MÚSICA X POEMES

Get Your Own Free Player



Music Playlist at MixPod.com

Inici de càntic en el temple

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.”

INDESINENTER

Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist
número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.

Puff el Drac Màgic
Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar
però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol
Tots dos van preparar un viatge molt llarg
volien anar a veure molt travessant el mar.
Quan hi havia tempesta s’ho arreglaven bé
enfilant-se a la cua d’en Puff vigilava al vent.
Nobles reis i prínceps s’inclinaven al seu pas,
i quan el Puff els va fer un crit, els pirates van marxar.
Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans,
ell va conèixer altres jocs que li van agradar tant,
que una nit molt grisa i trista el nen el va deixar
i els brams de joia d’aquell drac es varen acabar.
Doblegant el seu llarg coll el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent quan es va posar a plorar
Tot sol molt trist i moix el drac es va allunyar,
i a poc a poc, molt lentament, va tornar al fons del mar.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t’importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
Només una estona,
la vida és eterna
en aquesta estona.
Sona la sirena
torna a la faena,
i tu caminaves
tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t’importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
que marxà a la serra,
que gens de mal feia,
que marxà a la serra
i en ben poca estona
ells el destrossaren,
sona la sirena,
torna a la faena,
molts no tornaren,
tampoc el Manuel.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.