Recordeu aquella petita zebra que li encantava ficar-se al llit amb els seus pares?
La Zea és també la protagonista del conte que avui us recomanem. En aquesta ocasió se’n va de colònies i està una mica preocupada. Comprèn que, en aquesta ocasió, s’hi quedarà a dormir i no podrà rebre els petons que la mare i el pare li fan cada nit a l’hora de ficar-se al llit i al matí quan es lleva. Però els seus pares li preparen una bona provisió de petons perquè se’ls emporti.
Fa pocs dies els pàrvuls de 4 i 5 anys van marxar de colònies. Segur que alguns també notaven a faltar els pares a l’hora d’anar a dormir però tots s’ho van passar d’allò més bé! Ara, de tornada, tots recorden i expliquen els bons moments viscuts junt. Mireu algunes de les fotos que van fer.
L’Abril, la meva filla, es va despedir de la seva àvia regalant-li una capseta de petons per quan la trobés a faltar però també li va pintar els llavis a l’àvia per tenir els seus petons sempre més amb nosaltres. L’àvia va morir al cap de dos dies però a l’Abril li ha quedat molta pau i cada dia mira els petons de l’àvia
Núria, moltes gràcies per compartir aquesta experiència tan personal i sentida. Els contes són màgics!. La literatura ens acompanya al llarg de la nostra vida i, de la mateixa manera que passa amb la música, s’associa i manté en el nostre record molts moments viscuts.
Petons a l’Abril.