Mini-jornades gastronòmiques Serrallo

Publicat el 16 novembre 2011 per

El dia 28 d’Octubre vam participar de l’activitat Romesco a les escoles, en el marc de les II Jornades de Tasta Romesco de El Serrallo. Va ser una sorpresa que no esperàvem, ho vam passar molt bé i la salsa estaba boníssima. Van fer-ne de dos tipus, una sense picant i l’altre amb picant. Les dues estaven molt bones però  la picant va agradar més!

Origen

És possible que el romesco s’originés al Barri del Serrallo, a Tarragona. Es tracta d’una salsa popular, sense dubte posterior a l’arribada generalitzada de productes americans (tomàquet i pebrot) a les llars catalanes, cosa que va començar a ocórrer cap el segle XVIII. En tenim referències escrites des del segle XIX, per exemple a l’obra costumista Colla de carrer (1887) de Joan Pons i Massaveu, i també en d’altres escrits de Pitarra, Emili Vilanova, Ferran Agulló, etc. Fora dels Països Catalans, ja en trobem referències escrites a, per exemple, El Practicón (1894), en castellà, d’Àngel Muro.Al llibre de cuina La Teca (1924), d’Ignasi Domènech, apareix explícitament una recepta de romesco.

Descripció

La base es compon d’ametlles i avellanes, tomàquet escalivat, sal, all escalivat i cru, oli, vinagre, pa fregit (una llesqueta) perquè tingui més cos i pebrot nano.  Sempre havíem sentit dir que s’hi afegeixen nyores (una mena de pebrot que es conserven secs i que prèviament s’han de posar a estovar) però ens van explicar que en realitat el romesco es fa amb pebrot nano, típic de les terres tarragonines. A aquesta base, segons sigui per a peix o cargols, s’hi afegeixen unes fulles de menta o fonoll, per aromatitzar. Es prepara la picada tot junt amb la batedora fins a obtenir una pasta fina. Cada família, però, té el seu secret en quant a la froma de preparació i els ingredients d’aquesta salsa.
És una salsa que té un punt de picantor i sol acompanyar plats de peix, carn o vegetals, com ara calçots, tot i que una salsa semblant, anomenada popularment salvitxada, es fa servir també amb aquests últims.

Aquí tenim algunes fotos que vam fer a la classe. Bon profit!!!

 

I aquí l’enllaç al programa de les Jornades

http://www.romescodetarragona.cat/11/ca/

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a | 1 comentari

Mini-Jornades gastronòmiques de la tardor

Publicat el 8 novembre 2011 per

HISTÒRIA DELS PANELLETS

Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s’oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. A la mitjanit veïns i feligresos s’apropaven a l’església i compartien amb els campaners fruits secs, galetes, dolços i vi dolç. D’aquest origen se n’ha derivat La Castanyada, festa en la qual es consumeixen aquests dolços anomenats panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn.

Nosaltres hem volgut seguir aquesta tradició i aquest any hem fet a la classe de català  panellets, cosa que ens va agradar molt, i… no vam embrutar gens!, jeje!! Vam riure molt fent la massa i  picotejant una mica. Vam fer la massa remenant fort amb les mans mesclant tots el ingredients, després feiem la forma dels panellets i per últim els guarníem amb codonyat i ametlles. Aquí teniu algunes fotos del nostre procés…

Els ingredients que vam utilitzar van ser el següents:

2 kg de ametlla crua , codonyat, 1/4 de coco, 800 g de sucre, 250 g de patata cuita, 2 ous i 2 rovells.

El resultat va ser tot un èxit, estaven d’allò mes bons, Jo em vaig posar tip jejej!

Així és com van quedar…

En el pròxim article us parlaré del Romesco que ens van fer uns professionals del Serralló…

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | 1 comentari

HALLOWEEN 2011

Publicat el 8 novembre 2011 per Carmona

HALLOWEEN 28 de Octubre del 2011

Com ja tots sabem, avui es celebren les festes de HALLOWEEN, que se celebren pràcticament a tot el món, per commemorar el dia dels morts i recordar-los.

A la Biblioteca hem celebrat Hallowen, amb una gran participació per part dels lectors del Centre.

L’ambient a la biblioteca era francament acollidor i aterridor al mateix temps: la penombra, per tot arreu volant innombrables ratpenats, un d’ells realment gegantí, carabasses amb aspecte terrorífic brillant en la foscor com a caps d’ultratomba, immenses fulles esquitxades de raig que semblaven en la foscor regalims de sang fresca, innombrables cranis de totes les mides que donaven a la sala un aspecte demencial, amb una olor d’encens que perforava les fosses nasals i. .. sorpresa, un Zombi vivent, escampant i esquitxant sang per entre les seves mandíbules amb un aspecte veritablement aterridor i que s’autoproclamava com el Sr Carmona, el Rei dels Morts vivents.

I en aquest ambient tan procliu a rememorar velles històries de terror, es va passar a relatar per part de gairebé tots els assistents històries tan reals com la vida mateixa, algunes llegendes urbanes, veritablement esgarrifoses, i amb una claredat tan diàfana que semblàvem estar vivint-les realment.

I ara us demanem un Pensament i una Oració…

– Per al bosc dels perduts, morts i abandonats.

– La vall de la boira, on es viu en penombra.

– I a les ànimes perverses, que sobreviuen en el pou de les serps.

– I a la vall dels pudents, on diuen que fins al perfum fa olor fatal.

– Un pensament també, per a tots els que estem presents, reunits com una gran família, perquè nosaltres també passarem i serem recordats pels nostres actes, les nostres accions, les nostres obres i. … per l’Amor que trobem sembrat … en aquesta roda de la vida, que gira vertiginosament desprenent dels més febles i més …. per renovar contínuament la vida, la destinació final és la mort.

– I finalment, un pensament també, per a aquelles persones que ens ajuden, dins les seves capacitats i els seus límits, i són sensibles als nostres problemes i al sofriment que totes les persones portem dins nostre.

AMEN       risa_malevola

Ens els  propers articles us anirem passant algunes de les histories més terrorífiques que ens han explicat els nostres participants,  perque us animeu a llegir-les i passeu una bona i aterradora estona.

 

 

 

 

 


Publicat dins de Biblioteca | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

Històries de la castanyada

Publicat el 8 novembre 2011 per miguel

En aquest article volem parlar l’origen de la castanyada i com es celebra a les diferents comunitats d’Espanya.

Des del paleolític l’home es va alimentar de castanyes i glans. Amb l’expansió del cultiu de castanyers pels romans, el seu fruit es va convertir en la base de l’alimentació de la població, com a fruit fresc, sec o mòlt per fer farina. Al segle XVI l’arribada del blat de moro i la patata d’Amèrica van fer que les castanyes perdessin el seu protagonisme en l’alimentació camperola.

A Galicia magosto,vol dir castanyada. Hi ha diverses teories sobre l’origen del terme magosto: Magnus ustus (gran foc) o Magum Ustum (ressaltant el caràcter màgic del foc).
Tradicionalment aquesta festa es realitzava amb la recollida d’aquest fruit i servia també com a agraïment per la collita rebuda.

Festes Germanes

Hi ha celebracions molt similars, però amb altres noms, en gairebé totes les zones de la Península Ibèrica i a Occitània on abunden les castanyes.

Amagüestu:El amagüestu (també anomenat magüestu, magostu o amagostu) és la festa homòloga asturiana del magosto.

A la vigília de Tots Sants se celebra el maguestu de Difunts, en què les famílies torren les castanyes al voltant d’una foguera. En finalitzar, les castanyes que sobren se solen tirar a terra dient: “Això ie pa que xiten els difunts!” (En castellà, “Això és perquè mengin els difunts!”).

Magosta,Cantabrià:A Cantabrià la freixura de castanyes es coneix amb el nom de Magosta. Es tracta d’una festa ancestral que se celebra en nombrosos pobles de la regió, i en molts d’ells s’acompanya amb la música tradicional sota el so del “pitu i tambor” i cançons muntanyeses.

Sanabria:En Sanabria, comarca de la província de Zamora, és una de les celebracions més populars. Aquesta festa, sol reunir als sanabreses quan ja es troba entrada la temporada tardor, i consisteix en la recollida de la castanya que en aquesta terra se celebra organitzant reunions familiars el dia de Tots Sants, durant les quals aquest fruit es menja rostit amb mel o cuit amb llet.

Gaztainerre:Gaztainerre o gaztañarre és el nom pel qual es coneix a aquesta celebració al País Basc. Difereix en què les castanyes rostides es sopen acompanyades per caragols o morokil (massa feta a base de farina de blat de moro).

A la Castanyada (Castanyada), la variant catalana d’aquesta festa tradicional, no només es degusten castanyes rostides si no que s’acompanyen de panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell.

Castanhada:En Occitània també se celebra la Castanhada, però no s’emmarca en el dia de Tots Sants com a Catalunya, sinó que és una festa de celebració de l’arribada de la tardor, entre els mesos d’octubre i novembre, en què es reuneixen amics per menjar castanyes torrades i altres aliments i celebrar la festa.

Chaquetía:A Extremadura, es denomina chaquetía o chiquitía al berenar que els dies 1 o 2 de novembre es realitza en el camp i es consumeixen fruits del temps com figues passos, nous, aglans, magranes, castanyes i preparats com el dolç de codony i també certes coques típiques, bollas, o pans especials. En molts pobles els nois surten a demanar aquests productes de casa a casa.

En aquesta imatge veiem unes castanyes fent-se.
1

No volem que es perdi la festa de la castanyada, ja que Hallowen està guanyat terreny. Perquè la gent prefereix celebrar hallowen en comptes de la castanyada?. Perquè els més petits no estan acostumats, a menjar castanyes prefereixen disfressar-se i anar a les cases a demanar caramels.

1

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

CIAO, MARCO

Publicat el 25 octubre 2011 per miguel

Marco Simoncelli va néixer un 20 de gener de 1987 a Cattollica(Itàlia), i va  perdre la vida en el circuit de Sepang (Malàisia), el 23 d’octubre de 2011.

Guanyá el Campionat d’Europa de 125cc l’any 2002, fent alhora sis participacions en proves del Campionat del Món de la mateixa cilindrada. L’any 2004 continuà a 125cc on aconseguí la seva primera victòria al Gran Premi d’Espanya, disputat al Circuit de Jerez, aquesta victòria es repetiria l’any 2005.

El 2006 passà a 250cc amb l’equip Gilera, acabant l’any en 10a posició final, resultat que repetiria a la temporada següent. La seva primera victòria a la categoria de 250cc no arribaria fins l’any 2008 en què n’aconseguiria dues i s’alçaria amb el títol mundial de la categoria.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JVfpwc8uJIw[/youtube]

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Perque m’agrada…

Publicat el 25 octubre 2011 per

Aquest és un poema de Pablo Neruda que va sortir  en un exercici de la classe de la Maite, em va agradar molt i el volia compartir, espero que us agradi:

SONETO XVII    Claro de luna

No te amo como si fueras rosa de sal, topacio

o flecha de claveles que propagan el fuego:

te amo como se aman ciertas cosas oscuras,

secretamente, entre la sombra y el alma.

Te amo como la planta que no florece y lleva

dentro de sí, escondida, la luz de aquellas flores,

y gracias a tu amor vive oscuro en mi cuerpo

el apretado aroma que ascendió de la tierra.

Te amo sin saber cómo, ni cuando, ni de dónde,

te amo directamente sin problemas ni orgullo:

así te amo porque no sé amar de otra manera,

sino así de este modo en que no soy ni eres,

tan cerca que tu mano sobre mi pecho es mía,

tan cerca que se cierran tus ojos con mi sueño.


1

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Tertúlia de Reiky

Publicat el 19 octubre 2011 per Carmona

El passat dia 21 de setembre del 2011 vàrem fer una xerrada de les que normalment venim efectuant a la biblioteca del centre.

Aquesta setmana va correr en companyia de tres professors de l’Associació de REIKI de Catalunya, xerrada que va ser molt poca teòrica i si molt pràctica, en la que la majoria del temps va derivar en exercicis de concentració i transmissió d’energia mitjançant les mans.

Ja que molts dels que vam assistir no sabíem ben bé en què consisteix el REIKI, van començar la sessió explicant-nos en què és i el seu contingut. Una vegada que la teoria va acabar van fer seure a tres dels participants en una cadira, dient-nos que estiguéssim el més relaxats possible i que no tinguéssim les cames ni els braços creuats. Van posar-nos les mans damunt els nostres caps, tant per sentir la quantitat d’energia com per a notar les carències de cadascú i així treballar sempre en funció de les necessitats energètiques de cada persona.

Un cop acabat això ens van fer seure en rotllana, fent que ens donéssim les mans entre nosaltres per fer la transició d’energia,i crear així el que anomenen cercle energètic. I així, agafats de les mans, ens vam relaxar durant uns instants. En aquest temps el mestre ens anava dient frases que induien a la tranquil·litat i a la relaxació i en acabar aquesta roda a mida que ens anavem separant, ens anavem trobant més relaxats i més descansat, tot i que uns més que d’altres. Els comentaris que van sorgir respecte als exercicis realitzats pels representants dels REIKY

Comentaris:

Uns van dir que que no havien sentit la transmissió d’energia, que el tenir els ulls tancats i mantenir el silenci a la sala, únicament et fa pensar en els teus propis problemes.
Altres diuen que d’aquests exercicis, els moments més profitosos són els comentaris espontanis que sorgeixen tant dels representants del reiky com de la resta de participants.

Durant el temps que va durar la tertúlia el que més vam escoltar va ser la paraula amor, paraula que de vegades es pronuncia de manera massa rutinària, i que hauriem d’aprendre a sentir-la més perquè l’amor és tan innat a totes les persones, sense diferència d’edat, sexe, i cultura perquè és una cosa que es percep sense necessitat de paraules. Altres diuen que l’amor està en tot el que té vida, que la vida forma una gran cadena en la qual tots h¡ formem part. Cadascú és un anella i perquè la roda funcioni és necessari que aquesta estigui absolutament impregnada de bones intencions i amor.

Personalment em va agradar la xerrada perquè es comenten moltes coses que tenen a veure amb el valors humans que hi ha en cada un de nosaltres.

Publicat dins de Biblioteca | Etiquetat com a , | 1 comentari

Steve Jobs

Publicat el 8 octubre 2011 per Maite

Steve Jobs (1955) va morir el 5 d’octubre de 2011 als 56 anys d’edat. Després d’un càncer de pàncrees i un trasplantament de fetge, el cofundador d’Apple arrossegava un delicat estat de salut en els últims anys. Jobs es va convertir en una icona del canvi tecnològic que ha viscut el món en el segle XXI. El seu geni està lligat a la invenció i desenvolupament de l’ordinador personal, així com a la innovació amb l’iPod, iPhone i iPad, tres productes que han revolucionat el consum de continguts i les comunicacions entre les persones.

“Apple ha perdut un geni visionari i creatiu i el món ha perdut un sorprenent ésser humà”, ha informat l’empresa a través d’un breu comunicat a la seva pàgina web. “Aquells que hem tingut la sort de conèixer i treballar amb Steve hem perdut un estimat amic i a un mentor. Steve deixa enrere una companyia que només ell podria haver construït i el seu esperit estarà sempre a la base d’Apple “, afegeix la nota de la companyia, que ha inclòs una fotografia de Jobs a la seva pàgina d’inici a manera d’homenatge.

Paraules com geni i visionari són les més utilitzades aquests dies per a definir la figura de Steve Jobs. Us deixem un vídeo del discurs d’inici del curs 2005 a la Universitat de Stanford, que defineix la seva filosofia tant empresarial com personal.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY[/youtube]

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Els nostres lectors recomanen…

Publicat el 4 octubre 2011 per miguel

El llibre recomanat d’aquesta setmana és:

ASSAIG SOBRE LA CEGUERAJosé Saramago

(José Saramago)

És un llibre de lectura molt fàcil i a l’hora molt interessant. Tracta d’un home que tot circulant amb el seu vehicle queda detingut davant un semàfor en vermell i es queda cec sobtadament. Aquest és el primer cas però a partir d’aquell moment comença a succeir que d’altres persones també queden cegues d’una “ceguera blanca” que s’expandeix de manera molt ràpida. Representa que aquesta ceguera és un virus que es transmet molt fàcilment i que va fent que tothom perdi la vista. La gent contaminada és portada a un geriàtric on l’exèrcit no els deixa sortir i els tenen aïllats de la resta dels no contaminats. Però la ceguera s’expandeix i cada vegada son més les persones que es van quedant cegues.

En aquest llibre descobrim una experiència imaginativa  i única en que estaràs obligat a parar, a tancat els ulls i veure com en un mal moment el món et pot canviar la vida, transformant-la d’una manera molt diferent a la que estaves acostumat.

D’aquesta novel·la se n’ha fet una adaptació per al cinema. Molt bo el llibre i altament recomanable

Recomanat per:

J. C. Carmona

Publicat dins de Biblioteca | Etiquetat com a | 3 comentaris

Pau Casals, perque…

Publicat el 27 setembre 2011 per Adrià

Pau Casals és el nom de la nostra escola i és en honor a un dels millors violoncel·listes que hi ha hagut a la història contemporània.

Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.

Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la seva infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.

El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir primer, a Prada de Conflent (França) i després, a San Juan de Puerto Rico.

A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.

Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell.

“La música, aquest meravellós llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes.”

Adrià.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=AKlkO3Tt3Kw[/youtube]

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari