En l’època dels carros i els cavalls, els pagesos, els treballadors agrícoles passaven les hores al camp, en el nostre cas a les vinyes. Les feines pròpies d’aquest conreu: podar, llaurar, abonar, escabellar, espampolar, ensofrar, collir els fruits… requerien molt de temps. Les jornades de treball s’allargaven de sol a sol. Dia rere dia. Aquest fet, si l’economia ho permetia, encaminà els pagesos a construir refugis per resguardar-se de la pluja, el sol, la calor, el fred… Amb tot, aquestes construccions feien més amable el treball i els dies de la dura vida a pagès. Algunes d’aquestes casetes, com podem llegir a l’Alcover & Moll eren “vertaderes casetes d’obra, amb porta i fins i tot amb una petita llar”.
Fa anys que la idea de catalogar aquestes senzilles, petites i en molts casos centenàries edificacions, repartides per les vinyes del Penedès, ens rondava pel cap. Passejant, sobretot per la plana penedesenca, les anem trobant, i ens parlen, –si les escoltem–, de la relació que s’establia entre la població agrícola i el seu entorn, dels vincles entre els pagesos i les terres que conreaven, de l’enginy constructiu popular.
Vinya, camp i caseta, plans de Bessons, Torrelles de Foix © Angelina Llop
A diferència de les barraques de pedra seca, les casetes de vinya estan fetes amb materials constructius d’obra: maons, teules, bigues de fusta, calç per a l’arrebossat i per pintar-les de blanc, etc. El perquè de l’ús d’aquests elements és evident: mentre les barraques de pedra seca estan construïdes amb les pedres que descobrien a mida que desemboscaven i penetraven amb la rella la terra en vista a conrear-la, a la plana penedesenca no es trobaven prou pedres amb les que fos possible fer una barraca.
Com a treball final del curs Coneguem l’entorn haviem de preparar un recorregut amb finalitats educatives per les nostres comarques. (Passejar sempre ho ha estat d’educatiu i si no pregunteu-ho als peripatètics…). És per això que hem pensat que seria una bona idea mirar de catalogar aquestes construccions i fer recorreguts, des de l’escola fins a la caseta, preparats pels propis alumnes.
El trajecte sempre ens proporcionarà molta informació: passem pel costat d’un edifici interessant, descobrim el so d’una riera, el cant d’alguns ocells, el nom de camins i carrers, el nom d’un arbre, conversem amb algú que passeja o amb un pagès que ens explica històries o anècdotes d’aquell lloc…
L’objectiu, la pretensió d’aquest blog, és fer l’inventari de les casetes de vinya que trobem pel Penedès, despertar en els nois i noies les mirades per conèixer i valorar el seu entorn que per proper els pot semblar un paisatge indiferent.
Així doncs, i per acabar, fem nostre el lema de Virgili “Labor omnia vincit” i anem a estirar les cames per aquesta plana magnífica i aprofitem l’ocasió per posar un granet de sorra en la defensa i dignificació del patrimoni popular que representen aquestes “petites llars”. Animem-nos a escriure, fotografiar, enregistrar sons, dibuixar, prendre mides i no deixar perdre tot allò que ens uneix amb el nostre passat més atàvic.
Ens veiem a la propera excursió!
