Sota l’aparença tranquil·la d’una família alemanya que espera que el pare torni de la feina tot preparant el sopar (netegen els musclos, el plat preferit del pare) hi ha moltes coses ocultes. La narradora, la filla gran, ens explica en un discurs desordenat com és la vida a casa seva. Si, al principi, la novel·la pot ser que ens faci riure, el somriure ben aviat ens va quedant glaçat per culpa de la figura obsessiva, autoritària i violenta del pare absent. La veu de la narradora no es recrea en el dolor ni en l’autocompassió i, potser per això, ens descriu magistralment, sense cursileria ni llàgrima fàcil, l’experiència de créixer en una llar on la por ho domina tot.
Editorial: La Galera, col·lecció Nàufrags.
Gènere: novel·la curta. Pàgines: 106
Una novel·la curta que t’agafa pel coll i no et deixa anar fins al final. Una autora que sap anar al moll de l’os sense fer servir recursos fàcils.
Lluís Oliván