dilluns 28 d´abril
Tu Jesús m’has dit que jo sóc important per a tu,
que m’estimes i que em necessites.
Tu m’has dit que confies en mi:
que jo sóc els teus braços, les teves mans,
la teva paraula, el teu cor.
M’has escollit i m’has cridat.
Tu vols que, en la meva petita vida,
en les coses que faig i en els llocs on sóc
hi porti la teva esperança, el teu amor,
la teva pau, la teva força.
Et dono gràcies per la confiança
que has posat en mi,
i et demano la teva força
per saber-hi correspondre.
M’atreveixo i em poso en camí amb tu…
dimarts 29 d´abril
Dia mundial de la salut i la seguretat en el treball
FES-ME VIURE…
Allibera’m Pare,
de la meva peresa,
de la por que m’agafa
davant de tot compromís
del que fàcilment vull fugir.
Ajuda’m Pare,
a ser el que no sóc,
per tal de ser com Tu voldries.
No importa el que mori en mi,
m’interessa allò que neixi
si vaig juntament amb Tu.
Dona’m la teva força per actuar,
la constància en les tasques.
dimecres 30 abril
El Camperol i el jutge
Explica una antiga llegenda, que a l’edat mitjana, un home molt virtuós va ser injustament acusat d’haver assassinat una dona. En realitat, el veritable autor era una persona molt influent del regne i per això, des del primer moment van buscar a un “cap de turc” per encobrir el veritable culpable.
L’home va ser portat a judici, ja coneixent que tindria escasses o cap oportunitat d’escapar al terrible veredicte: LA FORCA!
El jutge, també còmplice, va cuidar de donar tot l’aspecte d’un judici just i per això li va dir a l’acusat:
– “Coneixent la teva fama d’home just i devot del Senyor, deixarem en mans d’Ell el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent. Tu escolliràs un d’ells i serà la mà de Déu la que decideixi el teu destí “
Per descomptat, el funcionari corrupte havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda: “CULPABLE” i la pobra víctima, encara sense conèixer els detalls, es va adonar que el sistema proposat era una trampa. No hi havia escapatòria. El jutge va comminar l’home a prendre un dels papers doblegats.
Aquest va inspirar profundament, va quedar en silenci uns quants segons amb els ulls tancats pensant, i quan la sala començava ja a impacientar, va obrir els ulls i amb un estrany somriure, va escollir i va agafar un dels papers i portant-lo a la seva boca, el va engolir ràpidament .
Sorpresos i indignats els presents, li van retreure iradament.
Però … què ha fet? … I ara? … Com sabrem el veredicte?
– “És molt senzill” va respondre l’acusat, “És qüestió de llegir el paper que queda i sabrem que deia el que jo he escollit”
Amb protestes i disgustos mal dissimulats, van haver d’alliberar l’acusat, i mai el van tornar a molestar.
Així doncs, per difícil que se’ns presenti una situació, mai deixem de buscar la sortida ni de lluitar fins a l’últim moment i sobretot utilitzem la imaginació.