Aquest trimestre estem experimentant a l’escola amb les pissarres digitals.
Aquest és un nou projecte de l’escola (recollit a la bitàcola de l’escola )
Consisteix en un projecte de recerca per experimentar amb PDI (Pissarres digitals).
Són unes pissarres interactives amb les quals els nens i nenes poden interactuar convertint la seva ma amb el ratolí de l’ordinador.
Aquest projecte es fa amb el DURSI (Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació) i la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona).
La veritat és que és una flipada veure la reacció dels nanos: més atents, més contents, amb ganes de provar… pot ajudar als més petits a situar-se a la pantalla i a entendre el llenguatge icònic, pot ajudar als alumnes a fixar-se en aspectes concrets d’una web (ja que podem pintar a la pantalla), podem prendre notes a partir del Notebook o fer dibuicos cooperatius….
En fí, moltes possibilitats per descobrir.
Avantatges:
Fàcil d’usar pel professorat, fet que facilita que el professorat indecís o “poruc” amb l’ús de les TIC es llenci a fer servir les TIC a l’aula.
La motivació dels alumnes: És una passada veure les seves cares.
Protagonisme dels nens i nenes en les explicacions col.lectives: Són ells els que poden interactuar amb la pissarra i després el resultat d’un esquema es pot desar digitalment.
Els alumnes poden mostrar el resultat de les seves recerques d’una forma molt autònoma.
Desaventatges:
El preu. És una eina molt cara. Nosaltres la podem fer servir i experimentar perquè participem en el projecte.
S’ha de veure si el grau de motivació de l’alumnat perdura després de la novetat.
D’entrada veig més important poder tenir canons de projecció, ja que la majoria de les coses que pots fer amb la pissarra les pots fer amb el canó i l’ordinador, i per tenir la pissarra necessites el canó, l’ordinador i la pissarra
En fí, hem d’anar mirant i provant, i al final del procés suposo que arribarem a més conclusions.
Aquests dies els nens de 5è havien de preparar un conte per anar-lo a explicar als companys de 1r i em va semblar molt adient fer servir (i estrenar) la pissarra. Vaig pensar que el programa més adient per l’activitat, era el notebook. Aquest programa permet disposar de l’escenari principal del conte i dels personatges, els quals podem anar incorporant amb el dit. De moment m’ha comportat un cert temps la recerca d’imatges, ja que aquestes convé que siguin en format gif i, a més, transparents. El següent pas serà probar-ho amb els nens i nenes. Ja aniré explicant.
Segon pas; la prova dels nens
Jo havia pensat que amb una sola pantalla (o finestra) els nens ja podrien explicar el conte tot movent els personatges, amb el dit, sobre la pissarra. Sort que, per si un cas no funcionava, havia preparat una finestra per a cada escena. Va molt millor l’opció de tenir cada escena a la seva finestra. Si es carreguen tots els personatges resulta dificultós fer-los moure (al picar amb el dit a vegades passa que es mou l’escenari del fons o els personatges que no toquen)
Ha passat que els nens han d’anar movent-se per desplaçar els personatges i tapen el focus. Estar pendents de dir el text i interactuar amb la pissarra els resulta complicat. També ha passat que si han de manipular molt sobre la pissarra aquesta acaba desplaçant-se i desajustant-se.
Conclusió: Cada escena la seva finestra. Millor no fer moure els personatges, deixar-los estàtics i que els nens només piquin sobre les finestres preparades a un costat.
A l’aula de P3 hem iniciat el treball amb les PDI. Als nens els agrada molt, en gaudeixen i fins i tot és millor que el cine ja que hi poden interactuar clicant amb el dit sobre les imatges i descobrint “com per art de màgia” què és el que passa després. Tots plegat podem iniciar una conversa sobre allò que veiem a la pissarra, tots ho veiem bé (ningú no ens tapa i la imatge és gran) i a partir d’algunes de les activitats de l’Edu 365 podem refermar els coneixements que tenim i/o adquirir-ne de nous.
A l’aula d’acollida també hem iniciat el treball amb les PDI. De moment hem fet activitats de l’Edu 365 que no requereixen preparació per part de la mestra: contes, poesies, jocs de lecto-escriptura, etc.
El fet de disposar de la PDI facilita molt l’explicació de l’activitat ja que es pot fer col·lectivament i alhora la fa molt més atractiva pels nens. També crec que permet aprofundir més en el treball ja que encara que els nens manipulin la pissarra d’un en un, mentrestant la resta del grup també participa en l’activitat, discuteixen què i com ha de ser, es diverteixen i no cal que sigui únicament el mestre qui faci la correcció.
Hi ha un joc a l’ordinador, d’estructuració de la frase i d’ortografia, que val molt la pena fer-lo amb la PDI, per tot el que he comentat abans i perquè en aquest cas els nens no el poden fer tot sols ja que poden crear frases incorrectes.
També val la pena dir que la pissarra digital no costa gens de muntar.
Ahir vaig escriure fent un comentari sobre les PDI, deia que hi ha un joc que valia la pena fer amb la pissarra digital, però em vaig oblidar de dir-ne el nom del joc, és el “Quidam”.
A la classe de primer hem provat la pissarra digital.
El primer dia, el de la presentació de la pissarra, era com fer màgia. Estaven tots molt emocionats. Ara ja s’han familiaritzat amb ella i ja no ho és tant però déu n’hi do.
Un gran avantatge és que capta molt l’atenció dels nens i nenes. A mi em va sorprendre com alguns captaven ràpidament el funcionament i fins i tot encara, quan pretenc esborrar amb l’esborrador i el retolador a la mà, són ells els qui em diuen “és que tens el retolador a la mà”.
Després de la presentació de la pissarra vam provar d’escriure els nostres noms. Estaven molt motivats. El problema és que es tapen i es fan ombra. A mida que passen els dies ja van veient que s’han de posar en un costat.
El tercer dia vam mirar tots junts una pàgina WEB dels cucs de seda perquè havien nascut els cus de seda de la classe i vam trobar què haviem de fer per tenir-ne cura. És molt útil poder remarcar sobre el text de la pàgina Web allò que t’interessa que mirin concretament. Aixó els centra l’atenció. Van estar tots molt interessats. Va ser una mica lent tenir-ho tot preparat però valia la pena.
Un pas més el vam fer buscant informació dels horts seguint les pautes d’un full preparat a tal efecte. Buscavem la pàg. Web i entre tots intentavem trobar la informació que ens demanava el full.
L’avantatge és que així pots guiar la recerca i aquells que normalment es perden poden seguir-la també. L’inconvenient en aquest cas era de disposició de l’espai. Les taules de la classe estan disposades en grups i, per tant, era dificil mirar el full i la pantalla alhora i, a més a més, escriure. Si la disposició de la classe fos més clàssica (tots mirant cap el mateix lloc) seria més fàcil de fer servir. Cal veure com es pot adequar (no sé si l’espai o l’activitat).
Penúltim pas: Explicació del conte
Finalment hem anat a la classe de 1er a explicar el conte.
Els espectadors es mostraven molt motivats i espectants. Els grans, que havien d’explicar, s’han mostrat molt responsables i amb ganes. Tot i que ha hagut un nen dels grans que s’ha despenjat del grup (bocabadat amb els cucs de seda)per als petits no ha representat un motiu de dispersió (sí per les mestres)
Crec que aquests nens de primer que ja coneixien les posibilitats de la pissarra, han adquirit l’habit de deixar-se seduir per ella.
Han entès molt bé l’argument del conte. S’ha de fer esment de l’esforç per vocalitzar amb claredad i fer-se sentir, que han fet els grans. També dir que han estat capaços d’explicar des del costat per no tapar el focus. La manipulacióde les finestres ha anat força bé.
No hem tingut temps de posar en comú les conclusions, del grup de grans, sobre l’activitat, ho farem la propera sessió.
Algunes activitats.
Amb 3r: L’hem fet servir per anticipar l’activitat a l’aula d’informàtica que farem a la següent setmana, la webquest dels horts. La PDI ha anat molt bé per centrar l’atenció dels nanos, per assenyalar amb els rotuladors les parts més importants de la web i poder comentar de forma grupal la tasca de la webquest a fer.
Amb 4t: L’hem fet servir per repassar els continguts treballats a la setmana anterior: com eren els prehistòrics. Els nanos han anat sortint i manipulant una animació amb flash sobre el bipedisme i entre tots i totes hem fet les activitats (preguntes a partir de l’animació).
Tant amb uns com amb els altres hem fet servir el notebook per jugar una mica i fer un dibuix col.laboratiu.
Amb segon: A partir del treball que estem fent amb la webquest Els planetes, hem visionat diferents vídeos de la web nostranau. ELs nens i nenes manipulaven el cercador de la web per tal de trobar el que volíem veure. Després entre tots hem intentat dibuixar el sistema solar.
Amb P-5: El conte de Sant Jordi de l’edu365. Hem utilitzat els rotuladors per assenyalar paraules concretes que els nens i nenes havien de buscar dins la frase. Després hem fet un dibuix col.laboratiu sobre el conte.
En general: La majoria de les mestres han vist “in situ” la PDI i l’han fet funcionar. Els nens i nenes mostren un grau de motivació més elevat que el normal, per exemple, els de 3r, al cap d’una setmana recordaven molt bé el que havien de fer i amb la mestra hem acordat que la tornarem a fer servir per posar en comú la feina que hauran fet els nens i nenes (uns fan de pagesos i altres de farmaceutics)…
Les eines de dibuix són més fàcils d’utilitzar amb els grans que amb els petits, ja que se situen més ràpidament a la pissarra, als petits els hi costa entendre que es tapen…
En general, força bé, és màgia que cal dossificar i aprofitar. Ja aniré apuntant més coses.
Després de veure la presentació del conte TASTEM LA LLUNA que van fer els nois i noies del cicle superior vam fer servir de nou el conte per a fer noves activitats.
Els nens i nenes de primer havien quedat encantats amb el conte i l’havien entés molt bé, així que ara vam fer servir la pissarra digital per fer un exercici de lectura col.lectiva del conte, comentari entre tots, recerca de paraules iguals, noves, difícils…
En tot cas ens anava bé encerclar-les o subratllar-les amb el retolador. Els nens de vegades no apreten prou perquè els fa por i això és un problema però en general va anar molt bé.
També anava bé poder escriure al costat de la lletra d’impremta que no coneixien la lletra lligada o la de pal que si coneixien.
Un altre dia vam fer servir la pissarra per acabar la feina dels horts que haviem començat.
Aquesta vegada vaig repartir la feina a fer abans de començar amb la pissarra i em vaig assegurar que tothom tenia el seu tros de taula per poder escriure. La reorganització de la classe va ser positiva i tot va anar millor.
El problema de fer servir la pissarra és el temps que necessites per a muntar-ho tot. De tota manera la pràctica hi fa molt i cada vegada es munta més depressa. Fins i tot quan et descuides de connectar un cable els nens t’avisen que te l’has descuidat!!!!
Al’aula EE hem utilitzat PD. Vam explorar possibilitats, mirar la pàgina escola, edu365 i fer les pròpies produccions amb aquest nou suport, tots vam experimentar amb els nous estris.
Aventatges: tots poden veure la pantalla a la vegada, imatges més grans i es poden remarca parts
prioritaries amb suport visual clar. Inconvenients: preparar la pissarra; es desajusta amb facilitat i l’ombra en alguns casos fa que hem de buscar noves postures per poder seguir veien les imatges.
Tot i així crec que es un nou recurs amb moltes posibilitats que hem d’anar ampliant
Últim pas: Conclusions dels alumnes de C.S.
Avantatges
És molt divertit i còmode (no sha de fer servir el ratolí.)
Clicar amb els dits, és més fàcil que escriure.
És una eina nova i té més possibilitats que lordinador normal.
Ha sigut més fàcil explicar el conte amb la pissarra: ens permetia estar més pendents del que dèiem i dels nens que ens escoltaven.
Els dibuixos de la pissarra eren més simpàtics.
Els nens que ens escoltaven es van fixar molt a la pantalla, van escoltar molt atents i els hi va agradar.
Inconvenients
A vegades fallava quan clicaves i no funcionava. Si mous la pissarra es desplaça la finestra.
La nostra escola fa tres anys que participa en el projecte de pissarres digitals.
En tenim 4, dues a aules-classe i dues més a aules-multiusos.
Les mestres que la tenen a la seva aula estan encantades i no saben com s’ho faran el curs vinent que ja no la tindran.