27/1/2005 08:10
Ara que es parla tant del fracàs escolar, d’informe
Pisa, de plansa i pactes sobre l’educació m’ha arribat, a través de la
Carme Barba, un article molt, però que molt interessant.
Cito aquí un fragment:
"El profesor, la piedra angular
Pero si algo caracteriza el perfecto funcionamiento del sistema escolar
en Finlandia, es el profesor, piedra angular del éxito finlandés en
materia educativa. “Se ve enseguida que un profesor está motivado
cuando te anima a estudiar y siempre parece feliz. Ah, y no nos mandan
deberes”, dice una alumna que ha participado en el estudio.
La buena formación técnica y humana de los profesores garantiza unos
excelentes resultados. Para dar clases se les exige una titulación
universitaria de carácter superior. Ser maestro de Primaria requiere 6
años de carrera universitaria. Además, el hecho diferencial básico con
respecto a otros países es que un profesor finlandés debe tener una
formación dirigida, no sólo a poseer unos perfectos conocimientos de la
materia que imparten, sino también a ser unos expertos en Pedagogía. De
hecho, en Finlandia los profesores son considerados como los
profesionales más importantes de la sociedad."
L’article no només destaca el paper del professorat com a eix
importantíssim de l’educació (la seva actitud i preparació) si no que a
més a més ens mostra les dades que per mi són claus, del sistema
educatiu finlandés: L’ensenyament és molt més gratuït, es treballen més
idiomes,més inversió a l’ensenyament ( Inversión del Estado en su formación obligatoria
40.866 euros
35.155 euros
)…
Per no dir que la gent que coneix el pais i el seu sistema educatiu,
afirma que la inversió principal recau en l’educació infantil més que
en la secundària. Això ens demostra que el plantejament és del tot
diferent al nostre i que es vu clarament l’educació com una inversió de futur .
No us perdeu tot L’ARTICLE
CREC QUE AMB AQUEST ARTICLE ENS QUEDA CLAR QUE LA CLAU DE L’ÈXIT
EDUCATIU ESTÀ AMB LA INVARSIÓ ECONÒMICA I PER TANT EN LA IMPORTÀNCIA DE
L’EDUCACIÓ DINS LA SOCIETAT I LA CLASSE POLÍTICA.
7 comentaris.
anonim — 27/1/05
No us perdeu tampoc els reportatges dels mestres de Rosa Sensat que es poden trobar a
exetraorinària web de ” El Safareig” http://www.xtec.es/~ccols/finlandia/finlandia.htm
Carme Barba
moz — 27/1/05
Molt interessant… No fa falta ser un sabi, si no saber demostrar que ho ets… Li podria dir a alguna de les meves professores…
indovinello — 27/1/05
Anna, tu ho has dit amb una sola frase: l’educació com una inversió de futur.
Ara venen les preguntes: Som una societat compromesa amb el futur? Som una societat compromesa amb el collectiu? No és la educació i, en general, la manera dorganitzar qualsevol àmbit social, un reflex de la mateixa societat, del seu nivell de maduresa?
Dic això per què igual no podem parlar de millorar la educació si no parlem prèviament de societat!
Tinc la sensació de que la societat finlandesa tracta la majoria de temes amb un alt grau de maduresa i compromís amb el col.lectiu i el futur.
anonim — 28/1/05
Jo tinc una amiga finessa que ara està estudiant aquí a Barcelona i és cert que el nivell és força alt. Si el sistema és bo poden ser molt més exigents amb els alumnes. Les ajudes també són importants: només per fer estudis universitaris fora del país reps un ajut d’uns 200 al mes (o una cosa així) més l’ajut per l’habitatge. Compareu-lo amb les beques del MEC.
Però el tipus de societat també influeix. Amb 18 anys, allà són “algo” més madurs que aquí.
anonim — 28/1/05
Acabo de llegir l’article i hi ha una dada molt important que no diu: a Finlàndia són uns 6 milions d’habitants i a Espanya uns 35 ( si no recordo malament). I tot i així gasten més milions d’euros en educació?
És un país ideal per comparar amb Catalunya. Un dels motius pels que tenen molt bon nivell d’idiomes és que alguns films els tradueixen, però la majoria simplement els substitulen, no com aquí. Ja us explicaré més coses d’aquest fred país.
Ah, per cert, sabíeu que ens invaeixen per les Canàries? Mallorca se la queden els alemnays i Canàries els finessos. La meva amiga m’explicava que en un dels últims viatges havia parlat a l’avió amb una parella gran que portàven 18 anys anant cada estiu a una de les illes on tenien fins i tot una casa, i mai havien tingut cap necessitat de parlar espanyol.
anna — 28/1/05
Doncs no sabia això de les Canaries.
Sobre el que comenta l’indovinello, crec que és com la pregunta aquella: qui va ser abans, l’ou o la gallina?
Crec que quan una societat és madura, tal com exposa l’indovinello, es nota en com es gasta els seus diners.
En el moment que en una societat concreta, l’educació rep una gran inversió, vol dir que aquella societat creu en el futur, en les properes generacions, i per tant, quan es creu en el futur, es creu, de totes totes, en el present.
Crec que la societat civil, és a dir nosaltres, hem d’anar forçant com poguem perquè la classe política, que és qui decideix els pressupostos, pensin en el futur i aprenguin d’altres realitats, com en aquest cas parlem de Finlandia.
anna — 30/1/05
La Carme Barba fa una bona síntesi del que pot ser l’èxit a Finlàndia. Crec que val la pena apuntar el que diu:
a.. la importància que és dona a l’expressió artística,
b.. el contacte més constant i directe amb la natura i el medi social.
c.. a les bones i constant relaciona pares-mestres,
d.. a la valoració del treball dels nens des de molt petits “Les obres d’art
surten de l’escola per ser exposades en un espai públic .A l’estació
Ruoholahti del metro de Hèlsinki vam trobar obres d’art fetes pels infants d’aquest
centre
e.. a la recollida sistemàtica dels treballs dels alumnes en àlbums que s’exposen
al centre.
f.. A un altre concepte de l’espai (espais oberts, importància de la llum,
la tranquil·litat , el confort, espais polivalents, organització flexible)
g.. A l’ autonomia dels nens
h.. A aprendre fent coses reals i importants (cuines per fer menjar de
debò
i.. A donar molta importància a les TIC des de ben petits
j.. A una organització flexible tant de l’escola vers la societat com de
la societat vers l’ escola per exemple: algunes escoles s’ adapten a les
necessitats dels pares (horaris de 24 ) però també la societat s’adapta a
les necessitats dels nens ( els pares tenen tres dies de permís laboral si
tenen el nen malalt)