Cada vegada hi ha més alumnes i mestres que col·laboren amb la biblioteca i en la finestreta que obrim des d’aquest blog.

Ens han portat titelles per explicar contes, petits obsequis que regalem quan fem algun concurs, dibuixos, poemes,…

Moltes gràcies a tots i animeu-vos a fer-ho tots els altres!

Ja fa dies que ens estem preparants per a una diada molt especial a l’escola, Sant Jordi, i  els nens i nenes han treballat de valent inventant contes, poemes i dibuixos. Us els anirem oferint de mica en mica, però també volem començar a recomanar contes. Molt aviat farem una gran expossició de llibres i podreu remanar, mirar, encetar lectures i triar el que voleu comprar aquest dia.

Avui us presentem uns llibres molt bonics i divertits que ens va portar la Sandra, mestra de pàrvuls 5 anys. Va anar a la biblioteca municipal i va pensar en nosaltres. Ja els hem explicat a P3 i als nens i nens els hi han agradat molt.

PORQUET PING PONG
JAYNE CHURCH, CAROLINE

Els animals de la granja de la pomera no saben que fer amb el porquet Ping-pong. Se li ha ficat al cap que vol volar per ajudar-los a fer les feines del corral, i sempre la fa ben grossa! Però aleshores als animals se’ls acut una idea. Què pot fer? Serà prou bona perquè el Ping-pong posi seny? Una divertida història d’animals en un corral.

Una nit fosca i amb pluja, el pobre Mussol cerca un lloc per amagar-se. Es fica en un forat del galliner i s’adorm calentet i feliç. Però les gallines no el volen, volen un gall!. El Mussol  farà el que calgui per poder viure al galliner però… podrà aprendre a ser un gall? 

I dos llibres que parlen de dracs petits

Tabaluga és un personatge de dibuixos animals molt conegut. Va ser creat originalment a Alemanya l’any 1983 per l’estrella de rock Peter Maffay.

Aquest llibre inclou un Cd amb la narració de Josep Carreras i les cançons de Cris Juanico.

Si voleu podeu escoltar una d’elles clicant la portada del llibre.

QUI VOL UN DRAC?
MAYHEW, JAMES/GARDINER, LINDSEY

Qui vol un drac despert i enginyós? Un petit drac perdut enmig de la nit? Encara que és un xic maldestre, l’únic que vol és algú que l’estimi…Però, qui? Als més menuts els encantarà endinsar-se en aquest castell sortit d’un conte de fades i descobrir qui s’estimarà finalment el petit drac.

Continuem presentant algunes de les novetats que tenim a la biblioteca. Avui us parlarem de llibres per aprendre, experimentar, saber més sobre alguns temes,…

Els companys de segon ja s’han emportat alguns a la seva classe que parlaven sobre les característiques i la vida dels ocells.

Vam mirar i escoltar un conte meravellós que ja fa temps tenim a la biblioteca. Es tracta de “El rei dels ocells” escrit i il·lustrat per Helen Ward, d’editorial Cruïlla. És una adaptació d’un conte conegut arreu. Es basa en una llegenda anglesa i  també va ser recollida per mossén Cinto Verdaguer. La seva lectura ens va animar a voler conèixer més coses sobre aquests animals i així vam presentar algunes de les novetats de la biblioteca que ara us comentarem:

    “Els ocells”  d’editorial Parramon. L’observació dels ocells és un dels espectacles més fascinadors d’aquest món…, font de delit i també de coneixements.

  “Mitologia” d’editorial Montena. Llibre interactiu que ens permet coneixer, els principals episodis de la mitologia grega.

“Mirades” de Kalandraka. Com diu el títol aquest és un llibre de mirades. La il·lustració és fantàstica i  a través d’ella podrem conèixer alguns animals i el lloc on viuen.

La Martha Llorens, la nostra estimada bibliotecaria, sí, la que ens va haver de deixar després de Sant Jordi, ens ha enviat un correu electronic recomanant-nos un llibre. Us el faig arribar:

Hola a tots!
una petita recomanació però plena de màgia…

LES FADES.Mercè Rodoreda.
Il·lustracions: Subi
Ed Baula
Ja se que esteu ficats en el món de les bruixes jo us envio un contrapunt. Una breu història que ens parla en tó poètic d’on han sortit aquests èssers màgics.

“El sol, la lluna, un núvol i sobretot un munt de fades minúscules són els protagonistes d’aquest conte per a infants que Mercè Rodoreda va esciure en la seva juventut. Un conte de tall classic ambientat en un idílic escenari natural” Les il·lustracions són fantàstiques!Jo crec en les fades! i tú creus en les fades?

Com sabem que us agraden les contes de bruixes us recomanarem algunes lectures que podeu trobar a la biblioteca.

Pels que comencen a llegir

3 bruixes, de Grégoire Solotarell, ed. Corimbo

Tres germanes bruixes a qui ningú va a veure mai, segresten tres nens tan eixerits que de seguida les fan riure i es fan amics seus. De tan riure es fan a miques i s’han d’enganxar per mitjà de bruixeria. No queden ben bé igual que abans: ara tenen la cara riallera.  La història és divertida i les il·lustracions són molt originals i vistoses.

Winnie la Bruixa, de Korky Paul i Valerie Thomas

Winnie era una bruixa que vivia en una casa negra. Tenia catifes negres, cadires negres, un llit negre amb llençols negres i quadres negres a les parets. Naturalment, Wilbur, el gat, també era negre. El problema era que Winnie amb prou feines el podia distingir… fins que un dia va decidir fer ús de la seva màgia i…

La Bruixa Zelda i el seu pastís d’aniversari, Tatcheva, Eva. Ed. Molino

Ui quina por, de Ricardo Alcántara, edebé.

La Panxeta té sis anys. Com que és filla única, té moltíssimes ganes d’anar a l’escola i de conèixer els seus companys, per jugar amb ells. Però
la Panxeta, a més és bruixa. Per això s’haurà d’esforçar molt si vol tenir amics.

Iaga i l’homenet de la flauta, d’Irina Korschunow, ed. CruïllaQuan
la Iaga tocava la trompeta, els sons volaven com cignes negres damunt la ciutat. Aleshores els homes no podien riure. Els venien males pensades. Rondinaven, i es barallaven i els uns feien mal als altres. Vet aquí el que passava amb
la Iaga i la ciutat fins que hi va arribar l’homenet de la flauta.

Roberluxtina i la reunió de les bruixes, de Xavier Vernetta, ed. Cruïlla

Les bruixes de la ciutat preparen una dolenteria que serà la pitjor de totes. Si se surten amb la seva ho tenim malament. Sort de
la Roberluxtina que se les sap totes. Fins i tot és capaç de fer enfadar totes les bruixes alhora. 

Pels que llegeixen més

Manual de la bruja  de Malcolm Bird, ed. Anaya 

El Manual de la Bruja es simplemente una recopilación de cosas que se pueden hacer y crear, específicamente diseñado para satisfacer el gusto y el talento de una bruja. Hay hechizos y supersticiones, recetas y trabajos manuales, jardinería y la buena ventura: todo lo que una bruja necesita saber para triunfar. Pero no te olvides de añadir a todo ello una pizca de sal y buen humor porque, si no, el hechizo no funciona.

Serafina, expulsada de Terence Blacker; Ed. Columna

Oposiciones a bruja y otros cuentos, de  José Antonio del Cañizo; Anaya

Les Bruixes de Roald Dahl;  Empúries

Tereseta, la bruixeta de Josep Gregori;La Galera 

I una pàgina divertida http://www.interpeques2.com/trabajos/cervanpeques/bruja.htmhttp://www.xtec.cat/~averges3/quart/bruixavalriu.htm

Malvades, lletges i amb verrugues, acompanyades per un gat negre, amb escombres voladores,… les bruixes són protagonistes de molts contes de por.

Però també a vegades formen part d’histories tendres, solidàries, on ajuden a solucionar els problemes d’altres. I.., fins i tot en ocasions les seves aventures ens fan riure!

La setmana passada vam compartir amb els alumnes de Cicle Mitjà la lectura d’un llibre on l’escombra inservible d’una bruixa fa més facil la vida d’una vidua. Es tracta de “La escoba de la viuda” Texto e ilustraciones de Chris Van Allsburg. Colección “A la orilla del viento” Fondo de Cultura Económica, México.

En aquesta ocasió, la veritable protagonista és l’escombra que una bruixa regala a una vidua com agraïment per ajudar-la després de caure al seu hort. Ben aviat descobreix que no és una escombra normal i es converteix en un ajut fantàstic per a les feines qüotidianes de la dona. Però els seus veins no pensen el mateix…

 Ens ho vam passar molt bé amb la narració del conte i també amb les seves meravelloses il·lustracions. A la pàgina web de l’editorial  es recomana aquest llibre dient:

“El libro que te vamos a presentar es uno de los más amados de toda la colección de Los especiales de A la orilla del viento. Quienes hayan entrado al mundo de su autor, Chris van Allsburg, saben que es un genio adorablemente maniático y detallista que crea unas imágenes asombrosas. La historia en sí tiene un final sorprendente, a pesar de todos los indicios que el autor coloca desde el comienzo. Aunque pensándolo bien, ¿por qué debiera uno sorprenderse de lo que haga una escoba mágica cuando en la mismísima primera página se entera de que una bruja la ha desechado? Eso es lo genial del mundo que crea Van Allsburg.”

 Després vam mirar un altre llibre d’aquest autor, “Los misterios del señor Burdick”.  Aquest album recull 14 il·lustracions que un tal Harris Burdick va deixar un dia a l’oficina de l’editor Wenders com a mostra del seu treball. Va prometre portar-li l’endemà les històries que les acompanyaven però, misteriosament, Burdick mai més va tornar. Cada il·lustració és un misteri i el lector és qui harà d’inventar les seves pròpies històries.

Aquesta és la proposta que van recollir els nens i nenes que van mirar el conte a la biblioteca i esperem que ben aviat disposem d’històries fantàstiques, misterioses, suggerents,…. Us les mostrarem quan arribin!!

A la parada de llibres de la diada de Sant Jordi hi havia llibres meravellosos. Molts d’ells han viatjat a casa vostra i suposem que us faran passar estones màgiques i agradables. Però alguns s’han quedat a la nostra biblioteca  i ja esperen que vosaltres vingueu a recollir-los.  A través d’aquest bloc us anirem presentant les novetats amb una petita explicació perquè pogueu fer la vostra tria. I si en teniu ganes també ens podeu recomanar les vostres lectures preferides. Quan tinguem ocasió de tornar a comprar tindrem en compte les vostres suggerències!

 Anna Obiols. Sóc la Pau. Barcelona: Edebé, 2007

L’il·lustrador i l’autora del llibre diuen. “A través d’una prosa poètica hem volgut fer reflexionar als lectors de com les coses més senzilles s’alteren en un país, poble o ciutat que es troba en guerra. Malauradament és una temàtica actual i pensem que és una manera de fer reflexionar als infants i al públic en general sobre aquesta problemàtica”

 T’ho he dit 100 cops. Gabriela  Keselman. Editorial Planeta

Quantes vegades se’ns ha oblidat alguna cosa i no som capaços de recordar-la, encara que la tinguem a la punta de la llengua? Això és el que li ha passat al Kif Kif, el peresós protagonista d’aquesta història. La seva mare li acaba de dir una cosa, però, no sap com, les paraules que sortien de la seva boca han anat per l’aire, s’han amuntegat, s’han embolicat, i abans d’arribar a les seves orelles, paf! Han explotat com si fossin bombolles de sabó. I ara té un problema, perquè no és capaç d’enrecordar-se d’allò que la mare li havia dit 100 cops

Una casa a mida. Horácèk, Petrn. Joventud, 2007

Història d’un ratolí i una poma, per a nens petits o primers lectors. Amb dibuixos expressius i efectius se’ns explica una història senzilla, però ben resolta. Té detalls que fan gràcia i juga amb els contrastos dia/nit, foscor/claror i fora/dins amb l’ajut dels elements troquelats que estan molt ben trobats. Tot i que amb un final previsible, és un llibre humil, però amb una història ben resolta. La traducció és correcte. Recomanable, si l’hagués de puntuar li posaria un 8 sobre 10.

Soy yn caballo. Moure, Gonzalo. Kalandraka

El autor  de este libro desde su blog ens diu:

Soy Un Caballo tiene ya tres años y pico. Lo escribí, casi de corrido, al volver de Tuva, conmovido por lo que allí había aprendido, sumado a mis diez años anteriores conviviendo con caballos. Alex, que también vino a Tuva conmigo y en la novela aparece con el nombre de Lomax, me enseñó a “hablar” en el lenguaje equino, a ser aceptado por el caballo. Y a mi vez enseñé a muchos niños a hablar con ellos, a “ser caballo con el caballo”. Con ese bagaje, me sentí capaz de esta osadía: hablar desde lo que supongo que es la mente del caballo.

Si voleu passar una bona estona llegiu aquest conte.

WOMELL, CHRIS. Dues granotes. Ed. Juventud
Un text breu amb diàlegs incisius i il·lustrat amb uns primers plànols de gran expressivitat de les dues granotes.
Una història que il·lustra amb humor l’actitud infantil de voler tenir sempre l’última paraula.

Dues granotes, assegudes en una fulla de nenúfar enmig d’un estany conversen sobre els perills que les envolten. Una duu un pal, per seguretat diu, per a fer fugir el gos, però no hi ha cap gos. L’altra granota pensa que l’única amenaça real són els peixos i les garses i, en el seu acalorat debat amb la seva amiga riu tant que, accidentalment cau a l’aigua. A escoltar el xipolleig, un gran peix està a punt d’empassar-se-les, però en el mateix instant una garsa les agafa amb el seu bec a les dues. Així comencen les seves desventures que, amb una mica de fortuna, es resolen gràcies a un final divertit i sorprenent.

A primer han inventat nous diàlegs entre les dues granotes. Llegiu alguns! Són també molt divertits! Cliqueu la imatge per accedir al llibre amb els textos dels nens.

Aquests dies gaudirem veient un petit video de la llegenda de Sant Jordi. A la biblioteca tenim diferents llibres que expliquen aquesta llegenda i que volem recomanar-vos. Són:

• “La Llegenda de Sant Jordi” de Núria Font  Editorial Cruïlla
• “La Llegenda de Sant Jordi”  Roger Olmos. Editorial Baula
• “Un Sant Jordi molt especial”.  Editorial: Susaeta
• “Sant Jordi! Sant Jordi!” Editorial La Galera
• “Sant Jordi: un llibre per llegir a les fosques” Ignasi Valios. Editorial Barcanova                   

I ara…, passeu una bona estona mirant  i escoltant la llegenda.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/_CUuDX0nhXU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I si voleu escoltar la llegenda en anglès visiteu el nostre bloc "tastets d'anglès"

Jose Luis Fernández, a la biblioteca virtual Cervantes diu: “La poesía capta el ritmo de nuestro corazón y el de los planetas girando en el espacio, el ritmo de las estaciones y de los días y las noches. La poesía organiza el torrente de la vida, de las emociones, de las palabras que se suceden en una persecución ininterrumpida, la poesía remansa el discurso y nos explica lo inefable.   Tal vez por eso cuando una madre le canta a un niño pequeñas canciones rimadas éste sonríe aunque no entienda su significado. Se establece una comunicación por medio de las palabras pero no por su significación. El niño no interpreta el aspecto semántico de ellas sino el fonético, la musicalidad del lenguaje sirve de medio para transmitir el afecto de la madre que es captado intuitivamente por el niño”.

La risa del niño gratifica a la madre y ésta continúa cantándole canciones:

               Toca palmitas,               

               que viene, papá,      

               tócalas, tócalas,                                         

                                        que pronto vendrá

Aprofiteu la diada de Sant Jordi per conèixer alguns llibres de poesia que tindrem a la parada de l’escola. Us recomanem especialment: