11/1/2005 06:12
Ahir vaig veure la Pilar Manjón al programa La nit al dia . de la Mònica Terribas .
És un programa que sovint miro, ahir concretament vaig veure L’entrevista .
Em va impactar la serenitat de les dues: una per retenir la ràbia i el
sentiment, tot i que el seu discurs, racional i ple de sentit comú,
n’estava ple a bessar.
L’altre per la seva professionalitat alhora d’enfocar una
entrevista, que tot i ser dura (com ella mateixa va dir) va poder donar
una lliçó de política a tot aquell que la vulgui escoltar.
indovinello — 11/1/05
Estic d’acord amb les teves apreciacions. En vull aportar una altra: Ella, en temps de convulsió i de dolor, es veu obligada a demanar humanitat i dignitat a polítics i mitjans de comunicació. Els altres, la societat, què fem al respecte en temps de serenor? Per què deixem la nostra feina per a uns quants, que són justament els que pateixen les consecuències de tanta incongruència?
newrais2 — 11/1/05
D’acord amb tot menys amb una cosa, profesional la Monica Terribes ?. Per favor aneu a fer riure a un altre lloc. Profesional és aquell que entrevista igual a tothom, amb la mateixa duressa, no pas aquell que es baixa ( en el seu cas ) les calces davant de certs polítics, com per exemple l’alcalde de Barcelona, el sr Clos. Aneu a fer riure a un altre lloc que no sigui tan públic.
anna — 11/1/05
Hola Indonvinello de nou, et responc a tu perquè al newrais2 crec que no fa falta, hi ha comentaris que es delaten a un mateix, i no seré pas jo qui li doni corda, així doncs, si no hi ha interferències, passo a tenir una conversa lúcida , crítica i reflexiva amb l’indovinello i amb tots aquells que tinguin la mateixa intenció… i molt de sentit comú (tot i que els de Repsol opinin el contrari ;-)).
Això, després del rollo tornem a la pregunta interessant:
“què fem al respecte en temps de serenor? Per què deixem la nostra feina per a uns quants, que són justament els que pateixen les consecuències de tanta incongruència?”
Tens raó, de vegades penso que funcionem mentre els temes són de moda, ja no ens manifestem contra la guerra del’Iraq tot i que no han cessat els morts, mirem les fotografies de les víctimes del tsunami veient la misèria però oblidant que amb infraestructures com les de l’anomenat primer món es podria haver evitat tanta desgràcia….
Segurament el que passa és que quan som víctimes, ens movem, el que passa és que hauríem de ser conscients que les víctimes no ho són només uns quants, ho som tots: les víctimes de l’11M podíem haver estat nosaltres, mentre hi hagi gent que mor de fam en el món, mor també la societat on visc.
En fi, crec que ens movem quan ens toquen, i que ens hauríem de sentir tocats…. però no enfonsats, això mai!
indovinello — 11/1/05
Newrais2, crec que el programa la nit al dia sovint fa entrevistes interesants, ja no se si les programa la mònica o el director/a o qui. És cert que, de vegades no m’agrada com les du a terme, d’altres si. En qualsevol cas, si atenem a com entrevista, n’he conegut de millors periodistes.
D’altra banda, vaja, m’estàs descubrint dots que jo mateix desconeixia. Es veu que per internet soc més graciós
Salut.
indovinello — 11/1/05
Si Anna, de vegades trobo a faltar algo així com un pensament ètico-moral que ens empenyi i porti a exigir als poders, mitjans, etc el seu cumpliment. Pot ser d’aquesta manera no ens hauríem de moure a força de cops.
També d’acord en que enfonsats mai!
Salut
karleskop — 11/1/05
A mi la entrevista hem va semblar tensa, i en quant a la monica m’agrada de vegades aquest to dur, perque molts politics van a fer entrevistes a que fer campanyes, potser lo que no m’agrada es que no es del tot imparcial. Peró també ha fet entrevistes que sobten que es faigin a c33 perque no les farien al telenoticies.
En tot cas el tema que tractaven era massa dur i ho van tractar amb racionalitat.
newrais2 — 11/1/05
Jo en cap moment he dit que ahir ho fes malament. Només he dit que no es pot dir que una persona és profesional quan tracta per diferent rassant als polítics pel color de la jaqueta o per si t’agraden més o menys. I dos casos són el senyor Clos i el senyor Saura que quan els entrevista se li cau la baba. I no ho dic només jo, això que t’estic escribint aquí, ha sortit publicat a columnes de diaris, diaris tan d’esquerres com el Periodico, per citar-ne un. I en el món de la comunicació és coneguda com Monica Terribles. Altra cosa és que si pica, s’ha de rascar.
anna — 12/1/05
No tinc cap intenció de defensar a la Mònica Terribes, sincerament no la conec. Això si, d’alguna manera newreis2 està plantejant el tema de la professionalitat dels periodistes.
Crec, i torno a dir, que jo la considero professional, i això no vol dir necessàriament que estiguis d’acord o que t’agradia.
Crec que a un periodista, igual que nosaltres quan escribim, un mestre, un metge…. etc, se li nota moltes vegades el que pensa si viu d’una forma compromesa, no crec en la impercialitat pura, no crec que existeixi si som sincers. Un professional dels medis el que si que ha de fer és portar la pluralitat als seus programes, fer a tothom preguntes el més punyents possibles per ajudar a que els seus entrevistats siguin els que donin l’opinió (i no pas el periodista). Ningú pot negar que en el programa de la Terribes, i això ho podem recordar tots si pensem en èpoques electorals, han anat al programa tots els polítics de totes les tendències (al menys les televisives, és clar), cosa que no poden dir tots els mitjans ni tots els programes. La majoria dels programes entrevisten a polítics fomentant la polaritat PP-PSOE.
En fí, no la defensaré però si defensaré el fet que els periodistes es puguin posicionar en un moment donat, el que si reconeixeré, que a nivell general (que no vol dir sempre) a mi si m’agrada aquesta periodista, com fa les preguntes i el seu programa.
Per cert, recordo l’entrevista al Clos, i també la del Mas, no recordo cap diferència d’actitud ni de tractament de les preguntes.
newrais2 — 12/1/05
Referent a les diferencies entre les entrevistes Clos – Mas, hi van haver tractes diferents, tan evidents que van sortir reflexats en algunes columnes d’opinió de diaris de diferents tendencies.
I respecte lo de que cadascú pot tenir una tendència, hi estic d’acord, igual que la poden expressar o es pot notar en les seves opinions, però el que no es pot permetre és que això passi en un mitja públic. Be que ens vam queixar del tractament informatiu que feia l’Urdaci en els seus moments.
No és el mateix cas, ni molt menys, però em referia això, que sempre estem demanant uns mitjans públics que mostrin certa imparcialitat, però desprès depenent de qui mana sembla que ens haguem de callar.
I per cert, molts periodistes de TV3 estaven esperant el canvi de color polític a la generalitat, i ara molts s’estiran els cabells. Però això només surt a mitjans digitals. Tots els altres callats. Seria hora que tots plegats comencessim a ser més sincers i no tan puristes.
anna — 12/1/05
El problema de la primera no era només l’Urdaci, si no les mentides. Se li podia haver notat o no el que pensava, però l’home va mentir. Ell i molts més.
Només hem de recordar que davant d’una gent que escridassava a un polític, ell podia dir tranquil.lament “la estan aclamando”… Només recordo que totes les entrevistes i declaracions eren d’un sol color. Això és manipular i això evidentment no es pot tolerar en cap mitjà públic.
Mentir i manupular la informació (tenim molts casos, però per citar-ne algun: les imatges de dones palestines cridant d’alegria en els atemptats de NY, recordeu? no corresponien al moment concret, és més, em sembla recordar que eren antigues) doncs això, mentir i manipular, això si que és ser poc professional i no es pot tolerar. Tenir diferents periodistes amb diversitat d’opinió però que tots plegats entrevisten a gent de diferents tendències, si és professional i és el que hem d’exigir del mitjans públics.
newrais2 — 12/1/05
Crec que no.Sincerament el que crec és que tot periodista te una tendència política com a persona que és, però que mentre desembolupi la seva professió en un mitjà públic ha de mantenir una imparcialitat i no “tenir diferents periodistes amb diversitat d’opinió” per què llavors passa el que passava a televisió espanyola fa uns mesos, Urdaci a la 1 fent de servidor del PP i el Lorenzo Milà a La 2 intentant no fer gaire soroll. Crec que si tu vols fer o ets periodista i vols treballar deixant veure la teva tendència, només has de buscar el mitjà privat on et trobaràs comode.
joan07eu — 13/1/05
Mireu, jo tampoc crec que en un mitja privat es puguin donar les noticies de manera tendenciosa, vull dir, si es donen noticies shan de donar noticies el més objectivament possible, encara que no existeix del tot o al menys jo no hi crec, com a mínim no fer el que és va fer a TVE, ni que fos privada.
En altre tipus de programa, debat, etc. Ja cadascú pot dir el que vulgui, sempre que no es menteixi.
Lúnic que ha de garantir una televisió a diferencia de les privades és la pluralitat didees, encara que això sempre és un valor afegit en les privades.
anna — 13/1/05
OK. Evidentment estic d’acord amb el tema d’intentar ser el més objectiu possible, el que passa és que com a persona crec que això és molt fàcil de dir però molt difícil de fer.
El que si hem d’exigir i aconseguir és la pluralitat d’idees, crec que això és el que pot garantir de debó la major objectivitat possible.