Avui mateix he rebut una convidada de la Carme Barba a unir-me a mister-wong, una plataforma per compartir diferents enllaços, per a compartir els preferits.
De seguida he dit que si i l’he provat, i m’he adonat que ja formava part d’un grup de persones que estem compartim enllaços sobre webquest, a més he vist d’altres grups com el de web 2 i educació
i m’he adonat també que puc descarregar-me una barra d’eines en el
firefox que em facilita el poder accedir als marcadors compartits i a
afegir-ne de nous.
Ja coneixia el delici.us i ja coneixia el seu potencial però mister-wong m’ha agradat per la idea de fer grup.
Com sempre, el bloc de la Zonatic de Tarragona ens explica molt bé què significa aquest concepte de compartir prefertis o etiquetatge social.
Aquest vídeo també està força bé per entendre el concepte de marcadors i etiquetatge social.
Seguint en aquest tema, el post de Zonatic, Juguem a etiquetar?, ens planteja una bona proposta per fer a l’aula: com etiquetar una imatge de forma col.laborativa.
A partir dels marcadors socials podem compartir els nostres enllaços preferits i alhora podem accedir a ells des de qualsevol lloc, realment una bona eina web 2.0!
Gràcies Anna.
Jo també tenia els preferits a del.icio.us però poder compartir-los amb la comunitat de gent amb la qual compartim també altres interessos i per “culpa” directa de Paco d’ Aulablog21
http://www.aula21.net/aulablog21/archives/category/tags-y-social-bookmarking/ els vaig passant a Mr. Wong que a més visualment és més atractiu tot i que a vegades va una mica lent a afegir enllaços
Una abraçada
Carme
Benvolgudes amigues,
tinc compte a Del.ici.us i a Blinklist(que té grups d’amics).
He obert fa poc un compte a Diigo, que integra encara més funcions que els anteriors, seguint les recomanacions de Mario
Nuñez. Si qualla, és possible que sigui la millor opció, ja que no et fa renunciar a les anteriors.
En fi, crec que ja no puc obrir cap altre compte més!
Una abraçada i ben retrobades,
Boris
Jo també sóc usuari d’uns quants d’aquests serveis d’etiquetatge d’enllaços (Mr. Wong, del.icio.us, Google Bookmarks), i els trobo un inconvenient respecte al repertori que jo usava (i alimentava) normalment: Què passa amb els enllaços obsolets? Què passa amb els enllaços que canvien d’adreça i donen error? Què passa amb els enllaços que canvien de contingut i ja no ofereixen aquell contingut que ens va fer llistar-lo?
No hi ha manera de controlar els enllaços que deixen de funcionar o que ja no resulten atractius.
Jo per això em vaig fer editor de l’Open Directory Project. És un servei diferent, encara del web 1.0, ì no funciona per etiquetes, sinó per indexació en categories.
Hi ha una comunitat d’editors al darrera que discuteixen i col·laboren en la creació de noves categories i que mantenen els enllaços per treure la brossa, els enllaços inactius, els que acaben apuntant a xarxes de pornografia (per exemple) i a més és una iniciativa a nivell mundial amb una representació important del català.
Li caldria un rentat de cara i una mica d’actualització, i em consta que s’està fent.
En l’actualitat té més de 40.000 enllaços indexats, descrits i catalogats.
Salutacions cordials
Víctor Pàmies
Metaeditor voluntari de l’ODP
http://dmoz.org/profiles/vpamies.html
Gràcies Víctor per la informació, serà qüestió de mirar-ho.
Gràcies Anna, novament, per la referència a zonatic-n! No me’n cansaré :-)))
Per cert, el que ens proposa la Carme és molt molt interessant. Miraré el del Víctor…
Gràcies
xavi
He estat reflexionant sobre el que explica en Víctor i crec que té tota la raó, però cal tenir en compte que els marcadors socials només són això: els preferits de cadascú compartits en línia, i no poden substituir ni els directoris, ni les bases de dades ni les enciclopedies en línia,etc.
La funció que tenen aquestes eines és la de poder desar immediatament un enllaç interessant mentre vas navegant, si de passada l’etiquetem el tindrem més a l’abast i si els tenim compartits en tenim més, però això és tot. Ei! Em sembla…
Carme
…. si, a mi també em sembla que serveix pel mateix, amb l’avantatge que tens els mateixos preferits de l’ordinador a qualsevol lloc del món.
Carme, estic d’acord amb tu. Les folksonomies (marcadors socials) han revolucionat els apartats de preferits a Internet. Rapidesa, immediatesa, bookmarklets per automatizar la tasca de catalogar els llocs interessants, compartir, accessibilitat en línia.
Jo els segueixo trobant una pega, que és el que esmentava en l’anterior comentari: Què passa amb aquells enllaços que tinc als meus preferits en línia etiquetats que deixen de funcionar, que ja no són accessibles o que porten a continguts que han canviat posteriorment?
A l’Open Directory Project hi ha un robot que detecta enllaços morts, amb errors o dominis caducats i els treu de la interfície pública, perquè els revisi algun editor i el recuperi si és possible. I és possible en la immensa majoria d’ocasions. Així, l’usuari sempre troba llocs que funcionen.
Trobo que fa molt mala impressió d’una associació, persona o llloc web que recomana uns enllaços i la meitat no funcionen o no són realment interessants ni actuals.
Víctor Pàmies
Hola Víctor, repeteixo que tens tota la rao i que no hem de recomanar segons on, o segons a quí els preferits que tenim seleccionats en el nostre ordinador o en línia i que l’ideal és un directori revisat per un robot com tu proposes, o fer-ho manualment o mitjançant una eina com
http://www.links-rotos.com/
però això no vol dir que entre companys que ja som conscients que els marcadors tenen aquest inconvenient no puguem compartir-los en línia.
No totes les adreces que trobem navegant cada dia les podem posar en una base de dades ni en un directori, primer les desem per analitzar més tard amb calma i veure si realment valen la pena i si no, les eliminem.