Novament hem passat una bona estona amb aquest llibre de Josse Goffin, editat per Kalandraka.
Els nens i nenes de Pàrvuls 5 anys són molt creatius i us proposen un joc. A veure si endevineu què pot ser un peixet verd, un ànec molt eixerit o una tassa de llet ben calenta. Mireu i escolteu!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6YA_-uCGthc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
«Al principi, al bell mig d’un full blanc sense dibuixos ni marques, hi havia un puntet. Era clar, gairebé transparent. El sol el travessava com un mirall d’aigua. A poc a poc anà agafant color….» Així comença aquest preciós conte on Aquil·les, un personatge de caràcter inquiet i amb molta curiositat per tot el que l’envolta, es transforma contínuament: es fa créixer els ulls, la boca, el nas, les orelles, els braços i les cames; tot plegat amb la idea d’anar més enllà, d’experimentar noves vivències, de créixer com a ésser viu.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5aj5xs9xTOQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Els nens i nenes de pàrvuls 4 anys han gaudit amb aquesta història que ens ha portat a una nova proposta: demanar-lis que convertissin un punt, del color que volguessin, en un nou personatge al que havien de posar nom. Mireu el resultat, és molt divertit!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qOl2ZIFphag" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sovint els contes ens ajuden a posar sobre a taula temes complexes, ens permeten reflexionar sobre conflictes quotidians, sobre valors com la tolerància, la diferència, l’amistat,…
L’altre dia vam comentar amb els alumnes de quart el llibre d’Elisabeth Stiemert “Qué pasa ahí arriba”. La senyora “Deabajo” agafa una estranya malaltia: “el Hipertrofius Escuchantus”. Tot perquè es passa el dia escoltant els seus veïns a tothora i no deixa de queixar-se del soroll que fan. És una història divertida que ens va permetre parlar sobre la tolerància.
Després els vam presentar altres llibres que ja havíem seleccionat sobre la defensa del medi ambient, el respecte a la diversitat, el sexisme, la pau. Van fer grups de tres, van triar un títol i el van llegir. Havien de preparar un petit text destacant el tema que tractava i donant la seva opinió sobre el llibre.
Els hem proposat gravar petits vídeos de 30 segons amb una eina que hem conegut gràcies al blog Construyendo nuestros sueños. Es tracta de Nimbb.
Avui un grup de quatre alumnes han vingut a la biblioteca per fer la seva gravació. Han llegit el llibre de Miguel Fernandez Pacheco “La letra que no tenía trabajo“. És un àlbum il·lustrat per Javier Serrano que va guanyar, l’any 2002, el Premi Internacional d’Il·lustració de la Fundació Santa Maria.
Narra les peripècies d’una petita lletra, filla del senyor Eme i de la senyora Ene, de Copenhague. que va néixer “diferent”, amb un floc de cabell al cap. Les altres lletres la rebutjaven perquè era estranya. Finalment comença un llarg viatge per trobar altres lletres com ella i descobreix que és una ñ. És així com troba la felicitat.
Avui no funcionava bé la xarxa del centre així que les hem gravat amb una càmera però igualment us oferim el resultat.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/27OvJTiGlTQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
LA NENA QUE ODIAVA ELS LLIBRES
Autor: Pawagi, Manjusha
BARCELONA: JOVENTUT, 2004
Fa temps que tenim a la biblioteca el llibre en què es basa aquest curt. L’hem explicat en diverses sessions d’animació lectora i molts de vosaltres segur que, en alguna ocasió, l’heu demanat en préstec.
Hem descobert el vídeo gràcies al blog Somos los primeros . Està en anglès però segur que l’entendreu!
És la història de Meena, una nena que odiava els llibres. Els seus pares deixaven llibres per tot arreu: als armaris, calaixos, escriptoris, cadires, taules, sofàs i també en immenses muntanyes pel terra. De manera que, en realitat, els llibres la destorbaven. Tot va canviar el dia que Max, el seu gat, es va enfilar a la pila de llibres més alta de la casa: Els llibres van caure i els personatges i els animals van sortir de les pàgines donant tombarelles, i van acabar al terra un damunt l’altre. Si no l’heu llegit demaneu el conte a la Victòria. Val la pena!
Cal saber compartir les joguines i els treballs amb els amics però… a vegades ens costa una mica! Pels nens i nenes de pàrvuls 3 anys aquest és un tema important.
Avui a la biblioteca han vist el problema que viuen dos ratolins per no voler compartir un tros de formatge. No es posen d’acord i es barallen per decidir per a qui dels dos és. Però una ratota també vol el formatge i aconseguirà aprofitar l’egoïsme dels ratolins per menjar-se’l ella.
Aquest divertit conte de Claudia Rueda, editat per Oceano Travesía Editorial, es diu Dos ratones, una rata y un queso. La Marina ben aviat ha vist que el que havien de fer era compartir el formatge però els ratolins no li feien cas. En acabar la narració del conte l’hem representat. El Bigotis els ha regalat una màscara i els diàlegs improvisats dels nens ens han fet riure molt.
Però el nostre ratolí de biblioteca venia vestit de pintor i preparat amb un llapis per aprendre a 
dibuixar. Hem tingut molts voluntaris per ensenyar-li. Diferents nens i nenes han fet les seves creacions i, amb el lector de documents i la pantalla, tots podiem veure el procés. Hem pogut capturar els diferents treballs i ara us els mostrem perquè gaudiu tan com nosaltres amb l’espontaneitat d’aquests dibuixos.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/h4_X1iobp10" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’altre dia ja vam parlar d’Anthony Browne i del seu llibre Bernat l’amoïnat.
Vam explicar el conte als nens i nenes de Pàrvuls 4 i 5 anys, van explicar les seves preocupacions i pors als ninots del neguit que en Bigotis els va deixar, fins i tot les vam gravar amb l’ordinador! A la classe han continuat parlant de la por, han rigut amb les anècdotes que alguns han explicat. Els costa parlar de les seves pors, tots i totes son tan valents!
Avui han tornat i portaven dibuixades algunes de les coses que els preocupen: la foscor, les pel·lícules de terror, els monstres, els sorolls, les tempestes, les aranyes, els dinosaures,… tota una varietat de pors!
En Bigotis els ha regalat un ninot del neguit a cada nen i nena. Quina alegria! ara podran fer com en Bernat i podran dormir tranquils!
Us oferim altres títols de la biblioteca per parlar sobre la por.
Com sabeu en Bigotis ha viatjat fa poc a l’Índia. L’altre dia ens va portar un parell de contes populars d’aquest país que us volem comentar.
Kali i l’elefant blanc, Ediciones SM, és un llibre que porta un Cd amb la narració del conte, música de l’Índia i d’alguns instruments tradicionals del país.
Kali viu a una petita aldea de pescadors a l’Índia. Un dia ha d’anar a la selva a buscar cocos per menjar. Té por però la seva mare el tranquil·litza i li diu que el Gran Elefant Blanc el protegirà.
Cuenta hasta cinco, de Ramon Girona. 2009, Libros del Zorro Rojo
L’ase d’un terrissaire està preocupat perquè només sap comptar fins el cinc. A més a més, el seu amo i el net d’aquest el maltracten contínuament.
Una nit algú li diu “Fes el que saps fer, compta fins a cinc i no t’amoïnis per res més”. Camí del mercat va comptant i aconsegueix el que vol.
Segur que no pots moure un hipopòtam si no es vol moure, dóna-ho per fet! Però, en el conte que divendres passat vàrem explicar als més petits de l’escola, alguns animals de la selva ho intenten. Un lleó, un mico i un porc senglar es troben que un hipopòtam dorm tranquil·lament al mig del pont i no els deixa travessar el riu. Li manen que es mogui, l’empenyen i, fins i tot, intenten fer-lo saltar del pont, però només un petit ratolí aconsegueix moure l’hipopòtam. Si voleu saber com ho fa només heu de sentir la narració del conte en la que participen els nens i nenes de Pàrvuls 3 anys. El conte és divertit però encara ho és més quan l’escoltes narrat amb l’ajut d’aquests petits.
Aquests dies de festa ben segur que alguns de vosaltres aprofitareu per anar a veure alguna exposició o per gaudir amb la visita a un museu.
Des de la biblioteca us volem proposar una visita diferent, una passejada per l’art a través d’uns quants llibres.
L’ART AMB LUPA. De l’Antiguitat fins els nostres dies. Claire d’Harcourt. Barcelona, ed. Empúries, 2002.
ALFAB’ART, les lletres amagades en l’art. Anne Guéry – Olivier Dussutour. Barcelona, ed. Cruïlla, 2009.
SALVADOR DALÍ, pinta’m un somni. Montse Gisbert. Barcelona, ed. Serres, 2003.
Cuadernos pasearte GIUSEPPE ARCIMBOLDO. Madrid, Ed. SM, 2008
ART PER A NENS. Gabriel Martín Roig. Barcelona, Ed. Parramón, 2007
LA PRINCESA I EL PINTOR. Jane Johnson. Barcelona, Serres, 1994.
Gaudiu també amb aquests vídeos sobre Vincent van Gogh i visiteu La galeria de Vincent van Gogh
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/K5cEyuinMy4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Gi_P8XwrSCU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Tenim altres contes en què els protagonistes gaudeixen tocant un instrument o cantant. Per exemple, “Sofia, la vaca que estimava la música” de Geoffroy de Pennart, ed. Corimbo. Sofia adora la música, li agrada molt cantar. Un dia convoquen un concurs de música per orquestres i decideix participar. Però el problema serà trobar una orquestra que la contracti.
També us agradarà “En Cèsar i l’Ernestina músics de carrer” de Gabrielle Vincent, ed. Timun Mas. Un gran ós i una ratolineta comparteixen casa i tenen una relació molt especial malgrat les diferències. Junts triomfaran com a músics de carrer.
I avui us mostrem les danses que van ballar els nens i nenes del Parvulari i del Cicle Inicial al pati de l’escola.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oDOy1VZKhHc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]