El dia 20 de febrer vam fer l’itinerari literari de La plaça del Diamant. Des de Sant Gervasi, al carrer on va néixer M. Rodoreda, fins al carrer Gran de Gràcia, passant per la Plaça del Diamant, és clar. També vam estar al carrer Montseny, davant la façana de la suposada casa de la Colometa i el Quimet, i a la Rambla de Prat cantonada Berga, on se suposa que hi havia la casa de l’adroguer Antoni. Amb una mica d’imaginació, vam veure la nostra ciutat en el túnel del temps, setanta anys enrere.
Segur que havies passat per molts d’aquests llocs i no t’havies fixat en aquests detalls. Creus que aquest itinerari literari t’ha ajudat a entendre millor la novel·la? Què t’ha semblat el recorregut? Quin espai dels visitats t’ha semblat més interessant? Quina opinió tens d’aquesta sortida?
eis companys/es del 2-A!!
prou bé les fotus, tot i que no hi ha les 50 i tantes que deia la Francina… segur que no hi ha més fotus?
només dir que la sortida va ser prou entretinguda, productiva i útil!!!
aah!! per cert Francina…. el títol del peu de les fotos és un poc trist, no??
m’en alegro de ser el primer en escriure en el blog:)
Sí que hi ha més fotos, però no han passat el control de qualitat! Una del Nico amb la boca oberta menjant un entrepà, una altra del César fent el signe de victòria, una altra escoltant la monitora amb cares de son… etc, etc.
Tens raó, Sergi, que el peu és molt pobret… És que era tard i no tenia temps d’escriure res més. Ja l’ampliaré.
Saps que ser el primer d’escriure un comentari en un article dóna punts?
El primer que escriu dona punts, d’acord…però i el segon? (tot i que l’estimem molt, òbviament no contarem la participació de la nostra professora com a comentari útil per a pujar nota…)
Bromes insolents, amb un deix de cinisme, a part m’agradaria dir que la sortida va ser prou divertida i enriquidora (com diu el meu congènere Sergi) a més a més de la increïble sort que vàrem tenir de comptar amb la presència d’una guia tan comprensiva (i imaginativa segons la Francina, la qüestió balances a la paret del pis era, si més no surrealista)
Per últim fer una petició encarida de la retirada d’una fotografia en la qual surto fen el paperina amb la jaqueta i una sortida d’aire subterrània.
Bé! Ens veiem per l’escola.
El segon comentari (excepte el de la profe, és clar) també pot esgarrapar algun puntet.
Salva, de debò vols que retiri la foto?
Uoo per fi veig les fotos!!
I estan prou bé, per ser que ens vau fer matinar molt i venir a primera hora!
Jo també dono suport al Sergi i el Salva en quan a la gratitud de la sortida. La vaig trobar prou interessant, més que res perquè ens va explicar el llibre sencer, amb final inclòs i la vida de Mercè Rodoreda amb molta imaginació!!
I no, Francina.. mai havia passat per aquells carrers, però diuen que sempre s’aprèn alguna cosa, no?¿
Petons gent!!
No, la retirada de la fotografia només era per marejar-te una mica. No cal retirar-la, a mi ja m’agrada tenir aquest punt exhibicionista sense ànim de lucre (encara que m’estic plantejant…).
El que si demanaria (aquest cop seriosament) és que pengis la fotografia en que sortim tota la classe escoltant a la guia i el Sergi i un servidor dediquem a la fotògrafa una “pose guai”
Bé, això es tot, ens veiem per l’institut.
Al Salva ja li agrada exibir-se… ho diu perquè de d’aquesta manera, encara se’n parla més d’ell..!!
La sortida va esta bastant bé, ja que jo pensava que m’aburriria moltíssim.
Va ser interessant, i en vaig aprendre molt. però no sé si em va agradar pel fet que ens expliqués “cotilleos” de l’autora, o perquè… suposo que aquesta és la raó.
Francina, el primer en esciure s’enporta punts, el segon rasca alguin puntet, però.. i la quarta persona en comentar? També en treu algun punt, oi?
Fins dilluns!!
Cris!
Els comentaris sempre són benvinguts, perquè fan que el bloc sigui més viu. Un bloc sense comentaris és com una espècie de monòleg.
No ho dubtis: els tinc tots en compte!