Avui, dins el marc de les Converses Pedagògiques de la
Facultat de l’Educació de la UAB, he fet una xerrada sobre els
blocs a l’escola.
El tema de les converses era "Educació, tecnologia i
comunicació".
Ha estat interessant veure com la facultat introdueix experiències
educatives relacionades amb la comunicació i concretament els
blocs, així com veure l’interès que han suscitat
aquestes eines i propostes didàctiques.
El que m’ha sorprès ha estat veure com les eines web 2.0 no
eren tan conegudes entre les futures mestres com jo em pensava;
coneixien youtbe però les eines de podcasting eren
completament desconegudes, tot i conèixer els blocs, poques
eren usuàries, eines per treballar la fotografia com picassa o
flickr tampoc eren conegudes…..Això si l’interès
d’aquestes eines era força gran i es podien veure cares que
expressaven que el pensament explorava possibilitats pedagògiques.
També m’ha sorprés la verbalització de frases
que han sentit en les escoles on han anat a fer pràctiques,
algunes en format de pregunta, per exemple: “està pagat el
temps que dedica el professor a preparar el material didàctic?
O a formar-se, perquè he sentit que no”, “Si es treballa
amb aquestes eines… no hi ha temps a fer el currículum”,
“no hi ha temps”….
Els he aclarit que de pagar-nos ens paguen, perquè forma
part de la feina de mestra el formar-se i preparar materials, i que
el currículum…. és precisament treballar en aquestes
eines, llavors hem parlat del nou currículum i el fet de
treballar per competències (concretament la lingüística
i audiovisual i la digital). I sobre el temps…. els hi he dit que
és molt més agradable innovar, preparar activitats on
els nens treballen que no pas agafar el llibre de text i no sortir
del que el llibre marca.
De totes maneres aquestes intervencions em fan pensar en què
és el que transmetem a les estudiants de pràctiques
quan arriben a les escoles: No seria millor transmetre la il·lusió
per l’escola que no pas el desencís? No seria millor que
transmetéssim innovació a immobilisme? No seria millor
transmetre que preparar la feina i formar-se és un enriquiment
del temps i no pas una llosa?…..
Com es pot veure, la conversa ha estat molt interessant, jo he
après molt, espero que elles també.
Aquesta ha estat la presentació:
Fantàstic!
Llàstima que de vegades la discussió a l’escola es queda en:
– Algunes classes tenen bloc i d’altres no.
– El bloc està molt bé, però li podries canviar el color a la lletra¿?
– Els alumnes poden escriure barbaritats.
– Podem tenir problemes legals.
-…
Podria seguir amb d’altres que he sentit.
Jo, per la meva part, defenso el bloc com a espai de comunicació, com a eina de treball i com a exposició del que es fa a l’escola.
En quant al temps que li dediquem, la veritat per mi és part afició i part feina. Quanta gent gaudeix de fer coses que li agraden?
Doncs tens raó Eloy!
Poques feines hi ha que es pugui dir que es gaudeix amb la feina. Jo, com tu, en gaudeixo molt i a més, tinc la sort, de ser conscient que cada dia aprenc coses noves i això… tampoc sempre es pot dir.
Gràcies pel comentari.
anna