Dilluns:
Arrenquem la setmana amb un conte…
RESPECTE PER LA DIFERÈNCIA
Conte “El tomàquet i el mussol”
Hi havia una vegada un pagès molt treballador que tenia un hort.
L’hort no era gaire gros, però sempre el tenia molt ben cuidat, amb els planters ben arrenglerats, net de males herbes i regat al punt perquè tot florís al seu temps i donés fruits en abundància.
Aquell dia el nostre pagès va plantar carbassons, alls i unes tomaqueres.
En poc temps, amb les atencions del pagès tot va créixer i les tomaqueres es van fer ben altes. Llavors el pagès els hi va posar les canyes perquè s’hi enfilessin i poguessin seguir creixent.
En pocs dies van sortir les flors, i de les flors els tomàquets. Però va resultar que d’una flor com les altres en va néixer un tomàquet blanc com la neu.
Tots els companys de la branca se’n reien sense parar, li feien bromes pesades i ho van explicar als tomàquets de tot l’hort. El pobre tomàquet estava molt trist, tant que no podia dormir. Passava les nits despert i plorava mirant la lluna blanca com ell, però per tots estimada.
Una nit, quan tots dormien, va venir un mussol vell i savi, com tots els mussols, i li va explicar les seves penes.
-No fa falta que et preocupis tant, fixa’t en mi. jo també sóc diferent de tots els meus germans ocells, no n’hi ha cap altre que estigui despert a la nit i dormi tot el dia.
Des d’aquell dia van ser amics i cada nit es trobaven per parlar.
Passat un temps, el tomàquet va madurar i es va fer gran, però com que era tan raro el pagès no el va arrencar ni per fer una amanida, ni per fer pa amb tomàquet,… i de tant madur que estava finalment va caure a terra.
Així va ser com de les seves llavors va sortir la tomaquera més bonica del món. Mentre creixia semblava com les seves companyes, però quan va florir, les seves flors eren de colors variats i tons suaus. Veient-la tan bonica, el pagès no va gosar arrencar-la i quen va començar a sortir els tomàquets va ser com una explosió de colors.
Hi havia tomàquèts verds, blaus, roses, grocs, blancs com el seu pare, liles i fins hi tot n’hi havia algun de ratllat o amb topets…
El pagès i la seva tomaquera es van fer famosos a tot el món. A la masia hi arribaven artistes, fotògrafs, biòlegs, animals de tot tipus i gent de tot el món per tal de veure aquell prodigi de la natura.
La tomaquera era feliç perquè podia compartir amb tot el món les seves diferències al mateix temps que ella podia conèixer la gran diversitat de persones i animals que hi a a la Terra.
I tot gràcies a ser diferent!!!!
Dimarts:
Aquesta setmana que es celebra la diada del treball, aquí us deixem una de les més conegudes a catalunya que parla de treballar i aconseguir resultats amb el nostre esforç.
Dimecres:
Dijous:
Déu, Pare de tots els homes,
tu ens estimes,
tu ho has fet tot,
tot el que veiem és obra teva.
Tu et preocupes per tots,
tu vols que tot el món sigui feliç.
Pare,
nosaltres volem que tots t’estimin i et coneguin;
nosaltres volem, com tu vols,
que tot el món sigui feliç de veritat.
Divendres: