Mig any de música
Per César Martínez
Sempre es diu que hi ha una cançó per a cada persona, una cançó que la defineix; però jo estic en contra d’aquesta idea. Estic convençut que al llarg de la vida d’una persona hi ha tantes cançons especials com estats d’ànim ha patit. A continuació parlaré d’aquelles que m’han marcat més en l’últim mig any.
Primerament voldria començar explicant perquè he escollit aquest període de temps. I el cas és que, és llavors quan va començar la meva carrera com a pianista-vocalista.
Tot començà amb cançons com “Stop crying your hearth out” (Oasis). Aquestes em van permetre aprendre a tocar el piano i cantar alhora. Així vaig anar practicant i millorant i vaig unir-me a un grup. Però sens dubte les cançons que em van ser (i encara són) més inspiradores són, entre d’altres, “Where you end” i “Why does my hearth” (Ambdues de Moby), ja que em baso en les seves melodies pianístiques (i d’altres) per crear jo les meves pròpies.
Tot i això, puc afirmar amb tota seguretat que aquelles cançons que més m’han influenciat són “Stadium Arcadium” i “Snow” (dels Red Hot Chilli Peppers). Sobretot la segona em carrega d’un optimisme sobrenatural i em serveix per descarregar tensions.
Aquest ha sigut un breu i incomplet resum del que ha sigut la meva influència musical durant aquest període tan breu. Això sí, estic segur que això no ha acabat aquí i, qui sap, potser dintre d’un temps jo sigui l’autor d’una de les cançons que protagonitzi una d’aquestes redaccions.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/-9NhV82_JCQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/MYdJTR1i67Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]