Recordem abans de començar
S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.
La poesia del mes de juny
Respon
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Cansat d’aquesta terra
vella, salvatge i tan conservadora,
vaig marxar cap al nord,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta , rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Els meus germans, malhumorats, van dir:
“El que se’n va del seu indret, que s’espavili!”,
i jo, ben lluny, vaig adonar-me
que el nord és una terra vella,
salvatge i tan conservadora com la meva,
i que la gent és bruta, innoble, pobra,
tan infeliç com la d’aquí. O potser més.
(Viatjar poc ens torna idealistes.)
Jordi Larios
(Tot reprenent Salvador Espriu, sempre actual)
La poesia del mes de maig
La poesia del mes d’abril
(Dedicat a tots aquells que feu cara d’espant quan us demanem que escriviu un poema)
De nou, el poema
El poema no conta
ni compta. Sovint canta
des de la timidesa,
de vegades esclata
en un plany necessari,
de vegades naufraga
en oceans de dubte.
El poema suplica
des d’una llunyania.
FELIU FORMOSA
(Dedicat a tots aquells que feu cara d’espant quan us demanem que escriviu un poema)
La poesia del mes de març
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5k7GVp6D0Uw[/youtube]
Amb totes dues mans MARIA-MERCÈ MARÇAL
Amb totes dues mans
Alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula Dona.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula Dona.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
La poesia del mes de Febrer:
TESTAMENT QUE, DES DE DINS
DEL COR, PELS BARCELONINS,
DICTA L’ÍNCLIT CARNESTOLTES
MENTRE ESPERA LES ABSOLTES
Ara que toquen campanes
tristes a la Catedral,
i sento veus inhumanes
que conspiren per fer mal.
Ara que s’esmuny la vida
pel trau que m’han fet, fatal.
S’ha acabat la meva gesta.
Ja podeu guarnir el taüt:
el vull blanc com la congesta
i tot folrat de vellut,
que sóc rei de la Innocència
i més bo que un ànec mut.
Jo que era tot goig i esma,
ja no sóc sinó lament.
Sóc una ombra de desesma
i perdo el seny i la ment:
que prengui nota el notari,
que li dicto testament.
Deixo que els polítics l’errin,
però no la gent com cal,
i que els regidors l’esguerrin.
No tinc cor municipal,
sóc anarquista despòtic,
que vol el bé universal.
Mentrestant, feu disbarats
al jardí de la Carn Tendra
i, si pot ser, enamorats.
Que vindran dies de cendra.
I quan arribi el barquer,
ni records tindreu per vendre.
Vida, doncs, vida i deler:
La resta és literatura.
Qui res no deu, res no té.
Narcís Comadira
Participació a Ficcions.cat
La poesia del mes de gener: INDESINENTER
INDESINENTER
Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist
número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.
SALVADOR ESPRIU
per saber més cliqueu en aquest enllaç extern d’un bloc de vilaweb
Equips finalistes del concurs Ficcions.cat
Tenim dos equips que han arribat a la final del concurs de relats per internet!
Un equip de noies de tercer: l’Anna Zapatero, la Vanessa De Pedro i la Mireia Purtí.
I un altre equip amb les bessones Torres; la M. Carmen i la Maite de primer de batxillerat.
El dimecres, 22 d’abril, hi ha l’acte de lliurament de premis a l’Espai Jove de la Fontana de Barcelona. Que tinguin molta sort!
Podeu llegir els seus relats als enllaços següents
Hem vist “Mar i cel”
ANADA AL TEATRE: MAR I CEL D’ÀNGEL GUIMERÀ.
Laura Minguella, 3C
Mar i Cel m’ha semblat una història molt bonica (tant l’obra com el text), ja que tracta l’amor d’una manera que m’ha semblat interessant: sense ser massa “cursi” però tampoc sense ser massa fred, i utilitzant moments i paraules maques quan s’escau. A més, el títol em sembla molt adient i m’agrada molt aquesta comparació, ja que el mar i el cel són uns excel·lents exemples dins de la història.
A l’obra de teatre, l’ escenografia era espectacular: el vaixell feia una sensació de realitat que mai abans havia experimentat i, a més a més, es movia, cosa que permetia que la historia avancés amb el seu moviment; és a dir, quan el vaixell es movia cap a qualsevol costat, sabies que l’escena es donava per finalitzada, i que ben aviat en començaria una altra.
A més a més, la pantalla de gasa permetia fer flash-backs, crear efectes visuals i aportar informació i imatges extres a l’obra. Altres efectes com ara el fum, la llum, la manera com estava enfocada i els efectes de so (trets de pistola, per exemple) combinats amb efectes visuals (en aquest cas, suposo que eren petits petards o bombetes) afavorien el realisme de l’obra.
La música en directe és un altre punt a favor d’aquesta adaptació, ja que la senties més de prop, i almenys des d’on jo seia (3a fila), podies veure els músics si allargaves una mica el coll, i això estava molt bé.
Els actors, segons el meu parer, ho van fer molt bé (encara que jo no en sé gaire de teatre, ni de com s’ha d’ actuar), i tant el vestuari com la caracterització estaven molt ben aconseguits, o almenys això em va semblar a mi.
L’única cosa negativa que hi vaig trobar era que hi havien algunes escenes que es feien massa llargues i una mica avorrides, però això ho arreglaven de seguida les cançons i els acròbates, que eren capaços de fer acrobàcies increïbles i deixar-te amb la boca oberta.
En conclusió, Mar i Cel és una història magnífica, amb la dosi justa d’amor i d’acció i amb un títol molt enginyós. L’adaptació teatral és molt realista, amb el vaixell i els múltiples efectes, tant lumínics, com sonors. L’actuació, els equilibris, les acrobàcies i les cançons dels actors, així com les petites dosis d’humor, feien que els moments més espessos no ho fossin tant. Mar i Cel és una obra que recomanaria molt, tant per a grans com per a petits.