Cada any per Nadal ens visita algun escriptor o escriptora. Enguany hem tingut entre nosaltres l’autora d’Olor de colònia, Sílvia Alcàntara.
Sílvia Alcàntara va néixer el 1944 a Puig-reig, al Berguedà. Quan tenia sis anys, els seus pares se’n van anar a viure a la colònia Vidal, on va viure fins als vint anys. L’any  2009 publicà la seva primera novel·la, Olor de colònia.

(font: vilanova.cat)

Un gran incendi a la fàbrica inicia la novel·la. A partir d’aquí l’autora va desgranant la història de mitja dotzena de personatges i manté la intriga de l’incendi fins al final. L’estil és senzill i directe, amb uns personatges que ens són familiars, i una gran facilitat per evocar espais, situacions, i tota la història d’una colònia tèxtil, en la qual tot gira entorn de la fàbrica: néixer, viure, reproduir-se i morir. Darrere d’aquest microcosmos, s’hi amaguen grans temes universals: l’avarícia, les aparences, la desconfiança, la por del què diran, la traïció, l’amistat, l’amor, els secrets antics que fan mal, la vergonya…
Ens ha agradat la novel·la i també ens ha agradat poder escoltar la seva autora, la Sílvia Alcàntara. Tot i la història d’intriga  d’Olor de colònia, el que ens transmet de debò l’autora són les petites i grans vivències de tots aquells que van viure a les colònies tèxtils, a les ordres dels seus amos. “Aquells amos que ens van robar el saber, tot i que ells deien que feien un gran bé a les treballadores, perquè ens deixaven aprendre de lletra i comptar fins a deu.”