodístiques bàsiques: què, qui, quan, on, com i per què. En general, la notícia comença donant al lector la informació més rellevant (lead o primer paràgraf) que després es va concretant i completant en els paràgrafs posteriors. La notícia s’estructura en paràgrafs breus amb un nombre no massa alt de frases i paraules.

INTERROGANTS I QÜESTIONS QUE HA DE CONTESTAR UNA NOTÍCIA

QUÈ: fet o esdeveniment que ha succeït (esdeveniment)
QUI: protagonistes de l’esdeveniment (protagonistes)
ON: lloc o espai on ha tingut lloc el fet o esdeveniment (lloc)
QUAN: moment o temps en què s’ha produït el fet (temps)
COM: formes o maneres en què s’ha esdevingut l’esdeveniment ( maneres)
PERQUÈ: causes de l’esdeveniment

• Estructura externa: L’estructura externa de la notícia presenta tres aspectes bàsics: els títols (avantítol, titular i subtítol), el cos i la il·lustració. Els principals elements de la titulació de notícies són:

– Titular: és l’element fonamental del cap d’una informació. Va sempre en un cos superior a la resta i ocupa el lloc més destacat. Anuncia el fet, l’acció, i respon a les qüestions “qui” i “què”. Ha de ser clar i complet i ha d’atreure l’atenció dels lectors i lectores.

– Avantítol: l’avantítol és el títol secundari que precedeix el principal; té un valor complementari i respon a les qüestions “on” i “quan”.

– Subtítol: és aquell element de la titulació que continua el títol principal i el complementa. Respon a les qüestions “com” i “perquè”.

– Entradeta o lead. és un format de lectura ràpida. Ha d’oferir al lector les principals dades de la notícia d’una manera breu i clara, resumint els aspectes més substancials.

– Intertítol. és un avanç de la informació que segueix en el paràgraf següent i generalment es fa servir per trencar la linealitat de la columna i per fer més fàcil la lectura del text.

– El peu de foto: pot ser definit com l’ explicació breu que es posa sota d’un gravat o una fotografia.

LLENGUATGE
Per redactar una notícia cal utilitzar una llengua standard, comprensible per a tothom però amb un nivell alt de riquesa i precisió semàntica. A l’hora de redactar es poden tenir en compte els següents criteris:

• Les construccions sintàctiques han d’ésser senzilles i seguir, si és possible l’ordre sintàctic bàsic: subjecte – predicat – complements
• Les frases no han d’ésser gaire llargues, ni massa carregades de complements.
• No és necessari utilitzar massa adjectius. Si s’utilitzen cal que siguin clar i precisos
• Hi ha d’haver una diversitat de verbs i buscar la major força i expressivitat
• El text pot ésser repetitiu i redundant, però sempre amb la màxima riquesa possible de sinònims.

TEXT DE REFERÈNCIA

LA UE ACORDA ENDARRERIR L’ EDAT MITJANA DE JUBILACIÓ
Els ciutadans europeus tindran una targeta comuna per a la sanitat

Agustí Sala. Barcelona

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) van acordar ahir en el consell europeu de Barcelona portar a terme mesures a cada país per endarrerir l’edat mitjana efectiva de jubilació cinc anys, dels 58 als 63 anys. Aquesta prioritat combinada amb fórmules de jubilació flexible imposades de manera flexible fins al 2010 formen part del paquet d’iniciatives nascudes a la cimera de Lisboa del 2000 dirigides a aconseguir la plena ocupació en el termini de vuit anys.

Així mateix el Consell va pactar la creació d’una targeta d’assistència sanitària europea que substituirà els actuals qüestionaris que permeten tenir assistència durant els desplaçaments intracomunitaris.

La comissió europea haurà de presentar una proposta en aquest sentit abans del Consell de la primavera del 2003 perquè el nou document estigui a l’abast dels ciutadans l’any que ve.

L’esborrany del document final de la cimera de Barcelona afirma que “s’haurà de deixar d’incentivar l’aplicació dels incentius a la jubilació anticipada així com la creació de mecanismes de jubilació anticipada a les empreses.”

Aquestes mesures es combinaran amb esforços per “augmentar les oportunitats perquè els treballador més grans continuïn en el mercat laboral, mitjançant, per exemple, fórmules de jubilació flexible i gradual i garantint un accés efectiu a la formació permanent”.
(…)

Els líders europeus van instar l’acceleració de la reforma dels règims de pensions, tant per assegurar-ne la sostenibilitat financera com perquè puguin seguir complint els objectius socials

El Periódico
17 de Març del 2002

EL REPORTATGE

FUNCIÓ

El reportatge informa sobre els esdeveniments d’actualitat, però, a diferència de la notícia, aprofundeix i investiga aquests fets. Pretén contextualitzar la informació i tractar més àmpliament aquells aspectes que no tenen espai en els textos breus de les notícies

TIPUS I CONTINGUTS

· Reportatge standard: és un text amb força similitud a la notícia. És una mica més llarg i intenta donar una informació més completa i aprofundida. Tracten esdeveniments de l’actualitat més immediata.

· Reportatge en profunditat o d’investigació: tracta temes en profunditat. Implica la recerca i anàlisi de tota aquella informació que, normalment, queda oculta o amagada. Aporta documentació no coneguda que facilita la reconstrucció, l’anàlisi i la interpretació dels fets. Ha d’incloure una pluralitat de veus i fonts d’informació que permeti conèixer tots els aspectes i punts de vista sobre el tema. Tracta temes d’actualitat però no necessàriament presents en les agendes del moment.

· Fotoreportatge: és un reportatge que parteix del material gràfic, és a dir de les fotografies, per informar i explicar un tema o esdeveniment. En aquest tipus de reportatge la fotografia ocupa un espai preferent respecte al text.

PROCÉS D’ELABORACIÓ
Mentre que la notícia ha d’informar dels fets en el mínim temps possible, el reportatge pot anar més enllà d’aquesta immediatesa i tractar els fets des d’una altra perspectiva, més reposada i reflexiva. El seu procés d’elaboració, per tant, és més llarg i laboriós.

· Triar el tema o esdeveniment que es vulgui tractar

· Identificar i cercar les fonts d’informació i documentació necessàries. Han de permetre contextualitzar els fets, trobar els seus antecedents i entendre el seu abast i conseqüències

· Realitzar les entrevistes. En les entrevistes han de constar els aspectes més rellevants de la problemàtica tractada i han de quedar ben reflectits els punts de vista de les persones implicades i afectades.

· Obtenir la informació gràfica. Realitzar de fotografies. En el cas del fotoreportatge la realització de fotografies esdevé la part central del procés. Les fotografies no només tenen una funció il·lustrativa sinó informativa.

· Ordenar i seleccionar la informació més adient i rellevant. Redactar i il·lustrar el reportatge.

ESTRUCTURA

El reportatge té una estructura i un llenguatge menys fixat i establert que el de la notícia.

Pot tenir una estructura de piràmide invertida com la notícia ( veure notícia) o bé estar ordenat cronològicament o per aspectes temàtics o subtemes. El més freqüent és utilitzar estructures mixtes que barregen aquests tres tipus de plantejament.

LLENGUATGE

En els reportatges s’ utilitza el registre periodístic i la llengua standard tot i que permeten acostar-se als registres més literaris. Els reporters o reporteres , per tant, un poden tenir un estil de llengua propi, no tant neutre i objectiu com el de les notícies. La sintaxi ha d’ésser clara i senzilla, sense massa complicacions oracionals.

LA CRÒNICA

FUNCIÓ

La crònica és un gènere d’origen literari que ens narra cronològicament els fets i esdeveniments ocorreguts durant un temps determinat en un lloc determinat.

TIPUS I CONTINGUTS

Les cròniques poden ésser, bàsicament, de dos tipus:

• Cròniques geogràfiques: narren allò que succeeix en un àmbit geogràfic concret durant un període de temps: cròniques locals, corresponsalies,.. En general, narren els esdeveniments d’actualitat de forma ràpida i immediata.
• Cròniques temàtiques: expliquen esdeveniments relacionats amb àmbit temàtic concret i específic. Les cròniques temàtiques acostumen a estar elaborades per especialistes en els diversos temes. Poden ésser esportives, financeres, culturals parlamentàries, de societat,. Com les cròniques geogràfiques van lligades als fets més recents.

PROCÉS D’ELABORACIÓ i ESTRUCTURA

La crònica es caracteritza per la seva estructura lineal i cronològica. La redacció d’una crònica, per tant, segueix el següent procés:

• Recollir la informació: normalment, a partir de la observació directa o les entrevistes sobre el terreny
• Ordenar cronològicament i successiva la informació recollida
  Redactar la crònica respectant l’ordenació cronològica prèvia i estructurant-la segona aquest ordre temporal.

LLENGUATGE

La crònica acostuma a estar narrada per un o una periodista especialitzat que ens relata els fets a partir dels seus coneixements i de les seves impressions. En les cròniques geogràfiques s’utilitza una llengua estàndard similar a la de les notícies; en les cròniques temàtiques, en canvi, s’utilitzen llenguatge especialitzats i específics per a cada una de les temàtiques tractades.

TEXT DE REFERÈNCIA

L’ ODISSEA DE L’ESTRET. Fills de les pasteres (fragment)

PRENYADES D’ESPERANÇA

Arriben a les costes del nostre sud en llanxes zòdiac, dins de l’úter de les seves mares o acabats de néixer. Ells potser seran els adults que vendran mocadors a les platges o els que colliran tomàquets sota el plàstic dels hivernacles.

Les subsaharianes que arriben en pasteres creuen que si pareixen a Espanya el seu fill serà automàticament espanyol, cosa que no és possibles d’acords amb la llei.

Florens, Yefry, Jennifer,Odion, Edna,.. Cada any desenes de dones arrisquen les seves vides i les dels seus fills a punt de néixer en un desesperat viatge que les portarà a Espanya. Per a elles, travessar l’estret en avançat estat de gestació és com disposar d’un visat. I en certa manera és així: tenen més possibilitats de legalitzar la seva situació.

Mentre els homes són expulsats poques hores després, la policia acostuma a traslladar les dones embarassades que arriben en pasteres a un hospital i, més endavant, a un casa d’acollida. “ Vénen quan estan de set o vuit mesos, algunes fins i tot abans de parir. Es troben en un estat d’esgotament físic i psíquic alarma, però molt poques presenten problemes més greus, com podria ésser la desnutrició”, explica Cesáreo García, portaveu de l’Hospital Punta Europa d’Algesires ( Cadis), un dels punts calents de recepció d’immigrants.

Des de començament d’any fins a mitjan de setembre, s’han atès en aquest centre 239 sense papers, entre ells 59 dones embarassades, de les quals 18 han donat llum en aquestes instal·lacions. “ La majoria són subsaharianes i arriben soles però molt ben informades. Saben que en aquest hospital estaran ben cuidades fins que neixi el nen.(…)

Però encara hi ha molt confusió. Les parteres que s’acostumen a entrar de manera il·legal a Espanya creuen que, si donen a llum a Espanya, el nen es converteix automàticament en espanyol , cosa que no és certa. A Espanya regeix el ius sanguini o dret de sang; és a dir només és espanyol el que neix de pare o mar espanyol no qui neix en sòl espanyol (ius solis o dret de sòl). “ Segons la normativa, podrien ser expulsades, però a causa del seu estat de salu, lel Govern de l’Estat Espanyol sol fer els ulls grossos per raons humanitàries, un supòsit excepcional de la Llei d’estrangeria” diu José Villahoz, que presideix l’associació no governamental Algeciras Acoje.

(…)

Immaculada González

ENTREVISTA

FUNCIÓ
L’ entrevista és un gènere considerat mixt en el periodisme clàssic, és a dir, un gènere a cavall de la informació i l’opinió. Les entrevistes tenen un paper clau tant a l’hora d’informar de l’actualitat com de donar a conèixer l’opinió i punt de vista dels personatges a qui s’entrevista.

TIPUS
Es pot parlar, bàsicament, dels següents tipus d’entrevistes:

• Entrevista divulgativa o temàtica: l’entrevistador o entrevistadora pregunta un expert, especialista o persona amb experiència sobre un tema concret amb la intenció d’informar, clarificar o divulgar la qüestió o tema de què es tracti. Es poden tractar tot tipus de temes i continguts: científics, polítics, socials, culturals,..
• Entrevista d’actualitat: és molt similar a l’entrevista divulgativa però gira al voltant d’un esdeveniment o fet d’actualitat.
• Entrevista de personalitat o en profunditat: pretén descobrir-nos la biografia, la personalitat o la trajectòria professional de l’entrevistat o entrevistada.
• Entrevista simulada: en aquest cas s’utilitza l’entrevista com a format per a simular converses amb personatges ja morts o bé amb personatges de ficció.

PROCÉS D’ELABORACIÓ
Per fer una entrevista s’han de seguir els següents passos:

• Cercar la documentació necessària: un cop seleccionada la persona a qui es vol entrevistar cal establir el contacte i buscar informació sobre ella i/o sobre el tema que es vol tractar. La documentació prèvia determina l’entrevista.
• Preparar de l’entrevista: a partir de la documentació es defineixen els objectius principals de l’entrevista i es determinen els temes principals que es volen tractar. Després es prepara un guió amb les principals preguntes de l’entrevista. Cada pregunta ha de tenir un objectiu clar i definit. Una entrevista standard pot tenir de 8 a 12 preguntes.
• Realitzar i portar a terme l’entrevista: l’entrevistador/a porta a terme les preguntes que l’entrevistat ha de respondre. A l’hora de fer l’entrevista és recomanable portar una gravadora petita per poder enregistrar tot allò que diu la persona a qui s’entrevista.
  Cal tenir en compte que:

• L’entrevista ha de tenir una estructura flexible. L’ordre s’ha d’alterar segons les respostes i el ritme de l’entrevista

• Cal prestar tota l’atenció a la persona entrevistada. S’ha de donar temps perquè aporti dades, explicacions, opinions…

• S’ha d’intentar fer les preguntes claus en els moments més adients, encara que no constin en el guió previ.

• L’entrevistador/a no ha de donar la informació que és objecte de la pregunta. Tampoc no ha de donar opinions ni forçar l’entrevistat o entrevistada.

• Si la persona entrevistada tendeix a donar respostes llargues cal demanar-li concisió. Si dóna respostes curtes i lacòniques cal demanar-li més informació.

• El tractament més correcte és de “vostè”. En acomiadar-se cal donar les gràcies a l’entrevistat, sense elogis ni gratituds exagerades.

• Transcriure l’entrevista: un cop realitzada l’entrevista s’haurà de transcriure, és a dir, redactar amb claredat tot allò que s’ha enregistrat o anotat. S’ha d’ordenar la informació de manera clara i coherent. Cal respectar sempre el que ha dit l’entrevistat i no tergiversar ni ometre informacions importants.
• Redactar el text: es procedeix a la redacció definitiva de l’entrevista. Cal tenir cura de la sintaxi i la puntuació en passar de la llengua oral a la llengua escrita i introduir cada pregunta i resposta amb un guionet.

ESTRUCTURA
Com qualsevol altre text l’entrevista ha de tenir una estructura clara. Cal que tingui, com a mínim, dos parts clarament diferenciades:

• Presentació: es dóna informació resumida sobre el personatge entrevistat o bé sobre el tema o fet de què tracta
• Cos de l’entrevista: és el conjunt de preguntes i respostes ordenades seguint un fil lògic i coherent. Cal distingir tipogràficament les preguntes de les respostes.

Es pot afegir també:

• L’acomiadament: es donen les gràcies a l’entrevistat per la seva col·laboració i es tanca l’entrevista amb unes conclusions o comentaris finals
• Algunes dades biogràfiques sobre la persona entrevistada. S’acostumen a donar al principi de l’entrevista o bé amb un quadre de text complementari. També es poden afegir dades sobre l’obra o d’altres activitats de l’entrevistat.
• Algunes frases destacades (en negreta i tipografia de tamany més gran) que siguin significatives, extretes del conjunt de l’entrevista.

LLENGUATGE
Per redactar una entrevista cal utilitzar una llengua standard, comprensible per a tothom i propera a la llengua col·loquial i a la parla. En les respostes, cal respectar la manera d’expressar-se i parlar de la persona entrevistada. La sintaxi ha d’ésser clara: les preguntes breus i concretes i les respostes no massa llargues, amb predomini de les oracions simples.

TEXT DE REFERÈNCIA

ENTREVISTA A MARJANE SATRAPI (fragment)
Guionista i dibuixant, nascuda a Rasht ( Iran). 1969.

No només és autora de Persépolis, el primer còmic de l’Iran. És una dona que dibuixa la cara de Déu en una cultura que censura la seva representació en imatges. Però Marjane Satrapi treu ferro a tot. Fins i tot al fet que el Centre Georges Pompidou de Paris li hagi demanat originals per exhibir-los.

– El seu avi era fill de l’emperador de l’Iran?
– No té mèrit. Miri, l’emperador persa tenia 600 dones. Aquelles dones van tenir milers de fills. I els fills li van donar centenar de milers de néts. Avui l’Iran té centenar de milers de prínceps. Això no és l’essencial.

– Què és l’essencial?
– El que és essencial és que els únics que podien estudiar a fora i portar noves idees, com el meu avi, eren els aristòcrates. S’havia d’ésser príncep per permetre’s tenir consciència. Només es pot tenir consciència quan es té l’estómac ple.

– Comença guerrera?
– Miri, hi ha gent al sud-est de l’Iran que ven els seus fills als emirs. Però si tens deu fills i no saps com tirar-los endavant, veus en la venda una sortida per a ells. Ser humà és un luxe que es permeten els que no es preocupen pel pa.
(…)

– Va sortir revoltosa?
– No crec en grans revolucions. Crec que si cada un fa bé el que ha de fer el món canvia.
En el meu cas, tinc un fort sentit de la justícia. I això passa des d’intervenir al súper
Per què una clienta parla malament a la caixera fins a reflectir en un llibre la història del meu país.

– En el primer còmic de l’Iran és temerària vostè?
– Per què? Vaig dedicar molt de temps a buscar la manera d’expressar-me. Vaig pintar, vaig escriure i em va interessar el còmic pel seu matrimoni entre imatge i paraula. I perquè amb humor es pot dir tot.
(….)

Núria Navarro
El Periódico. 27 de Setembre del 2002