Aquesta és una escruixidora novel·la de Joaquim Amat-Piniella que descriu l’estada de l’autor a Mauthausen (un camp de concentració nazi).
El llibre és escrit entre l’any 1045 i 1946, quan un cop alliberat per les tropes americanes Amat torna a Catalunya. És llavors que decideix explicar la seva història i la dels seus companys de manera novel·lada, perquè considera que ja hi ha prou dades i articles que descriuen amb números l’holocaust nazi. Ell vol contar-nos casos particulars que ens apropin amb noms i cognoms, al que va ser l’horror de la Segona Guerra Mundial.
PD: Si visiteu la web no us deixeu perdre els arxius de veu de Montserrat Roig parlant de l’autor i de les seves obres.
Per primera vegada haig de parlar malament d’una obra de teatre. Mai, mai havia anat al teatre i m’havia avorrit. El pitjor de tot, no és que no m’agradés l’obra, que pot passar, sinó que no m’ho esperava pas perquè està basada en un text que conec prou bé i que funciona per si sol. És per això al teatre no donava crèdit. Realment era com si hagués anat a veure a un grup d’aficionats o més ben dit un grup de persones (perquè és impossible ser aficionat al teatre i actuar d’aquella manera) que s’ha trobat amb un llibre, que han vist que era de teatre i que han pensat: vols dir que si ho representem ens vindrà a veure algú? (això amb altres paraules ens ho va dir el propi director en acabar la funció el dia de l’estrena!!!) I, és clar, com que l’obra és coneguda ja tenen la meitat de la feina feta! És una vergonya!!!
La plaça del Diamant és una novel·la excel·lent d’una autora brillant: Mercè Rodoreda. És per això que la posada en escena hem feia una mica de por, però haig de reconèixer que és un muntatge excel·lent. Excel·lent en tot: en l’escenografia (i en tota la gent que la fa possible), en el vestuari, en el maquillatge, en la música en directe, i evidentment en la interpretació dels actors.
Anar a veure una funció de la companyia T de Teatre és gairebé una garantia de què passaràs una bona estona, i aquest cas no és una excepció.
Aquesta és una obra de l’escriptor anglo-paquistanès Hanif Kureishi que parla sobre la família, més concretament sobre la crisis matrimonial. Joel Joan i Clara Segura són els actors que interpreten a un matrimoni que, a punt de trencar-se. Él el personatge del Xavier qui va més enllà d’aquesta crisi per plantejar-se que ha estat la seva vida. Veu la necessitat de plantejar-se una nova vida que ha de ser, per damunt de tot, diferent a la vida que ha portat fins al moment.
Robert Zemeckis ha adaptat el poema èpic anglès Beowulf (una història sobre les grans gestes d’aquest heroi). Zemeckis utilitza la mateixa tècnica que va fer servir amb Polar Express, però en aquesta ocasió aplica aquesta innovació tècnica per transformar en dibuixos animats actors reconeguts com Antony Hopkins o Jonh Malkovich, sent el gran reclam el personatge interpretat per Angelina Jolie (que fa un nu a la pantalla). Un dels atractius de la pel·lícula és la versió feta en 3D, tot i que no es projecta a totes les sales. Sense ser cap gran pel·lícula és un film original i entretingut que fa passar un bona estona.
En aquesta pel·lícula el director Tony Gilroy (guionista de la saga Burne) ens presenta una història d’advocats amb un argument enrevessat i dens. La informació ens ve donada a trossos, hi ha molts salts en el temps i tot plegat fa que quan “entres” a la pel·lícula et trobes ja al final._jesus-moncada_libro-OMAG637.jpg)
Aquesta obra de teatre és un muntatge fet a partir de Calaveres atònites de Jesús Moncada. El text mostra la fi d’un poble, la fi de Mequinensa, com a conseqüència d’un projecte d’infraestructura: la creació d’un pantà. La riquesa del llenguatge i de les històries que s’hi expliquen, fan que el resultat sigui una representació alhora divertida i emotiva. Si heu llegit el text i us ha agradat no us la podeu deixar predre, però compte amb l’acompanyant que trieu perquè no és una funció apte per a “tots els públics”.