“Para los amigos del Colegio Folch i Torres, con mi agradecimiento (decidieron ponerle mi nombre a la biblioteca). ¡Vaya premio!”

Aquesta és la dedicatòria que Ricardo Alcántara ens brinda en la recent publicació dels seu llibre “Olor a mamá” de l’editorial Algar, colección Calcetín.

Des del moment que m’he assabentat, gràcies a què ha fet arribar un exemplar a l’escola amb una altra dedicatòria personal, estic emocionada i agraïda. Tots els que estimem l’escola ho vivim com un enorme premi, gràcies Ricardo.

Intentar posar paraules als sentiments és molt difícil per mi, sempre em costa. Avui em ve molt de gust intentar-ho però novament sento que no seré capaç d’expressar en aquest post tot el que m’agradaria dir.

Fa anys que tinc la sort de conèixer al Ricardo. Ha estat un enorme plaer passar estones xerrant amb ell sobre temes molt variats. És d’aquelles persones que veus de tant en tant però que quan et retrobes amb ell sembla que no ha passat el temps. Sempre l’he sentit proper, un amic que m’ha donat més confiança que altres persones que veig tot sovint. Avui m’ha commogut la seva sensibilitat perquè no només ens dedica un llibre sinó que el nostre estimat Bigotis protagonitza la història. El nostre ratolí és un personatge important en la biblioteca. Participa activament en la fantàstica aventura d’impulsar el gust per la lectura en els nostres nens i nenes. Tots el coneixen i els més petits, espontanis i naturals, l’abracen, li xerren i el fan partícip dels seus sentiments i emocions. Ell els porta històries precioses, els escriu cartes animant-los a venir a la biblioteca, es disfressa per Carnaval i surt a la rua amb tots… és un més de la nostra casa. I ara , gràcies al Ricardo, es donarà a conèixer pel món. Espero que tingui molt d’èxit. Encara no he tingut l’oportunitat de llegir-lo però us asseguro que demà mateix tindré el llibre a les meves mans. Ricardo, espero veure’t ben aviat perquè també vull una dedicatòria (si no és demanar massa). Te la canviaré per una forta abraçada.

L’equip de mestres de l’escola sempre hem desitjat que tots els nens i nenes que passen pel Folchi se l’emportin per sempre en el seu cor, que el recordin de bon grat, que tornin quan vulguin perquè sempre serà casa seva. Ara també desitjo que, en el seu paquet de vivències entranyables, posin també aquesta: “Mireu, mireu, el Ricardo Alcántara ha escrit un llibre sobre el Bigotis i ens l’ha dedicat!” Segur que molts d’ells, com jo mateixa, voldran tenir el llibre entre els preferits de la seva biblioteca personal.

¡Hasta siempre, Ricardo!

Conxi López